Els membres de la Manada, condemnats a nou anys per “abús sexual continuat”, no per violació

Els acusats per violació grupal a una jove durant els Sanfermines del 2016, José Ángel Prenda, Alfonso Cabezuelo, Antonio Manuel Guerrero, Jesús Escudero i Ángel Boza, han estat condemnats a nou anys de presó per un delicte d'abús sexual continuat (article 181.3 del Codi Penal, en el subtipus agreujat) per la secció segona de l'Audiència Provincial de Navarra després de cinc llargs mesos de deliberació i amb un "tribunal dividit", segons fonts jurídiques. La decisió del Tribunal és contrària a la petició de 22 anys de la Fiscalia per agressió sexual i inclou el vot particular d'un dels magistrats, que demana l'absolució dels acusats.

Tots ells han estat inhabilitats per al sufragi passiu durant el temps que dura la pena i els imposen, a més, cinc anys de llibertat vigilada a cadascun i el pagament d'"una indemnització conjunta i solidària" per a la víctima de 50.000 euros i 1.531 al Servei Navarrès de Salut.

Desenes de manifestants, entre els quals hi havia alguns col·lectius de dones, que esperaven la sentència als voltants de l'Audiència de Navarra, han mostrat la seva indignació i frustració per la decisió del Tribunal: "No és abús, és violació"; "haurien d'haver estat condemnats a 25 anys per violació, que és l'única cosa que es mereixen", deia una de les dones allà presents.

La jove, que llavors tenia 18 anys, va fer un relat detallat dels fets al desembre en la seva declaració i va manifestar la confusió, la por i el desemparament que va sentir durant i després de l'agressió. "Estava totalment en xoc, no sabia què fer, volia que tot passés ràpid i vaig tancar els ulls per no assabentar-me de res i que passés ràpid", va dir davant del tribunal.

El fiscal demanava per als cinc acusats, autoanomenats la Manada i en presó preventiva des del juliol del 2016, una pena de 22 anys de presó per a cadascun per cinc delictes continuats d'agressió sexual, un altre contra la intimitat per haver-la gravat en vídeo amb el mòbil i un tercer per robatori amb intimidació, per robar-li el telèfon a la noia i evitar que pogués demanar auxili.

L'últim dia del judici contra la Manada, conegut així pel nom del grup de WhatsApp que unia els encausats, la fiscal Elena Sarasate va assenyalar que el testimoni de la denunciant va ser creïble objectivament. La fiscal va assegurar que en el relat dels fets es donaven els ingredients necessaris per considerar-ho una agressió sexual. Va existir “la violència mínima” i es va donar una “intimidació gravíssima que va impedir la defensa de la víctima” amb homes per davant i per darrere.

Les acusacions populars —exercides per l'Ajuntament de Pamplona i el Govern de Navarra— van elevar la seva sol·licitud de pena a 26 anys de presó. Els advocats van considerar que els vídeos gravats pels acusats eren una prova evident de l'agressió i algunes imatges, en la seva opinió, eren “l'expressió gràfica de la vilesa” dels acusats amb la jove.

Les defenses dels acusats van negar els fets i van mantenir durant el judici que el cas no era més que una sessió de sexe en grup entre joves, i van sostenir que en les gravacions no hi havia imatges “de fàstic, ni dolor, ni patiment” de la víctima. Segons els lletrats, "el vídeo recollit pels acusats no demostra que es tracti d'una violació en grup, sinó tot el contrari, perquè el comportament de la víctima no és el de qui està sent violada contra la seva voluntat". Després del judici, que es va fer a porta tancada però del qual van transcendir algunes informacions, les defenses es van aferrar a la pregunta d'un dels magistrats sobre "com van poder saber els acusats que ella no consentia l'acte sexual?", a la qual la noia va respondre: "Van poder entendre que hi consentia o que no".

Un dels advocats va generar protestes que van desbordar les sales del jutjat de Pamplona quan va mostrar un informe d'uns detectius amb publicacions de la víctima a les xarxes socials que pretenien demostrar que portava una vida normal després de l'agressió. Milers de persones van sortir al carrer a protestar per aquest qüestionament i per donar suport a la jove. "Jo sí que et crec" i "La Manada som nosaltres", van cridar dones a tot el país.

El judici a la Manada s'ha convertit en un símbol de la lluita feminista per les víctimes de violacions, que han sortit al carrer amb eslògans com "Nosaltres som la Manada". I s'emmarca en un context en el qual una de les festes més internacionals d'Espanya feia anys que s'intentava desprendre de l'estigma dels abusos sexuals que es produïen durant aquests dies de festa, que arrenquen cada any amb un txupinazo el 7 de juliol.