Trobat un llac d’aigua líquida sota el gel de Mart

Un equip de científics italians ha descobert un gran llac d'aigua líquida ocult sota el gel del pol sud de Mart. La massa d'aigua ha estat detectada amb el radar que duu a bord la sonda europea Mars Express després d'una recerca d'anys.

Entre el maig del 2012 i el desembre del 2015, la Mars Express va sobrevolar una zona d'uns 200 quilòmetres d'extensió del Planum Australe, el pol sud de Mart, on s'arriba a temperatures de 120 graus sota zero. L'instrument Marsis, a bord de la nau, envia senyals de ràdio a la superfície del planeta. Part de les ones reboten en les diferents capes de terreny i, segons la intensitat amb què tornen, es pot saber quina és la composició del subsol.

Després de passar 29 vegades per la mateixa franja de terreny la sonda ha revelat l'existència d'un llac d'uns 20 quilòmetres d'extensió que és a 1,5 quilòmetres sota el gel. És la primera vegada que es detecta una gran massa d'aigua líquida al planeta vermell, amb el que això comporta per a la possible existència de vida.

“És molt difícil saber quina profunditat té el llac perquè l'aigua absorbeix els senyals del radar, de manera que només en veiem la superfície, però almenys parlem d'una profunditat d'un metre”, explica a EL PAÍS Roberto Orosei, de l'Institut Nacional d'Astrofísica d'Itàlia i primer signant de l'estudi, que es publica avui a Science. “Estem davant d'una reserva d'aigua produïda pel desglaç del gel que es concentra en una depressió del terreny”, assenyala l'astrònom, que calcula que conté “almenys centenars de milions de metres cúbics d'aigua líquida”. Ara com ara, els senyals de radar no permeten determinar si es tracta d'aigua líquida pura o de roques poroses infiltrades amb aigua.

És la primera vegada que es detecta una gran massa d’aigua líquida al planeta vermell, amb tot el que això suposa per a la possible existència de vida

“L'única manera de respondre aquesta pregunta és anar fins allà i perforar el gel fins al dipòsit”, assenyala Orosei, un enorme repte tecnològic que ell creu possible amb la tecnologia actual. “El més difícil en aquest cas no seria perforar el gel, sinó assegurar-se que no es contamina el llac subglacial amb microbis terrestres, una cosa que ja ha impedit que s'explorin llacs similars a l'Antàrtida”, assenyala. La intensitat dels senyals és molt semblant a la que obtenen instruments de radar similars en llacs subglacials de l'Antàrtida i Groenlàndia.

A la Terra es coneixen uns 400 llacs subglacials similars. Encara que la immensa majoria són d'aigua dolça, n'hi ha alguns d'aigües molt salades, com el llac Vida a l'Antàrtida, amb aigües que estan a 13 graus sota zero i on s'han trobat microbis, o els de Devon a l'Àrtic canadenc, a uns 600 metres sota el gel. Aquests dipòsits són especialment interessants per la seva semblança amb les masses d'aigua líquida que existeixen a Europa, Encèlad i altres llunes del sistema solar que podrien albergar vida. La temperatura al llac marcià és molt inferior als zero graus, però probablement l'aigua té un alt contingut en sals de perclorat provinents del sòl que actuen com a anticongelant. “Les sals de sodi, magnesi i calci que s'han trobat a la superfície de Mart poden fer que l'aigua romangui líquida si està a menys de 74 graus sota zero”, explica Anja Diez, investigadora de l'Institut Polar de Noruega, en un comentari sobre l'estudi. La científica remarca que el futur estudi dels casquets polars de Mart pot ajudar a reconstruir-ne la història climàtica.

La troballa obre ja un intens debat sobre si és possible que hi hagi vida en aquest o altres llacs marcians encara per descobrir. La sonda Mars Express només ha explorat amb el seu radar menys del 10% del pol sud marcià i els autors de la investigació ressalten que no hi ha raons per pensar que aquest és l'únic lloc del pol on pot existir aigua líquida. “La resposta curta a si hi pot haver microbis en aquest llac és que sí”, destaca Orosei. “Alguns microbis terrestres utilitzen les sals en el seu metabolisme i, de fet, hi ha microbis que podrien viure en un hàbitat com el que hem detectat a Mart”, afegeix.

Anja Rutishauser, de l'equip de la Universitat d'Alberta que va descobrir a l'abril dos grans llacs d'aigua salada sota l'Àrtic canadenc, recorda que “els llacs subglacials a la Terra, tant d'aigua dolça com de salada, alberguen comunitats microbianes malgrat el seu aïllament de l'atmosfera i la seva temperatura i foscor extremes. Això mostra que la vida es pot adaptar a condicions molt extremes, tot i que les temperatures a la massa d'aigua del pol sud marcià són molt més baixes que qualsevol que s'hagi observat en llacs terrestres similars i també ho és la seva composició química”, argumenta.

La detecció d'una gran massa d'aigua líquida a Mart ha suposat una sorpresa per a l'equip científic de la missió Mars Express. La nau va reunir dades de la zona en qüestió durant tres anys i mig i després les va anar analitzat detalladament per descartar falsos positius. Possiblement hi ha més llacs com aquest, tot i que probablement no es puguin trobar durant aquesta missió. “Necessitaríem almenys 15 anys més per explorar tot el pol sud de Mart, però amb prou feines ens queden quatre o cinc anys més d'operació, les nostres bateries ja estan molt desgastades i queda poc combustible. Quan s'esgoti serem incapaços de governar la nau”, explica Orosei.