_
_
_
_

La meitat dels catalans tenen problemes per arribar a final de mes

L'Enquesta de Condicions de Vida de l'Idescat assenyala que el 29,7% de la població no fa vacances ni una setmana l'any

Jessica Mouzo
Una protesta contra la pobresa energètica a Barcelona.
Una protesta contra la pobresa energètica a Barcelona.Carles Ribas

Els brots verds que ressonen a l’esfera macroeconòmica després de la recessió de l’última dècada encara no s’han traduït a petita escala. El llindar de pobresa a Catalunya es perpetua a l’entorn del 20% de la població i, segons l’última Enquesta de Condicions de Vida 2017 de l’Institut d’Estadística Catalunya (Idescat), el 49,7% de la població té dificultats per arribar a final de mes. Quatre de cada 10 persones pateixen privatitzacions materials i, entre les mancances més freqüents, hi ha la incapacitat de fer-se càrrec de despeses imprevistes o la impossibilitat de fer ni una setmana de vacances l’any.

L’última Enquesta de Condicions de Vida realitzada per l’Idescat cristal·litza un enquistament de la pobresa i les dificultats econòmiques de les famílies. Els ingressos mitjans nets per llar a Catalunya se situen al voltant dels 31.400 euros, tot i que les dades també assenyalen fortes desigualtats territorials: la renda mitjana a l’Alt Pirineu i l’Aran és de 21.248 euros, mentre que a l’àrea metropolitana de Barcelona és de 32.861 euros.

De fet, malgrat que la xifra d’ingressos mitjans de Catalunya supera els 30.000 euros, l’estudi de l’Idescat destapa també que al voltant del 20% de la població es troba sota el llindar de la pobresa. Això és, llars formades per dos adults i dos nens amb uns ingressos per sota dels 21.203 euros anuals. A més, segons apunta l’enquesta, el 60% de les llars reben algun tipus de prestació social, ja sigui per vellesa i supervivència, atur o altres ajudes. “L’anàlisi de la renda abans de les transferències socials mostra com el sistema de protecció social redueix les diferències de renda dels diferents territoris”, analitza l’Idescat.

Tot i que alguns indicadors han millorat els últims anys (augmenta la renda mitjana i es redueixen gairebé sis punts percentuals les famílies que reben prestacions socials), la meitat dels catalans encara tenen problemes per arribar a final de mes. El 43,4% de la població tenen alguna privació material, com no poder fer vacances ni tan sols una setmana a l’any (el 29,7%) o ser incapaç d’assumir despeses imprevistes (31,9%). El 7% es retarda en els pagaments de factures de l’habitatge i el 6% no pot mantenir casa seva a una temperatura adequada.

Les mancances materials, en xifres

Vacances. El 29,7% de la població no té vacances ni una setmana l'any.

Imprevistos. El 31,9% no pot assumir despeses sobrevingudes.

Roba i sabates. 180.000 persones no poden substituir la seva roba en mal estat i 105.000 no tenen ni dos parells de sabates.

Pobresa energètica. L'1% de les llars s'han vist privades, per causes econòmiques, d'alguna font d'energia necessària diàriament.

Ajudes. 256.000 famílies han hagut de recórrer a familiars, amics o entitats per cobrir necessitats bàsiques.

La bretxa social es manté i la pobresa i les dificultats econòmiques es cronifiquen entre els més vulnerables. El 8,5% de les famílies (256.000) han hagut de recórrer a la família, els amics i/o entitats socials per poder afrontar les seves necessitats bàsiques. Al voltant de l’1% de les llars també s’han vist privades, per causes econòmiques, d’alguna font d’energia (llum, aigua, gas) necessària per a la vida diària.

Entre les privacions materials, l’enquesta de l’Idescat apunta també que hi ha 180.000 persones que no poden substituir la seva roba en mal estat i 105.000 que, a més d’això, tampoc disposen ni de dos parells de sabates. A més, prop de 370.000 persones pateixen privatització material severa, que, segons la metodologia de l’estudi, implica no poder assumir, almenys, tres d’aquests set paràmetres: pagar sense retards les factures de la llar, marxar de vacances una setmana l’any, menjar carn, pollastre i peix cada dos dies, mantenir la llar a una temperatura adequada i permetre’s un telèfon mòbil, un televisor i/o una rentadora.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_