El tribunal creu que la pèrdua d’anonimat de la Manada impedeix que torni a delinquir

La secció segona de l'Audiència de Navarra, que a l'abril va condemnar a nou anys de presó la Manada per haver abusat sexualment d'una jove als Sanfermines del 2016, ha traslladat a les parts, aquest divendres sobre dos quarts de nou del matí, la interlocutòria per la qual acorda la llibertat provisional dels cinc membres del grup, que es va fer pública ahir dijous. Entre les raons per deixar-los lliures, l'Audiència destaca que els condemnats han perdut l'anonimat, i això fa "menys que impensable" el risc de reiteració delictiva i complica també la possibilitat que s'escapin. A més, al·lega que viuen a més de 500 quilòmetres de la víctima, que no tenen antecedents per delictes sexuals, que no tenen diners per "procurar-se una fugida eficaç" i que l'alarma social no justifica mantenir-los en presó preventiva. 

La sala adverteix que la jurisprudència del Tribunal Constitucional obliga a "fugir" dels automatismes en valorar la prolongació de la presó provisional més enllà dels dos anys que marca la llei i que, en el cas de la Manada, es complien el 7 de juliol. Els dos criteris principals que cal valorar, recorden els jutges, són el risc de reiteració delictiva i el de fugida, i en aquest cas, asseguren, cap justifica mantenir els joves a la presó. Sobre el risc que fugin de la justícia, l'Audiència de Navarra incideix en "la insolvència de tots els condemnats", amb l'excepció d'Alfonso Jesús Cabezuelo Entrena (declarat parcialment insolvent i a qui li ha estat embargat un habitatge), per la qual cosa els magistrats entenen que no disposen "de mitjans econòmics per procurar-se una fugida eficaç". A més, els cinc condemnats "han perdut tota possibilitat d'anonimat" a causa de la repercussió mediàtica del cas, per la qual cosa localitzar-los i detenir-los seria una tasca "fàcil" per a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, segons els dos magistrats que subscriuen la decisió d'excarcerar-los. 

Aquest argument que els rostres dels membres de la Manada són públicament coneguts també l'utilitza el tribunal per limitar el risc que reincideixin en el seu delicte. Els magistrats creuen "poc menys que impensable" que els joves puguin cometre nous abusos sexuals ara que han perdut l'anonimat i asseguren que aquesta situació, unida al "rebuig social" que ha generat respecte als cinc acusats, el que fa pensar és que els joves es trobaran amb "dificultats extraordinàries" per desenvolupar una vida social normalitzada una vegada tornin amb les seves famílies.

A més, cap dels cinc té antecedents en casos similars, adverteix el tribunal, que al·ludeix al fet que quatre dels condemnats també estan imputats en un presumpte abús a una jove comès a Pozoblanco (Còrdova), però considera que està en fase d'investigació i no justifica mantenir-los a la presó. Sobre l'alarma social, el tribunal de l'Audiència de Navarra sosté que "no és un criteri vàlid" a l'efecte d'apreciar la necessitat de la presó provisional.

Els cinc condemnats eren a la presó des del 7 de juliol del 2016 i els jutges podien haver prorrogat aquesta situació dos anys i mig més. Però la sala, amb el vot a favor de dos dels tres magistrats que la formen, ha optat per excarcerar els joves sota una fiança de 6.000 euros. La decisió va generar ja ahir protestes als carrers de Pamplona i Barcelona, que avui es repetiran a nombrosos punts del país.

José Ángel Prenda, Alfonso Cabezuelo (militar), Antonio Manuel Guerrero (guàrdia civil), Jesús Escudero i Ángel Boza, d'entre 26 i 29 anys, sortiran en llibertat quan dipositin la fiança de 6.000 euros imposada per la sala. Un agent judicial es va desplaçar ahir dijous als centres penitenciaris (tres són a la presó de Pamplona i el militar i l'agent a la presó castrense d'Alcalá de Henares, a Madrid) per comunicar-los la resolució.

L'advocat de quatre dels cinc membres de la Manada, Agustín Martínez Becerra, ha avançat que els seus defensats dipositaran la fiança "el més ràpid possible" després d'haver-se notificat la interlocutòria de llibertat aquest divendres passades les 8.30. En declaracions a Onda Basca, Martínez Becerra ha dit que "confiava en aquesta decisió" igual que confia "en la innocència" dels seus defensats. "No discutim la violència contra les dones, sinó un cas particular en el qual, per més que els pugui molestar, són innocents", ha reiterat. Així mateix, ha defensat que la presó provisional és una mesura "excepcional i ha d'estar així considerada". L'advocat ha rebutjat que determinats partits polítics hagin criticat la interlocutòria "sense haver-se-la llegit".

La posada en llibertat ha tirat endavant amb el vot a favor de dos dels tres magistrats que componen la sala: Ricardo González, que ha demanat la llibertat de la Manada des de l'inici del procediment i a l'abril va redactar un polèmic vot particular en el qual demanava l'absolució dels acusats, i Raquel Fernandino, que va votar a favor de condemnar-los, però ara ha optat per deixar-los en llibertat. Fernandino s'havia oposat a les tres peticions de llibertat que havien formulat fins ara les defenses i va subscriure el dur relat dels fets que la sala va donar per provat en la sentència. En aquesta ocasió, ha decidit, no obstant això, revocar la presó provisional, una decisió a la qual només s'ha oposat el president de la sala, José Francisco Cobo.

En el vot discrepant, Cobo sosté que s'ha de mantenir a la presó els membres de la Manada "per protegir la seguretat, estabilitat i tranquil·litat de la denunciant, així com el del seu entorn convivencial", ja que assegura que la víctima i el seu entorn han rebut amenaces recents.

A canvi de la llibertat, l'Audiència els imposa mesures cautelars, a més de la fiança econòmica: els condemnats han de designar un domicili i un telèfon per estar localitzables en tot moment. En cas que no siguin localitzats "immediatament" en aquests domicilis s'exposen a una ordre judicial de detenció. A més, hauran de comparèixer cada dilluns, dimecres i divendres al jutjat de guàrdia més proper al seu domicili, tenen prohibit apropar-se a la víctima i entrar a la Comunitat de Madrid —on viu la jove—, se'ls ha retirat el passaport i no poden sortir del territori nacional sense autorització judicial.