Les residències d’estudiants busquen expandir-se malgrat les restriccions

El de les residències d'estudiants pot ser un gran negoci immobiliari o quedar obsolet si no es renova i cerca més espai per desenvolupar-se. Així ho asseguren els responsables d'un estudi sobre el sector, que indica que, a Espanya, gairebé la totalitat de les residències d'estudiants tenen una ocupació del 100%, però que només el 20% poden considerar-se “modernes”. El país és un pol d'atracció, i Barcelona, amb diverses universitats en llocs destacats en les classificacions internacionals, és una de les ciutats preferides pels alumnes. La consultora immobiliària CBRE, autora de l'estudi, destaca que el sector viu un bon moment en inversió encara que, especialment a Barcelona, l’Ajuntament hagi posat restriccions i hagi multat operadors per evitar-ne un ús turístic.

Espanya disposa d’un total d'1,5 milions d'estudiants, dels quals un 15% no viu a la seva residència habitual i 113.000 són estudiants internacionals. “Espanya és el principal receptor d'estudiants Erasmus, i experimenta una pujada molt gran dels estudiants llatinoamericans. Per tot això, el de les residències d'estudiants és un sector que està molt en voga, encara que falta espai: amb 90.000 llits disponibles només es cobreix el 6% de la demanda”, detalla Pablo Calleja, director d’Inversions Alternatives a CBRE. Catalunya té el 15% dels llits disponibles, només per sota del 23% de la Comunitat de Madrid.

L'informe Student Accommodation in Spain destaca que el sector està en auge no només per la demanda, sinó perquè ja desperta interès d'inversors internacionals. El 2017, la inversió en residències d'estudiants es va disparar i va arribar als 600 milions a tot Espanya, dotze vegades més que l'any anterior. “El sector agrada als inversors perquè és molt estable i sempre presenta alts nivells d'ocupació. A més a més, els costos són molt previsibles i queda molt per fer a Espanya: únicament el 20% del producte és modern, cosa que contrasta amb altres països”, argumenta Calleja.

L'interès inversor es va disparar principalment per dues grans compres en el sector. El fons britànic GSA va comprar el conjunt de llits del grup Nexo, del qual era propietària l'empresa nord-americana Oaktree, per 180 milions d'euros. Però més important va ser l'operació de compra dels llits de Resa, l’operador europeu més gran (gestiona 8.500 places), que el seu conjunt a Espanya va ser comprat per Grey Star, Axa i CBRE Global Investors per 400 milions. Les de Resa i Nexo, juntament amb les de Residencias Campus i Campus Patrimonial, són l'oferta més modernitzada, i representen el 13% dels llits, mentre que la resta corresponen a col·legis majors i residències de tipus religiós.

A Barcelona, no obstant això, aquest auge està limitat per la vigilància de l’Ajuntament perquè les residències d'estudiants no es facin servir com a lloguer turístic i no contribueixin a la massificació turística que viu especialment el centre de la ciutat. El Pla espacial urbanístic d’allotjament turístic (PEUAT) elaborat pel Govern que lidera l'alcaldessa Ada Colau, també regula, a més d'hotels i apartaments turístics, les residències col·lectives d'allotjament temporal.

A la ciutat, segons les dades de l’Ajuntament, hi ha 51 immobles dedicats a aquesta activitat, amb 6.785 places, la majoria a l'anomenada Zona 1 (Ciutat Vella, Eixample, Poblenou, Gràcia, Vila Olímpica i Poble-sec). El PEUAT limita la construcció de noves residències a la vinculació amb un centre docent mitjançant un conveni.

Precisament va ser l'ús desregulat de les residències d'estudiants el que va motivar la inspecció i l'amenaça de sanció a 13 residències a finals del 2016 que llogaven habitacions per dies i que promocionaven la seva oferta a Internet com si es tractessin de places obertes a l'ús turístic. El sector defensava que els usos i les necessitats dels estudiants havien canviat, i van demanar una regulació específica.

“Les residències capten sobretot estudiants de primer i segon curs de carrera, perquè el mercat de residències està molt antiquat encara, i el que es necessita és flexibilitat: encara que operativament no és fàcil, cal anar cap a models de residència més flexibles, on l'estudiant paga pels serveis que vol”, conclou Calleja, qui preveu que la inversió per als propers anys se centrarà en la reforma de l'oferta.