La Manada, en llibertat provisional després de gairebé dos anys a la presó

L'Audiència Provincial de Navarra ha decretat la llibertat provisional, sota fiança de 6.000 euros, dels cinc membres de la Manada, que eren a la presó després d'haver estat condemnats a l'abril a nou anys per haver abusat sexualment i en grup d'una jove en els Sanfermines del 2016, segons han confirmat fonts jurídiques. La condemna per abús sexual i no per violació va despertar una tempesta política i social, que va desembocar en manifestacions multitudinàries sota el lema "no és abús, és violació". Diversos col·lectius feministes ja han anunciat mobilitzacions per la posada en llibertat dels condemnats.

La decisió ha estat adoptada pel mateix tribunal sentenciador i, com en el cas de la condemna, s'ha pres per dos vots respecte a un, aquest últim del president del tribunal, José Francisco Cobo Sáenz, que va defensar la pròrroga de la presó provisional de manera indefinida. El jutge que en la sentència va emetre el vot particular favorable a l'absolució dels membres de la Manada, Ricardo González, ha avalat ara la llibertat provisional, igual que Raquel Fernandino, que llavors va votar a favor de la condemna dels joves sevillans. Els magistrats consideren que no es donen les circumstàncies de risc de fugida ni de reiteració delictiva. La interlocutòria de llibertat provisional ha estat divulgada i segons fonts jurídiques es notificarà divendres al matí.

La decisió de l'Audiència de Pamplona es pot recórrer davant de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justicia de Navarra, però aquest recurs, en el cas que es presenti, no suspèn l'execució de la llibertat provisional decretada ara, segons fonts de la Fiscalia. Per tant, els condemnats podran sortir de la presó en el moment en què cadascun dipositi 6.000 euros de fiança. Un agent judicial s'ha desplaçat aquest dijous fins a les presons de Pamplona i d'Alcalá de Henares (Madrid, on eren dos dels condemnats perquè un d'ells era militar i un altre, guàrdia civil) per comunicar la decisió als empresonats.

A més de la fiança de 6.000 euros, el tribunal imposa als condemnats l'obligació de comparèixer els dilluns, dimecres i divendres al jutjat de guàrdia més proper a casa seva. També els imposa la prohibició d'entrar a la Comunitat de Madrid, la prohibició de comunicar-se amb la víctima, la retirada del passaport i la prohibició de sortir del territori nacional sense autorització judicial.

Els cinc joves sevillans que s'autoanomenen la Manada són a la presó des que van ser detinguts el 7 de juliol del 2016, tot just unes hores després que es produïssin els fets pels quals van ser condemnats a nou anys de presó per abús sexual amb prevalença, tot i que van ser absolts del delicte d'agressió sexual. Els condemnats han recorregut contra la sentència, que es va fer pública el 26 d'abril, cinc mesos després del judici.

José Ángel Prenda, Alfonso Cabezuelo (militar), Antonio Manuel Guerrero (guàrdia civil), Jesús Escudero i Ángel Boza, amb edats compreses entre els 24 i 27 anys quan van tenir lloc els fets i tres d'ells amb antecedents penals, es van lliurar de ser condemnats per violació.

Dilluns l'Audiència va començar a estudiar la petició de posada en llibertat formulada pels advocats defensors dels condemnats. La vista d'aquest recurs va estar presidida pels magistrats de l'Audiència Provincial de Navarra que van emetre la sentència. Els magistrats han valorat, entre altres circumstàncies, el risc de fugida dels condemnats, de destrucció de proves o de reiteració delictiva. 

L'1 de desembre del 2017, després de la vista oral del judici celebrat el mes de novembre, l'Audiència Provincial de Navarra va rebutjar la posada en llibertat dels cinc acusats com havien sol·licitat igualment les seves defenses.