Ha malbaratat Espanya en obres públiques? Segons els geògrafs, 26.240 milions només en l’AVE

Les línies d'alta velocitat (AVE) han suposat un malbaratament o una assignació inadequada de diners públics de 26.240 milions d'euros en les dues últimes dècades (1995-2016). Aquesta xifra suposa més de la meitat dels 42.000 milions invertits en aquest projecte ferroviari durant aquest període. Aquesta és una de les conclusions de l'informe Aproximación a la geografía del despilfarro en España: balance de las últimas dos décadas, publicat al Butlletí de l'Associació de Geògrafs Espanyols, i que ha estat realitzat per les universitats de Barcelona, Girona, València, Cantàbria, Complutense de Madrid, Tenerife, Sevilla, Màlaga i Alacant.

L'informe calcula que en les dues últimes dècades les administracions públiques han compromès més de 81.000 milions d'euros en “infraestructures innecessàries, abandonades, infrautilitzades o mal programades”, una quantitat que pot superar els 97.000 milions en un futur proper si s'hi sumen les obligacions ja adquirides.

Els autors del treball especifiquen que, al seu parer, hi ha quatre formes de malbaratament: corrupció, obres infrautilitzades, projectes inútils i priorització inadequada d'inversions.

L'estudi considera que en el període 1985-1995 es “va dilapidar” l'equivalent al 5% del producte interior brut (PIB) espanyol, mentre que en el període del boom econòmic o dècada daurada (1996-2007) aquesta xifra es va disparar fins al 20% del PIB i des de l'inici de la crisi econòmica fins ara, a l'entorn del 3% del PIB.

D'aquests diners que consideren malgastats, més d'una tercera part correspon a l'AVE, en projectes que s'han fet, “més enllà dels casos de corrupció revelats o desconeguts”, que no responen als criteris de rendibilitat social exigibles, entre els quals enumeren “massa estacions milionàries, línies tancades, trams abandonats a mitges, línies innecessàries, sobrecostos”. I l'informe afegeix: “Tot això sense haver fet una anàlisi correcta cost-benefici i, sovint, amb estimacions d'usuaris o ingressos influïdes per una conjuntura d'eufòria econòmica tan evident com efímera”.

Entre els sobrecostos de l'AVE l'estudi destaca les línies Madrid-Barcelona-frontera francesa (accessos a Barcelona i per l'estació de la Sagrera i el túnel del Pertús), amb 8.966 milions d'euros, i la variant de Pajares, amb una inversió malgastada de 3.500 milions d'euros.

A més de l'AVE, l'informe assenyala que els diners malgastats en aeroports i ports sumen 9.512 milions d'euros. El butlletí d'AGE recorda que amb “una simple lectura” de la informació oficial d'Aena sobre el nombre de passatgers el 2017 n'hi ha prou per concloure que almenys una tercera part del total d'aeroports de la seva competència són prescindibles. I cal sumar-hi la relació d'aeròdroms impulsats per diferents comunitats autònomes, “sense més criteri que la suposada rendibilitat electoral, ara tancats, fallits, sense passatgers o amb un nombre tan reduït que seguiran sent deficitaris durant dècades”. En ports, la principal inversió pública fallida segons aquest estudi és el port exterior de la Corunya.

Les dessaladores han suposat 2.339 milions en sobrecostos, ineficiències o gestió fraudulenta

En matèria de carreteres, els sobrecostos són de 5.952 milions d'euros, sempre segons els geògrafs, dels quals gairebé 5.000 milions corresponen a les nou autopistes de peatge construïdes a partir del 2000, entre les quals hi ha les radials de Madrid, que l'Estat ha hagut de rescatar per la seva falta de rendibilitat.

Projectes innecessaris

Les dessaladores mereixen un capítol a banda, amb sobrecostos, ineficiències o gestió fraudulenta per valor de 2.339 milions d'euros, en plantes com Torrevieja (290 milions), Alacant (77,8 milions), Oropesa (55,4 milions) o Moncofar (49,1 milions).

El treball dedica un apartat especial al magatzem de gas Castor, “un exemple clar de socialització de pèrdues d'un projecte fracassat, en el qual l'empresa concessionària va recuperar tots els diners invertits i l'administració pública es va eximir de tota responsabilitat”. De moment s'han dilapidat 1.760 milions d'euros, però la xifra en el temps pot arribar als 3.700 milions.

En total, els geògrafs creuen que l'Administració central ha fet en dues dècades inversions innecessàries i sobrecostos en infraestructures (ferrocarrils, autopistes i autovies, ports i aeroports, dessaladores i altres) per 45.920 milions d'euros. Per la seva banda, les comunitats autònomes i els ajuntaments han gastat 34.600 milions d'euros en obres innecessàries com a centres educatius, hospitals, equipaments culturals o científics, parcs i ciutats temàtiques o grans esdeveniments.

Catalunya (9.160 milions) i Madrid (7.723 milions) encapçalen la llista que han elaborat, seguides de València (5.936 milions), Aragó (2.978 milions), Andalusia (2.657), Astúries (2.380) i Castella-la Manxa (1.530). Entre els projectes innecessaris hi ha línies de tramvia insostenibles (Parla, Jaén, Vélez-Màlaga, badia de Cadis), projectes singulars (Ciutat del Medi Ambient de Sòria, Ciutat de la Llum d'Alacant, Ciutat de la Justícia de Madrid, Ciutat del Circ d'Alcorcón); i palaus d'exposicions i parcs temàtics (Ciutat de les Arts i les Ciències, la Marina de València o Terra Mítica).