Gairebé 4.000 avis de Barcelona esperen plaça en una residència

Gairebé 4.000 persones grans de Barcelona estan a casa seva a l'espera d'una plaça en una residència. I, tenint en compte l'envelliment de la població de la ciutat i la manca de places, la xifra seguirà creixent. És una de les revelacions més cridaneres d'un informe realitzat per l'Ajuntament que ve a ser un retret a la Generalitat, que té la competència, per la falta d'inversió en residències a la ciutat. L'estudi recorda que de les deu residències que el Govern es va comprometre a construir, només se n'han fet quatre. “És un informe perquè saltin les alarmes”, ha afirmat aquest divendres la tinent d'alcalde de Drets Socials, Laia Ortiz.

Ortiz va considerar que la inversió en residències públiques “ha sortit de les prioritats polítiques de la Generalitat i també del Govern espanyol, s'ha desatès aquest servei i s'han menyspreat dades que són alarmants”. La regidora ha apuntat que igual que l'Ajuntament retreu al Govern català la falta d'inversió en guarderies o en habitatge, es fixa ara en les residències, perquè la falta de places també “vulnera drets”, en aquest cas, “de la gent gran i els seus cuidadors”.

A més de les gairebé 4.000 persones (3.942) que esperen plaça a casa hi ha altres 4.000 que ja estan en una residència, però també en una llista d'espera per canviar de centre.

L'informe municipal xifra el dèficit d'inversió de la Generalitat en residències públiques en 2.780 places i en 28 milions d'euros de despesa anual sobre els objectius que es va fixar a la programació 2008-2012. En canvi, assegura, a l'Ajuntament li suposa un sobrecost de 18 milions d'euros anuals: els que gasta sumant el servei d'atenció domiciliària (el SAD, 11 milions) i el d'atenció d'urgències a la vellesa (SAUV, 7).

La tinent d'alcalde ha retret, a més, que l'última planificació de la Generalitat no considera la ciutat de Barcelona com una zona independent: “La planificació ha oblidat la proximitat al domicili, que és importantíssima per a la gent gran i per als seus cuidadors”. I ha assegurat que s'està enviant “a l'altra punta de Catalunya a avis de Barcelona” i que a la ciutat arriben ancians d'altres municipis.

A Barcelona hi ha gairebé 350.000 persones de més de 65 anys, el 21,5% de la població, i les projeccions demogràfiques apunten a un augment, de manera que el 2030 el 8,3% de la població tindrà entre 75 i 79 anys. Enfront d'aquestes dades, i encara que el consistori és partidari que la gent gran “estigui a casa tant com pugui, l'oferta és insuficient i falla en les persones dependents, arribem tard”, ha afirmat Ortiz.

Actualment a la ciutat hi ha 13.051 places a residències. D'aquestes, només el 30% són completament públiques. La resta o són concertades o estan en centres privats que reben ajudes. I el 12% són completament de titularitat privada. Si es creuen les xifres de la gent gran i de les residències, resulta que la ràtio de cobertura de Barcelona (les places per cada 100 persones de més de 65 anys) és de l'1,5, molt per sota de la del global de Catalunya, que és del 2,5.

A la capital catalana, les llistes d'espera indiquen també que el dèficit de places va per barris. Així, els districtes que concentren més sol·licituds en relació a la seva població de gent gran són Horta-Guinardó, Sant Martí i Sants-Montjuïc.