El Suprem rebaixa la pena a Urdangarin, però no el lliura de la presó

Iñaki Urdangarin, exduc de Palma, marit de la infanta Cristina i cunyat del rei Felip VI, ha estat condemnat per la sala penal del Tribunal Suprem a una pena de 5 anys i 10 mesos de presó, cinc mesos menys de la condemna que li havia imposat l'Audiència de Palma el 17 de febrer del 2017.

La condemna del Suprem no implica necessàriament l'ingrés immediat d'Urdangarin a la presó, tot i que el marit de la infanta Cristina ho tindrà molt difícil per evitar-ho. L'Audiència de Palma, que és a la que li correspon executar la sentència, pot decretar directament l'empresonament del cunyat del Rei o convocar una vista breu en els propers dies per decidir si l'empresona. Però la defensa d'Urdangarin pot, al seu torn, demanar l'indult o recórrer en empara al Constitucional i sol·licitar a l'Audiència de Palma que deixi en suspens l'ingrés a la presó fins que l'alt tribunal decideixi si admet a tràmit el recurs, cosa que es pot allargar dos o tres mesos.

Si l'Audiència accepta la petició, el marit de la Infanta podrà romandre en llibertat aquest temps. Una vegada que el Constitucional decideixi sobre l'admissió del recurs es poden donar tres situacions: que no l'admeti, cosa que abocarà Urdangarin a la presó de manera immediata; que l'admeti i accepti que el marit de la Infanta segueixi en llibertat fins que els magistrats decideixin sobre el fons de l'assumpte (cosa que pot trigar anys) o que l'admeti però ordeni l'empresonament d'Urdangarin mentre es dictamina sobre el seu recurs. Com a criteri general, el Constitucional ordena l'empresonament mentre dictamina sobre els recursos d'empara quan la condemna supera els cinc anys de presó. La condemna del cunyat del Rei supera aquest límit.

La secció segona de l'Audiència Provincial de Palma va condemnar Urdangarin a sis anys i tres mesos de presó per delictes de malversació, prevaricació, frau a l'administració, tràfic d'influències i diversos delictes fiscals per l'organització dels Illes Balears Forum del 2005 i el 2006. El seu soci al capdavant de l'Institut Nóos, l'empresari Diego Torres, ha estat sentenciat a vuit anys i mig de presó perquè el tribunal li afegeix el delicte de blanqueig de capitals, mentre que l'expresident de Balears i exministre de Medi Ambient, Jaume Matas, va ser condemnat a tres anys de presó.

En el seu recurs davant del Suprem, la Fiscalia va reclamar elevar la condemna d'Iñaki Urdangarin a 10 anys, mentre que per al seu exsoci reclamava una sentència a 12 anys i mig. Durant la vista celebrada a l'alt tribunal el 21 de març per revisar els recursos presentats per les defenses i les acusacions, la Fiscalia els va definir com "el motor" dels delictes comesos en el cas Nóos i "els instigadors de la corrupció" que l'Audiència de Palma va considerar provada.

Les condemnes imposades pel tribunal balear van ser notablement inferiors a les sol·licitades per la Fiscalia anticorrupció durant el judici. Les magistrades encarregades de redactar la sentència només van apreciar el delicte de malversació —que comporta les penes més elevades— en l'organització de l'edició balear dels fòrums del 2006 en els quals van quantificar el desviament en 620.000 euros. Per aquest delicte el marit de la Infanta va ser condemnat a dos anys i vuit mesos de presó i la Fiscalia en el seu recurs en reclamava un total de cinc.

Pel delicte de frau l'acusació pública va demanar elevar la pena d'Urdangarin dels set mesos als dos anys. A més, el recurs va plantejar elevar la pena pel delicte de tràfic d'influències i que el cunyat del Rei pagui una multa pel doble dels diners obtinguts il·legalment pels fòrums del 2006. El dictamen de l'Audiència Provincial li va imposar una multa de 513.000 euros.

Per a Matas, la Fiscalia també reclamava una petició més elevada, de quatre anys i vuit mesos davant dels tres de la sentència de l'Audiència Provincial. El ministeri públic també ha demanat condemnes per als quatre acusats de la trama valenciana que van resultar absolts. La Fiscalia veu delictes en l'adjudicació de tres edicions dels fòrums València Summit per 3,6 milions d'euros entre el 2004 i el 2006 i aprecia delictes de falsedat documental i prevaricació per als quatre exresponsables de la Ciutat de les Arts i les Ciències.

Urdangarin va recórrer contra les penes imposades davant del Tribunal Suprem, però en el seu cas va demanar l'absolució al·legant que havia actuat com un mediador sense coneixements de dret administratiu. En les seves al·legacions, el seu exsoci defensa que no existeix el delicte de malversació, atès que els treballs es van fer degudament, el mateix argument que va fer servir l'expresident Matas en el seu recurs.