Per què portes vel, Aisha?

L'Aisha i l'Ahlam són amigues, van a la mateixa classe en un institut de Barcelona i comparteixen religió. Són musulmanes, però només una de les dues duu hijab. L'Ahlam, que no es cobreix el cap amb el vel, li pregunta a l'Aisha per què ho fa, mentre es maquillen a l'habitació d'una d'elles. És per pressió familiar? La seva amiga contesta que ha decidit portar-lo amb total llibertat.

El diàleg que s'estableix entre totes dues s'acaba convertint en un treball de classe, al mateix temps que inspira la directora Nila Núñez per rodar el seu primer documental: Lo que dirán. En aquest film, les dues adolescents intenten explicar a la resta dels seus companys que viuen la seva religió de diferents maneres i que està bé així. Entre elles no hi ha conflicte ni imposicions. Les seves posicions oposades no afecten la seva relació.

“No pares d'escoltar preguntes com 'Si ets musulmana, per què no reses, per què portes vel, per què no fas això o allò altre?' Al final et pressionen més que els mateixos musulmans. Des dels atemptats de Barcelona [el 17 d'agost del 2017] la gent sent por, s'ha tancat més i acaben veient-nos com si fóssim extremistes violents, que és just com els terroristes volen que se'ns vegi”, diu l'Aisha a EL PAÍS amb un to resoltut. Potser això explica per què, malgrat ser més tradicional, la seva família i ella mateixa es van comprometre més amb el documental que la de l'Ahlam i van obrir les portes de les casa seva a les càmeres.

Nila Núñez és filla d'un professor d'institut a Barcelona que tenia com a alumnes les dues joves. Quan va saber d'elles, va decidir rodar un curtmetratge documental. “Al final vam fer un llargmetratge, perquè la seva amistat no cabia en 15 minuts. Eclipsa fins i tot el debat sobre el vel”, explica a EL PAÍS l'italià Emiliano Trovati, que també es va encarregar de les tasques de direcció amb Mar López Zapata i Nelson Hernández.

Des que es va rodar com a treball del Màster de Documental de la UAB, Lo que dirán ja s'ha projectat amb èxit al Festival de Cinema Gijón, on va guanyar els premis al millor documental i a la millor direcció; a l'Atlántida Film Festival de Filmin i al Giffoni Experience d'Itàlia.

A més de l'intercanvi entre l'Ahlam i l'Aisha, el documental es fixa en el doble estigma amb el qual conviuen les dues noies entre aquells amb els quals no comparteixen religió i els musulmans més tradicionals. Elles xerren sobre això per completar el seu treball de classe i recorren a internet per trobar referents femenins del món musulmà actual.

“És un tema que incomoda Espanya. A nosaltres també ens passa de vegades. No et despertes cada dia amb ganes de reflexionar com es comporta una bona musulmana”, comenta l'adolescent.

Abans que l'Aisha s'incorpori a la conversa, Emiliano Trovati ja adverteix que la jove “és una persona molt directa, amb les idees clares i la necessitat d'explicar la seva realitat”. Pocs minuts després, ella mateixa ho confirma amb les seves respostes: “Si hi ha alguna festa i em ve de gust treure'm el vel, me'l trec durant aquella nit. Però no he pensat mai a prescindir-ne per sempre. Les preguntes que es plantegen al documental no m'han fet dubtar en cap moment sobre la meva posició, però sí que espero que serveixin perquè, almenys entre la gent de la meva generació, hi hagi un diàleg”.