El Cruïlla no enamora tothom

El Cruïlla no enamora tothom encara que l'eslògan del festival insisteixi a dir el contrari. Després de 20 minuts d'espera, el que prometia ser el descobriment de la nova edició ha decidit, en l'últim moment, no trepitjar l'escenari, segons es disculpava un home de l'organització. Xiulets i retrets d'aquells que s'havien desplaçat fins a l'escenari més allunyat del festival per escoltar Bugzy Malone, per bé que és cert que el reduït nombre de persones que anava arribant amb comptagotes no aconseguia tapar les clapes que es formaven sobre el paviment.

El disgust no ha durat gaire i gràcies a un dels beneficis que ofereix un festival els assistents s'han anat dispersant cap als altres dos concerts que, amb escenaris molt més plens, actuaven en aquell moment: la cosa estava entre LP amb la seva veu trencadora i les notes del seu ukelele o els ritmes brasilers de Gilberto Gil, que a petició del públic ha prorrogat l'actuació.

El monopoli rocker de dijous ha donat pas a una jornada més variada i a ple rendiment amb els sis escenaris operatius i una extensa llista d'artistes que s'han repartit de forma in crescendo, deixant la franja vespertina als estils més folk i pop de Camille o Blaumut i la fi de festa a la música electrònica de Kygo i Bomba Estéreo.

Els que sí que han enamorat han estat N.E.R.D, la banda de Chad Hugo, Shay Haley i l'estrella del pop Pharrell Williams. El cantant de l'èxit mundial “Happy” ha preferit entonar de passada les seves cançons més comercials com “Get Happy” i centrar-se en la sonoritat urbana de la banda, un projecte més personal i proper al rock i al hip-hop. Pharrell ha liderat pràcticament tot el xou, acompanyat de sis ballarins i incitant al públic a ballar en cercles mentre el grup presentava els temes del seu àlbum No One Ever Dies i entonava “Deep Down Body Thirst” i altres hits.

El públic més fidel i entregat l’han tingut Prophets of Rage, saltant embogit i fent volar gots de cervesa per l'aire. El supergrup format per membres de Rage Against the Machine, Cypress Hill i Public Enemy ha actuat per primera vegada a Barcelona interpretant temes del seu debut conjunt així com els clàssics de les tres bandes que els van catapultar a la fama. Lluint la samarreta del Barça, els músics han portat a l'escenari una barreja del hip-hop i el rock més reivindicatiu i contestatari. La guitarra de Tom Morello també s'ha vestit per a l'ocasió amb les inscripcions “Fuck Trump” i “Catalunya lliure” en el seu revers. S'han acomiadat amb la cançó “Killing in the Name”, l'escenari tenyit de vermell i la frase “Make Barcelona rage again” a la pantalla.

“On és Bob Marley?”, preguntava algú del públic mentre la gent s'amuntegava per veure el fill petit de l'artista jamaicà. L'expectació per veure Damian Marley era aclaparant i després de 10 minuts d'espera el públic ha començat a xiular impacient, encara que n’han hagut de passar 10 més per poder veure el cantant emmarcat darrere d'una onejant bandera jamaicana. La no massificació que buscava el Cruïlla no es complia en un escenari abarrotat en el qual faltava espai per moure's i sobraven ganes de ballar.