4.400 leds per la silenciada història de la dona que va escriure la primera ‘app’ el 1843
Un monòleg reivindica el paper clau d’Ada Lovelace en la història de l’enginyeria informàtica
Puja a l’escenari amb un vestit de torero que no té res a veure amb la tauromàquia. En lloc de lluentons està carregat amb 4.400 bombetes led que es poden programar d’una en una. Camaleònic. El vestit té wifi i diverses bateries, que garanteixen una autonomia suficient per a l’hora que dura la performance Ada.Ada.Ada. Pesa 10 quilos. “És un ordinador a mida en una caixa personalitzada”. Així el va definir l’artista, Zoe Philpott (Londres, 1972), a la seva asseguradora. Amb una carrera fidel al trinomi format per la tecnologia, l’educació i el teatre, la britànica protagonitza la gira europea d’un monòleg que pretén il·luminar el llegat d’Ada Lovelace (1815-1852), la dona que va escriure sobre paper, el 1843, el primer programa informàtic de la història. Aquesta setmana arriba a Barcelona i l’octubre vinent a Madrid.
Lovelace, matemàtica i física, va ser l’autora del primer algorisme complex de la història. Mai no el va poder executar però el seu plantejament era correcte, igual que el primer ordinador dissenyat pel seu coetani Charles Babagge. De fet, van treballar junts. Ell va inventar el maquinari, ella el programari. “La història és la història dels homes”, denuncia Philpott per justificar el poc reconeixement que Ada Lovelace ha rebut en comparació a homes que han assolit fites similars. “Va ser esborrada de la història”, assegura l’artista, que vol reparar el dany amb Ada.Ada.Ada, que representarà dijous a la tarda al museu CosmoCaixa de la capital catalana i dissabte que ve al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
“El vestit és la història sobre la seva inspiració, un reflex d’una lluita contra els límits preestablerts i de pensar amb visió de futur”. Philpott i el seu equip van escollir la llum i una tecnologia pionera de la qual “Ada estaria orgullosa i segur que ens ajudaria a millorar-la”. El vestit es va il·luminant a mesura que avança la biografia de Lovelace explicada per l’artista, que interactua amb el públic per construir entre tots un programa informàtic senzill. Cadascuna de les escenes té un algorisme que dona vida als leds, que prenen diverses formes i fins i tot dibuixen xifres a manera de pantalla. L’actriu va passant les escenes amb un guant que equivaldria al teclat.
Ada.Ada.Ada #NorthofEngland tour this autumn: #Casting for a brilliantly talented #actress who hails from #TheNorth https://t.co/ZKGfxN13Mu pic.twitter.com/Pwti5tTRoU
— Zoe Philpott (@zophilpott) August 10, 2017
Philpott es va plantejar d’estudiar programació informàtica a la universitat a principis dels 90. No obstant això, el seu tutor li ho va desaconsellar. En part, per ser dona. 175 anys després del primer programa de Lovelace, segueix havent-hi una escletxa de gènere en les professions relacionades amb la tecnologia. En aquell temps era difícil veure metgesses i avui les dones són majoria a les facultats de Medicina. En informàtica no hi ha hagut aquest “canvi cultural”. Només el 15,4% dels especialistes en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a Espanya eren dones el 2016, un 16,7% a Europa (Eurostat, 2017). Philpott destaca que a la dècada dels 40 i els 50 predominaven les dones en la programació informàtica. No obstant això, segons ella, als 80 els videojocs van despertar interès a Europa, predominantment entre els nois, un dels motius pels quals explica que en el sector TIC ara predominen els homes.
Tot i que es va llicenciar en Filosofia, Zoe Philpott va crear la seva empresa tecnològica en sortir de la universitat i va acabar assessorant la BBC a finals dels 90 per penjar vídeos a Internet, molt abans que YouTube, quan els mòdems per connectar-se a Internet a una velocitat que avui seria de tortuga emetien sorolls estridents. Ara anima les nenes i les noies adolescents a dedicar-se a carreres tècniques en línia amb l’objectiu de la trobada STEAMConf, que se celebra aquesta setmana a Barcelona i que inclou el treball de Philpott, que consisteix a promoure la igualtat d’oportunitats a través de l’educació. Lovelace, que als 12 anys va dissenyar un esbós d’una màquina per poder volar (inviable) l’ajuda en la seva comesa.
Dimecres, Philpott va impartir un taller a noies estudiants de primària a l’Ajuntament de Barcelona. Fascinada per l’experiència, explica com una d’elles va proposar de crear una app que, a l’estil de TripAdvisor, servís per recollir dades de llocs on anar a jugar a la ciutat. “A una noia que em digués que vol ser enginyera i que el seu pare li diu que no, li diria: sigues enginyera”, assegura, al mateix temps que destaca que els llocs de treball que ocuparien aquestes noies encara no existeixen i els recomana “pensar en alguna cosa amb què gaudeixin i aprenguin el màxim de tot per poder-ho aplicar”. Al Consistori, va ser el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, qui va rebre Philpott. La conversa entre l’artista que encarna la primera programadora de la història i la primera alcaldessa de Barcelona, l’homònima Ada Colau, de viatge a Uruguai, ha quedat pendent.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.