_
_
_
_

El 88% de les illes de cases de Barcelona estan exposades a alts nivells de soroll

L'Eixample és el districte més afectat per la contaminació acústica, segons un estudi de la Universitat de Vic

Clara Blanchar
Mapa del soroll a Barcelona.
Mapa del soroll a Barcelona.Universitat de Vic

Si vostè és de Barcelona i, ara que ens trobem a ple estiu, pensa que el soroll que sent quan obre les finestres és de bojos, és força probable que tingui raó. I ho corrobora un estudi de la Universitat de Vic, que ha constatat que el 88% de les illes de cases de Barcelona estan exposades a alts nivells sonors (arriben a superar els 65 decibels). En canvi, només un 5% de les illes registren una mitjana considerada correcta per a la Unió Europea, per sota de 55 decibels. El premi al soroll se l'emporta el districte de l'Eixample, seguit de Sarrià-Sant Gervasi i les Corts, les tres zones més afectades. Curiosament, són tres de les zones amb les rendes més altes de la ciutat.

L'estudi l'han fet, a partir de dades de l'Ajuntament de Barcelona del 2012 (les últimes que hi ha), Raymond Lagonigro i Joan Carles Martori, del grup de recerca Data Analysis and Modeling de la Universitat de Vic, i Philippe Apparicio, de l'Institut National de la Recherche Scientifique del Canadà. Els resultats s'han publicat a la revista Transportation Research Part D: Transportation and Environment.

Comparada amb altres ciutats europees, la contaminació acústica a Barcelona és molt elevada, perquè la mitjana de la població europea que viu en àrees exposades a alts nivells de soroll és del 65% i a Barcelona el percentatge puja fins al 88%, fa notar Lagonigro. Pel que fa a la font del soroll, la principal és el trànsit, assenyala. Això explica que els veïns de l'Eixample en pateixin més que els de Ciutat Vella, on els carrers són estrets i, en molts casos, per a vianants. Altres trames del nucli antic, com les de Gràcia, Sants o Sant Martí tampoc pateixen tant de soroll.

Les dades estudiades provenen del Departament de Reducció de la Contaminació Acústica de l'Ajuntament i per fer l'informe els investigadors es van fixar en els tres moments del dia que s'avaluen de manera estàndard en aquests estudis: de dia (de 7.00 a 21.00), al vespre-nit (de 21.00 a 23.00) i de nit (de 23.00 a 7.00). Una vegada fets els estudis, els investigadors han arribat a una conclusió esperada: Barcelona supera els nivells de soroll que fixa la Unió Europea.

Trànsit de l’Eixample

Faltava veure el detall per barris, i per això es van analitzar 4.507 illes de cases de pisos i la conclusió va ser que les zones amb els carrers més llargs i més centrals de l'Eixample són els més afectats, precisament pel trànsit. Lagonigro apunta, en eI cas de la trama quadriculada del centre de la ciutat, que quan Ildefons Cerdà la va dissenyar ja va preveure que a la llarga hi hauria un augment del trànsit, però el disseny original de l'Eixample dibuixava verd a tots els interiors d'illa i també hi havia illes on la meitat de l'espai era verd i que estaven travessades per carrers en Diagonal. "Cerdà preveia esmorteir el soroll de la quadrícula", assenyala l'expert.

Tot i que no són al centre, els barris de Sant Gervasi i les Corts també registren nivells excessius de soroll, també vinculats al trànsit. En canvi, Sant Andreu és la zona amb menys contaminació acústica de la ciutat. Altres zones amb poc soroll són, com Ciutat Vella, trames del nucli antic, amb carrers estrets i poc transitats, com els de Sant Martí, Gràcia o Sants.

Aquestes dades han portat els investigadors a concloure que el nivell socioeconòmic de la població està relacionat amb l'exposició a la contaminació acústica. De fet, districtes que concentren rendes baixes, com Nou Barris i, en especial, l'anomenada Zona Nord, no destaquen pel soroll.

L'estudi també mostra com els més afectats pel soroll són la gent gran, que acostuma a viure al centre de la ciutat, afirma la investigació. Aquesta exposició pot provocar danys a la salut i al benestar físic i mental a tothom que hi estigui exposat, però sobretot a la canalla i la gent gran, perquè són més vulnerables, assenyala l'informe.

El treball d'investigació permetrà fer una avaluació de molèsties acústiques perquè l'Ajuntament de Barcelona pugui dissenyar plans estratègics encaminats a combatre la contaminació acústica i promoure polítiques per reduir el soroll i millorar la qualitat de vida dels veïns de la ciutat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_