La Generalitat reobrirà de manera immediata cinc delegacions a l’estranger

La Generalitat desfà part del camí recorregut amb l'aplicació de l'article 155. El conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, ha anunciat aquest dijous a Brussel·les l'imminent retorn a l'activitat de les delegacions catalanes a Londres, Roma, Berlín, Ginebra i els Estats Units, que ara estarà situada a Washington en comptes de Nova York. Totes van ser clausurades després que el Govern espanyol assumís el control del Govern català el passat octubre. Segons les previsions de Maragall, les seus estaran operatives en un termini de "dues o tres setmanes". La seva funció no es limitarà a la promoció comercial de la comunitat autònoma; la intenció és que siguin ens actius en el debat públic dels països on s'instal·lin, la qual cosa vol dir que no rebaixaran el perfil polític que mantenien abans del seu tancament. "Intentarem avançar des del punt on érem l'1 d'octubre", ha afirmat el titular d'Exteriors.

Aquesta primera fase d'obertures, qualificada per Maragall d'"urgent", anirà seguida, segons els plans del mandatari català, de dues fases més de consolidació i expansió, en què es preveu inaugurar una oficina a París, a més d'altres a ciutats sense concretar de Portugal, els països nòrdics i els Balcans. A més llarg termini, però abans que s'acabi l'any, l'estratègia exterior inclou la presència de la Generalitat al Mediterrani, l'Orient Mitjà, Àsia, Amèrica Llatina i el Magrib. "La conselleria d'Acció Exterior serà coherent amb la seva denominació, és a dir, actuarà. Estarà present a totes les instàncies i escenaris on es puguin defensar interessos catalans, també en els debats europeus", ha assegurat.

Maragall ha aprofitat la seva visita a la capital belga per reunir-se amb els exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret, tots dos amb acusacions pendents de resoldre a Espanya. Després s'ha vist amb el personal de la delegació de la Generalitat a Brussel·les. Des d'aquesta ambaixada, situada a pocs metres de les institucions comunitàries, i l'única que va sobreviure al tancament massiu decretat per l'Executiu espanyol, Maragall ha criticat el suport europeu a les autoritats espanyoles. "La Comissió no és Europa", ha assenyalat. Per al representant del Govern, la posició de Brussel·les contrasta amb la de la societat civil. Creu que en l'àmbit universitari, les organitzacions polítiques o la justícia, la sensibilitat és molt diferent a la demostrada des dels faristols governamentals. En la seva opinió, l'alè continental a Espanya respon a un simple intercanvi de favors, i ha comparat la situació amb la llei del silenci que impera entre clans mafiosos. "Europa és una omertà: avui per tu, demà per mi".

En la seva primera compareixença des de la representació a Brussel·les, s'ha adreçat a Josep Borrell. El responsable d'Exteriors nomenat per Pedro Sánchez ha fixat entre les seves prioritats revertir "el dany ocasionat a la imatge d'Espanya" internacionalment. "Espero que la feina del ministre d'Exteriors no consisteixi a contrarestar el nostre discurs. Jo no vull contrarestar el seu. El nostre objectiu és participar i tenir una posició en els temes europeus", ha assegurat Maragall. El polític nacionalista no ha volgut valorar l'estat actual de l'opinió pública europea respecte de la qüestió catalana, l'anomenada batalla pel relat. "No sé qui va guanyant, però sé que guanyarem".

En un missatge en què ha explicat que l'objectiu final segueix sent construir la República, Maragall ha defensat l'autonomia dels organismes exteriors de la Generalitat respecte del Govern espanyol. "La nostra relació no és de dependència ni de subordinació. Tenim competències i les desplegarem".