Torra vol abordar els “atacs feixistes” en una Junta de Seguretat de Catalunya

Primera reunió entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i la delegada del Govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera. La trobada ha durat poc més d'una hora i, tot i que no ha acabat amb cap acord concret, sí que ha inclòs alguna petició. Torra ha sol·licitat a la delegada que intercedeixi per facilitar una nova trobada de la Junta de Seguretat de Catalunya, que no es reuneix des del juliol del 2017, després de set anys sense activitat. La Generalitat vol agilitar els acords que es van prendre llavors i que, segons la portaveu del Govern Elsa Artadi, han tingut una execució "ínfima".

Ni Cunillera ni Artadi, que han comparegut per separat després de la trobada, han volgut posar una data per a la celebració de la Junta, tot i que des de la Generalitat han remarcat el caràcter d'urgència, arran del "creixement en els atacs feixistes que s'estan vivint a Catalunya", ha argumentat la portaveu. "Volem veure com, entre totes les forces de seguretat, hi podem posar fi", ha explicat Artadi.

La reunió de juliol de l'any passat també s'havia fet a petició de la Generalitat, que llavors presidia Carles Puigdemont. Les diverses forces de seguretat van pactar llavors, entre altres coses, una sèrie d'acords, com la integració dels Mossos d'Esquadra al Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO) o la integració en els fòrums europeus d'intercanvi d'informació (Europol). Artadi ha assegurat que l'avanç en aquests temes és molt limitat.

La portaveu també ha recordat que Catalunya es troba al nivell quatre sobre cinc d'alerta per un possible atac terrorista i que en la darrera Junta s'havia acordat que la policia catalana tingués presència real en la taula del risc terrorista, on fins ara hi assistien com a convidats. Un altre dels compromisos pendents és el reconeixement d'un deute de 700 milions d'euros per als Mossos d'Esquadra.

Malgrat la cordialitat de la trobada, totes dues parts han certificat l'abisme sobre el dret a l'autodeterminació. Cunillera ha recordat al president Torra que aquest dret "no està recollit a la Constitució espanyola o dels països de l'entorn". "Ens sorprèn que la delegada digui que no està recollit a la Constitució. Demanar que hi estigui transposat és negar la seva existència en el dret internacional", ha criticat Artadi.