La Generalitat porta a la primera cita amb el Govern espanyol la seva demanda sobre els presos

El més important és començar a parlar. Aquest és el criteri que han seguit el Govern espanyol i la Generalitat per abordar la reunió que mantindrà l'1 d'agost la comissió bilateral Estat-Generalitat a Barcelona. En un ordre del dia de 13 punts s'inclou la situació de “les llibertats a Catalunya” o les “vies de participació democràtica” sobre les quals la discrepància és absoluta. També s'ha introduït la participació del Govern català en òrgans multilaterals de l'Estat.

“Sense restriccions”, va dir el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que estava disposat a parlar amb el president de la Generalitat, Quim Torra. Així va ser en la seva reunió del 9 de juliol, en la qual van parlar jugant-se la vida de les moltes coses que els separaven i de les possibilitats d'acord en assumptes d'interès per a tots els catalans. I així tornarà a ser l'1 d'agost en la primera reunió que mantindrà a Barcelona la comissió bilateral Estat-Generalitat, encapçalada per les delegacions presidides per la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, i el conseller d'Acció Exterior i Relacions Institucionals, Ernest Maragall.

De l'ordre del dia —que s'ha tancat aquest dijous en una trobada entre Batet i la portaveu del Govern, Elsa Artadi— es desprèn la disposició a parlar de tot. Però també, segons afegeixen fonts de totes dues parts, que les discrepàncies són profundes i, en el cas del Govern central, insalvables. Des de la Generalitat s'ha tingut un especial interès a destacar el punt sis dels tretze que componen el llistat. No s'esmenten els presos, i tampoc el dret d'autodeterminació, com volia la Generalitat, però amb la fórmula triada hi ha hagut acord entre les negociadores Batet i Artadi: “Consideracions de la Generalitat sobre la situació política a Catalunya. En matèria de drets i llibertats. En relació amb les vies de participació democràtica dels ciutadans catalans en les decisions sobre el seu futur polític”.

D'aquesta textualitat, el Govern espanyol recalca que l'ha admès perquè es precisa que el Govern català és l'autor i promotor de la inclusió d'aquests assumptes. Així mateix, assenyalen que no haguessin admès que es parlés de presos o d'un referèndum. “De llibertats a Catalunya podem parlar el que vulguin i sobre les vies de participació, també, perquè entre aquestes hi ha votar una reforma de la Constitució i d'un nou Estatut”, expliquen fonts governamentals.

Si des de la Generalitat es posa l'atenció sobre aquests punts, des del Govern central es mira el punt 12, “Consideracions de l'Estat en relació amb la participació de la Generalitat en els òrgans multilaterals de cooperació i coordinació”. El Govern català no hauria inclòs aquest punt de cap manera, ja que, de moment, es nega a participar en òrgans multilaterals. Per a molts catalans sí que ha de ser d'interès, segons la percepció de Madrid, el punt 5 sobre “la conflictivitat competencial plantejada davant del Tribunal Constitucional”. El Govern de Sánchez vol estudiar la retirada d'alguns recursos que va plantejar el Govern de Mariano Rajoy a lleis del Parlament de Catalunya i començarà per les de contingut social.

La Generalitat ha fet consultes a tots els seus departaments per tancar els 10 punts més concrets de l'ordre del dia. En Educació, la Generalitat vol abordar la defensa del model d'escola catalana i la immersió lingüística. També el compliment de sentències judicials sobre l'escolarització en castellà.

Fonts de la Vicepresidència estableixen com a prioritat aconseguir els compromisos econòmics pendents, com el compliment d'un mínim d'inversions estipulat a l'Estatut i els 700 milions d'euros pendents per finançar els Mossos d'Esquadra, entre d'altres.