Mor l’escriptora Lluïsa Forrellad, guanyadora del Premi Nadal el 1953

L’escriptora Lluïsa Forrellad (Sabadell, 1927), que després de guanyar el Premi Nadal el 1953 va desaparèixer del món literari durant cinc dècades, ha mort aquest dissabte als 91 anys, cinc anys després de la mort de la seva germana bessona, la també escriptora Francesca Forrellad.

Fonts properes a l'escriptora han confirmat la mort de Forrellad, i l'associació Òmnium Cultural ha publicat una piulada en el qual diu que "ens ha deixat Lluïsa Forrellad, autora de grans obres com Siempre en capilla i Foc latent, i dedica "una sentida abraçada a la família i amics".

Lluïsa va confessar haver-se sentit "desbordada" per les expectatives que es van crear entorn d'ella després de guanyar el Nadal als 26 anys amb l'obra Siempre en capilla.

Es tracta d'una novel·la que relata les vicissituds de dos metges i un químic durant una epidèmia de diftèria a l’Anglaterra del segle XIX i que s'emmarca en el realisme social característic de l'època en què va ser escrita.

Després d'obtenir aquest prestigiós guardó, Forrellad va decidir mantenir un silenci literari que va interrompre el 2006, quan ja havia complert els 78 anys, amb la publicació de Foc Latent (Angle Editorial).

Durant aquests 52 anys de suposada inactivitat, va escriure diverses novel·les i es va dedicar, segons va confessar en una entrevista a "viure la vida". "No m'havia adonat que havia passat tant temps", va assegurar aleshores.

La novel·la amb la qual va tornar al món literari narra una història romàntica ambientada en la convulsa Barcelona de finals del segle XIX, en la qual s'entremesclen passions, secrets i revoltes.

Escriptora al marge de les modes, Lluïsa Forrellad va dedicar dècades a refer i perfeccionar històries que va escriure durant els seus 50 anys de silenci i que tenia mecanografiades i guardades en un calaix.