El pes econòmic de la cultura cau un 20% a Barcelona

La majoria de turistes que visiten Barcelona ho fan atrets pel seu ric patrimoni, sobretot l'arquitectònic, preferentment modernista i, si porta la signatura de Gaudí, encara millor, tal com demostren els 10 milions de persones que van visitar el 2017 els seus edificis deixant beneficis abundants. També, per la seva àmplia oferta cultural, que passa per la visita a alguns dels museus amb els quals explica la ciutat, com el Museu Picasso o el MNAC, que van sumar gairebé dos milions de visitants l'any passat. Però aquests pols d'atracció no acaben generant una aportació econòmica significativa a la ciutat. Ho diu El valor afegit de les empreses culturals, primer estudi en el qual es dimensiona la contribució de les empreses culturals a Barcelona. Elaborat pel Departament d'Anàlisi-GTP de l'Oficina Municipal de Dades en col·laboració amb la Secretaria Tècnica de l'Icub ha analitzat el valor afegit brut (VAB) del sector cultural. La dificultat d'obtenir dades ha fet que aquest estudi pioner se circumscrigui al període 2010-2015, per la qual cosa els tres últims anys hauran d'esperar a un segon informe.

Entre les dades globals més destacades: que les empreses culturals van aportar el 2015 més de 2.100 milions d'euros, que representen el 3,1% del valor afegit brut de Barcelona. Coincidint el període amb la crisi generalitzada de l'economia, era normal que el balanç fos negatiu i per això es constata un descens en l'aportació del 20,6%, sobretot, en activitats com l'arquitectura, l'audiovisual i el multimèdia.

Segons les dades, al començament de l'estudi les empreses generaven 2.697 milions d'euros (i, per tant, el període presenta un saldo negatiu de més de 555 milions). Durant cinc anys la tendència general havia estat un descens continuat fins que el 2014 es va invertir i l'any es va tancar amb un saldo positiu respecte a l'anterior de 144 milions d'euros i un 7% de pujada. Però va ser només aquell any. El 2015 va tornar a baixar un 0,7%, ja que la facturació va disminuir 15 milions.

L'estructura del sector mostra el domini en termes de VAB de la branca de llibres i premsa, que aporten 738 milions (un 34,5%), seguit de la publicitat, 568 milions (26,5%); les arts escèniques, visuals, musicals i el disseny, amb 299 milions (14%); l'audiovisual i multimèdia, que sumen 235 milions (11%); l'arquitectura, 116 milions (5,4%) i, finalment patrimoni, museus, arxius i biblioteques, que tanquen la llista amb 98 milions (i només representen el 4,6%).

Segons les dades de l'informe, a partir dels números que proporciona per a Catalunya l'Idescat, l'aportació de les empreses culturals a l'economia catalana va ser el 2015 d'un total de 3.812 milions d'euros, mentre que el 2010 va ascendir a 4.610 milions, per la qual cosa ha viscut un descens del 18%, dos punts menys que el de l'aportació de les empreses culturals a Barcelona. Pel que fa al pes de les empreses barcelonines en l'economia catalana, és, segons l'informe, del 56,2%. Per dominis, el sector del llibre i la premsa representen el 77,3% del total; la publicitat, el 72,3%, mentre que patrimoni, museus, arxius i biblioteques, un 69%, de manera que aquest sector puja de la sisena a la tercera plaça en considerar-se la seva aportació a l'economia de tot Catalunya.

En aquest sentit, si es compara l'evolució del pes de les empreses barcelonines per sectors, entre el 2010 i el 2015, no tots han evolucionat igual: mentre llibre i premsa, patrimoni i museus i arquitectura, creixen, mínimament, en cinc anys, arts escèniques, audiovisual i multimèdia i publicitat disminueixen, sobretot pel descens generalitzat de produccions des del 2010 que ha portat a facturar molt menys.

Els autors de l'informe destaquen la dificultat a l'hora de quantificar aquest sector cultural tan transversal en el qual cal tenir en compte la coincidència d'“una oferta cultural mixta, amb productors tant d'empreses com de l'Administració pública o les entitats i organitzacions no lucratives en centres de treball que tenen una activitat principal no cultural”. És per això que sectors com el dels museus, el patrimoni, l'arxiu i les biblioteques, que estan gestionats per les administracions públiques, sobretot la municipal i la Generalitat, no tenen un objectiu lucratiu i per això aquestes activitats apareixen en un lloc tan poc destacat de la llista.