Mitchell Baker: “No sabem protegir-nos ‘online’ com ho fem ‘offline”

No li agrada saludar amb una encaixada. Prefereix una fórmula informal: fer xocar els punys. Mitchell Baker (Oakland, 1957) és la presidenta i cofundadora de la Fundació Mozilla, popular pel seu navegador Firefox, que aquest any celebra el 20è aniversari. De visita a la capital catalana per la seva participació al congrés Sonar+D i la Barcelona Maker Faire, parla dels reptes d’Internet des de la perspectiva d’una organització sense ànim de lucre que promou el programari lliure. Li agrada el ritme de la ciutat i els seus habitants, que veu molt servicials. Baker celebra la posta en marxa de la nova llei de protecció de dades europea amb un bagatge que va començar el 1994. Va ser llavors quan, jurista de formació, es va incorporar a Netscape, el navegador comercial que quatre anys més tard va mutar cap a Mozilla: una institució amb 1.000 treballadors i milers de voluntaris el nom dels quals es deu a la combinació de Godzilla —el monstre— i Mosaic, la primera eina gràfica que va permetre navegar per Internet. Mozilla és l’ésser que va matar Mosaic.

Pregunta. El nom prové d’un ésser apocalíptic, però, veient la humanitat que desprèn el vostre manifest, un s’imagina més aviat una cosa angelical.

Resposta. La gent a Silicon Valley ens veu amb bons ulls perquè no guanyem milers de milions. A Europa crec que som més respectats. Segur que també cometem molts errors, però treballem pel bé comú, per beneficiar tots els humans.

P. Suposo que estan contents amb la implementació de la nova llei general de protecció de dades europea.

R. Sí, és un tema difícil de regular i difícil de regular bé. Però hem de començar per alguna cosa.

P. Animaria altres governs a prendre mesures similars per garantir la privadesa dels internautes?

R. Sí, la tecnologia es mou a una escala gegantina. Gairebé no hi ha res que un humà no pugui fer sol. Hem de treballar a través dels nostres Governs i la gent ha de prendre iniciatives en grup.

No em puc protegir a mi mateixa si tu publiques coses sobre mi; no puc fer-hi res

No em puc protegir a mi mateixa si tu publiques coses sobre mi; no puc fer-hi res

P. Ho veu factible als Estats Units?

R. Allà és difícil implementar qualsevol cosa nova. Unes quantes companyies de la costa oest dels Estats Units ho controlen tot. Hi ha preocupació pel que està passant amb la democràcia, amb la societat i per estar controlat per algú d’un altre lloc.

P. Per vetllar per la seva privadesa, la gent ha de configurar les aplicacions, potser sense saber ben bé què és una cookie o què vol dir que una companyia segueixi els teus moviments en el navegador. En una època en què ho volem tot i ho volem ara, hauríem de dedicar més temps a pensar sobre la nostra privadesa?

R. Probablement hauríem de prendre la iniciativa, però no crec que cada individu tingui la total responsabilitat de preocupar-se de si mateix. És complex. No em puc protegir a mi mateixa si tu publiques coses sobre mi; no puc fer-hi res. Necessitem un canvi sistemàtic. Sabem el que és segur i el que no, per exemple, quan ens movem per la ciutat. Però no sabem protegir-nos online de la forma que ho fem offline.

P. Què fa Mozilla per protegir les persones que utilitzen Firefox?

R. En els telèfons mòbils és més complicat perquè estan totalment controlats per Apple i Google. Però, per exemple, en el navegador d’un portàtil podem fer coses com limitar la informació a què té accés Facebook. Amb el temps hem d’aprendre a buscar l’equilibri entre la seguretat i el que ens convé, com fem offline. Cal temps.

Algunes de les coses disponibles en línia no ajuden a crear una vida millor, simplement formen part de l'entreteniment

P. Què li semblaria que hi hagués una assignatura sobre privacitat a les escoles?

Algunes de les coses disponibles en línia no ajuden a crear una vida millor, simplement formen part de l'entreteniment

R. És un tema clau, i al mateix temps Mozilla creu que s'ha de potenciar a Internet l'impuls humà per crear.

P. L'exposició The glass room experience, finançada per Mozilla, que es pot veure al Sónar+D i la seva reflexió sobre totes les dades personals que bolquem a Internet és inquietant. Parla d'un cotxet per a nadons que es condueix tot sol. Realment necessitem aparells intel·ligents com aquest?

R. En la vida anterior a Internet també hi havia molts productes que potser no ens feien falta. La humanitat és salvatgement creativa. Algunes de les coses disponibles en línia no ajuden a crear una vida millor, simplement formen part de l'entreteniment. Estimo la tecnologia i Internet i continuo pensant que és admirable en tot el que ha ajudat.

P. Podem tornar a confiar en Facebook després que Mark Zuckerberg hagi demanat perdó al Senat americà i al Parlament Europeu?

R. Ja havia demanat disculpes anteriorment, però potser és un bon senyal. No obstant això, han de resoldre altres coses. Des del 2015 no cedeixen dades a desenvolupadors tercers que treballen sobre la plataforma, però, què passa amb la resta? Amb les dades compartides amb les operadores, per exemple.

P. Com és la seva relació amb Google? És el cercador per defecte de Firefox, però vostès ofereixen un sistema de protecció contra el seguiment dels moviments dels internautes que sembla molt potent.

R. Ells continuen invertint en el seu navegador Chrome de manera intensa i prefereixen que la gent l’utilitzi i tingui la protecció de Google. Però fa temps que ens coneixem i són bons en el sentit de no pressionar la gent perquè canviï de navegador. Fan coses bé. Microsoft, en canvi, et fa aquestes coses que eren il·legals a Europa i ja no ho són...

La idea d'un assistent personal no és exactament natural per a molts de nosaltres, que hem crescut sense servents

P. Què aconsella a les mares i pares amb fills que descobreixen Internet cada vegada més d’hora, amb els videojocs i les xarxes socials?

R. És temptador perquè aquestes tecnologies fan la funció de molt bons cangurs. Els teus fills poden estar a la part posterior del cotxe i tot està en calma i en pau. El primer és trobar la qualitat i el compromís amb els nens. És més important que mai. Abans la seva protecció es limitava al barri o a la comunitat. Ara cada vegada són petits adults més aviat i cal ajudar-los a prendre decisions.

P. Sónar+D va de música, de so i de noves formes d'interacció, com el projecte Common Voice de la seva fundació.

R. La relació amb les màquines a través de la veu serà molt més comuna del que ens podem imaginar. La idea d'un assistent personal [virtual] no és exactament natural per a molts de nosaltres, que hem crescut sense servents. No estem acostumats a dir a algú què fer, fins i tot de forma grollera. Però pensem què podria ser útil per al bé comú. Les grans plataformes tenen eines per utilitzar el reconeixement de veu, especialment per a finalitats rendibles per a ells. Decidim crear una eina d'accés obert per convertir la parla en text amb aprenentatge automàtic: és una tècnica cara que poden assumir les grans companyies i, d'aquesta forma, ara la podran utilitzar més desenvolupadors. Parlarà diversos idiomes i en diversos accents.

P. Alexa, l'assistent d’Amazon, no entén molt bé l'anglès parlat per un espanyol.

R. A Common Voice podran participar voluntaris que parlin en tots els accents. Hauran de llegir textos. Les frases que necessitem han d'estar lliures de drets. No podem agafar un llibre modern i fer que la gent el llegeixi. Es podrà col·laborar amb un crowdfunding per comprar bases de dades o aportant-hi la veu.

P. L'assistent de Common Voice parlarà castellà?

Si un mateix treball el signa un home o una dona, és valorat de forma diferent

R. Sí.

P. I gallec, basc i català?

R. Per aprendre una llengua, el sistema necessita 10.000 hores de lectura. Per a algunes llengües pot ser que passi un temps fins que ho aconseguim, fins i tot serà probablement impossible comprar bases de dades d'alguns idiomes.

P. En un any realment compromès amb la igualtat entre dones i homes, què suggereix per combatre la bretxa de gènere en les empreses tecnològiques?

R. Sé el que passa a les dones que treballen en el sector i no és bonic. Calen tècniques per acabar amb aquesta situació esbiaixada. Per exemple, si un mateix treball el signa un home o una dona, és valorat de forma diferent. Això s'ha de parar.

P. La Comissió Europea està ajudant els Ajuntaments a oferir Wi-Fi gratuït. La regulació a Espanya limita aquest tipus de connexions a 256 Kbps per no perjudicar les operadores, encara que en aquest cas farà una excepció. Què opina d'aquesta limitació?

R. És un exemple d'una gran pregunta que és fins a quin punt es vol protegir el statu quo i limitar possibilitats de creixement. Pot blindar llocs de treball en les operadores, però, què passa si una persona s'ha de connectar a Internet per buscar ocupació, no té un altre recurs i necessita pujar-hi un vídeo?