_
_
_
_
_

Marta Pascal cedeix davant Puigdemont i renuncia a la direcció del PDeCAT

El partit vota aquest diumenge en el ple de l’Assemblea si fa efectiva la república de manera “immediata”

Camilo S. Baquero
Marta Pascal en l'Assemblea Nacional del partit.
Marta Pascal en l'Assemblea Nacional del partit.MARTA PEREZ (EFE)

La renúncia, aquest dissabte a la tarda, de Marta Pascal com a coordinadora del Partit Demòcrata Català (PDeCAT) ha deixat la porta oberta perquè l'expresident Carles Puigdemont es faci amb el control del partit hegemònic de l'independentisme. Pascal va fer un pas enrere amb els agraïments de rigor als seus companys i deixant clar que s'anava perquè no tenia la confiança de l'ex-president. El canvi en la direcció implicarà portar al partit a la línia dura en defensa de la república catalana, abandonant la via més poasibilista.

Más información
L’entorn de Puigdemont ultima una llista per controlar el PDeCAT
El PDeCAT intenta esquivar l’escissió
Puigdemont presenta la seva nova formació i consuma l'opa sobre el PDeCAT

“No pot ser que qui dirigeixi el partit no tingui la confiança del president Puigdemont i jo no la tinc, com ha quedat en evidència”, va dir Pascal, que va comparèixer envoltada dels altres membres de l'executiva que presidia. La fins ara coordinadora va assegurar que ha demanat als seus companys que continuïn en l'adreça, que comptarà amb més cadires que actualment, per “seguir amb un partit on tots sumin”.

Amb la decisió, tant Pascal com el sector crític eviten exhibir la divisió públicament en la votació de la nova cúpula programada per aquest diumenge i que preocupava especialment als alcaldes, un any abans de les eleccions municipals. EL PDeCAT té més de 400 alcaldies a Catalunya. “Trobarem una fórmula per a un partit fort al servei de la Crida [la formació promoguda per l'expresident”, havia assegurat abans de la pausa del menjar Pascal. El pacte inclou a l'actual nombre dos David Bonvehí com a president de la formació i a Miriam Nogueras, del sector crític, com a vicepresidenta. També estaran els consellers Miquel Buch i Damià Calvet i el portaveu de Junts per Catalunya en el Parlament, Albert Batet.

Pascal va mantenir el pols fins a la tarda perquè el partit no tornés a escorar-se cap a posicions independentistes radicals. Des que havia estat triada fa dos anys, en la fundació del partit hereu de Convergència, havia hagut de bregar amb els atacs dels sectors del partit que no havien aconseguit fer-se amb el poder en aquell moment. Llavors, l'expresident Artur Mas va tancar el debat en fals i la formació mai va poder superar aquesta amenaça d'escissió. Els crítics van acabar per agrupar-se entorn de Puigdemont i aquest dissabte van aconseguir doblegar a la coordinadora general i amb això apropen el partit a les tesis de l'independentisme unilateral.

L'argument dels crítics era la necessitat d'alinear el PDeCAT amb els postulats de Puigdemont i la plataforma política que està creant, l’anomenada Crida Nacional. El partit ja havia cedit en la candidatura de les passades eleccions autonòmiques, i va brindar a l'equip de l'expresident la seva estructura i drets electorals i li va donar via lliure perquè fes la llista de Junts per Catalunya a la seva mesura. Malgrat això, la formació s'ha vist marginada en el grup parlamentari i en el Govern liderat per Quim Torra.

Als crítics i al mateix Puigdemont no els va agradar que Pascal i el grup parlamentari en el Congrés donessin suport a la moció de censura que va treure a Mariano Rajoy de la Moncloa. L'expresident, necessitat d'una retòrica de confrontació amb l’Estat, era partidari d'una abstenció en la votació per Pedro Sánchez. De fet, els partidaris de Puigdemont no tenien, fins ara, cap influència en el grup parlamentari a les Corts. El president Pedro Sánchez perd així una possibilitat d'interlocució en plena operació diàleg amb la Generalitat.

Per intentar frenar Pascal, els crítics van arribar a anunciar al juny, fins i tot abans que es convoqués l'assemblea, que presentarien una candidatura per dirigir el partit, liderada per l'alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. La direcció del PDeCAT va sortir al pas d'aquesta amenaça i va anunciar que obria la possibilitat que l'assemblea que inicialment havia de fixar un programa es fes un congrés en el qual se sotmetés a votació la cúpula.

La presentació dilluns passat de la Crida Nacional per la República, el manifest que serà la llavor de la formació política que vol liderar Puigdemont, va tibar encara més la corda. No van trigar a arribar les veus que demanaven que el PDeCAT s'alineés amb la nova formació, però sense especificar si havia de diluir-se en ella. En la seva intervenció del divendres, Pascal va assegurar que el partit, efectivament, s'alinearà amb La Crida i que s'obria a incloure veus dissidents dels seus postulats pragmàtics en la nova executiva. Això era el que en teoria movia als crítics a donar l'assalt a la formació hereva de Convergència, la qual cosa demostra que, en realitat, l'enfrontament era pel poder.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_