Torra es disposa a reobrir ambaixades i mira com recuperar el Diplocat

Un dels sectors més afectats per la intervenció de l'autogovern a Catalunya va ser l'acció exterior. Per aquest motiu el president Quim Torra remarca en les seves intervencions la necessitat de recuperar la presència de la Generalitat en l'àmbit internacional. Però no es tracta d'una empresa fàcil, malgrat les competències en aquest camp. Les anomenades ambaixades catalanes, nou en total, poden tenir un encaix més fàcil, però la peça més complicada de la restitució serà la del Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), pel seu rol durant el procés independentista.

El nou conseller de l'àrea, el republicà Ernest Maragall, defensa que l'acció exterior de la Generalitat millorarà en “eficàcia, representació i resultat”. Els seus objectius passen per recuperar les delegacions del Govern a l'exterior i convocar el patronat del Diplocat per “posar l'estat actual sobre la taula i prendre decisions”. Dins d'aquest patronat hi ha, entre d'altres, l'Ajuntament de Barcelona, les quatre diputacions i alguns centres d'educació superior.

Más información

Els extreballadors del Diplocat reclamen que es reobri l’organisme liquidat pel 155

El Diplocat fitxa Lucía Caram, Xavi i Ruscadella per “projectar Catalunya al món”

Encara que el nou conseller va negar en una entrevista a RAC1 que el departament estigui “desmantellat”, sí que va acceptar que “hi ha efectes evidents de l'aplicació de l'article 155”. El primer escull a vèncer és la desconfiança. Durant la intervenció de la Generalitat, l'Executiu de Mariano Rajoy va ser cautelós i no va fer cap gest a Catalunya que es pogués llegir com una “presa de possessió” del poder. No obstant això, en el cas de les delegacions a l'exterior del Govern i amb el Diplocat sí que va ser inflexible.

El Govern central sempre ha estat molt recelós de la presència internacional de les comunitats autònomes, malgrat que tenen competència en aquest àmbit. El País Basc, Galícia i Canàries, entre d'altres, tenen les seves oficines, tot i que molt més modestes i de caràcter eminentment comercial. L'Estatut estableix que la Generalitat “ha d'impulsar la projecció de Catalunya a l'exterior i promoure els seus interessos”, això sí, “respectant la competència de l'Estat en relacions exteriors”.

Els dubtes sobre aquest punt van ser els que van impulsar el tancament dels òrgans que el Govern central va considerar de caràcter més polític, tot i que des de la Generalitat li atorguen un paper més transversal. “Una cosa són les competències de promoció que tenen les comunitats autònomes i una altra és construir tota una Administració a l'exterior, com si fossin un Estat”, van criticar l'ara vicepresidenta en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, i l'exministre d'Exteriors Alfonso Dastis.

El tancament de les delegacions de Londres, París, Berlín, Washington, Viena, Lisboa i Copenhaguen (aquesta última s'havia obert l'agost del 2017) va implicar l'acomiadament de 33 treballadors. Només es va mantenir la de Brussel·les. El 13 d'abril, després de sis anys en funcionament, es va liquidar el Diplocat. Gairebé una vintena de persones van perdre la feina.

De moment és una incògnita la posició que assumirà el nou ministre d'Exteriors, Josep Borrell, respecte de l'acció exterior catalana. El pla de Govern subscrit entre Junts per Catalunya i Esquerra diu que un dels objectius és “establir i reforçar la xarxa de delegacions del Govern a l'exterior”. Maragall es troba davant de la decisió de canviar el pla traçat pel seu antecessor, Raül Romeva, quan els Pressupostos del Govern van separar una partida de 35 milions d'euros, amb l'ànim d'arribar a les 17 “ambaixades”. De fet, algunes, com la de Ciutat del Vaticà, van ser anunciades però no van fructificar. La Generalitat també disposa de 40 oficines de promoció econòmica i les seus de l'Institut Ramon Llull, dedicades a la promoció cultural.

Ressuscitar el Diplocat és una tasca més complicada, sobretot perquè es troba sota la lupa de la Guàrdia Civil per la seva suposada participació en l'organització del referèndum il·legal de l'1-O. L'Ajuntament de Barcelona i l'Associació Catalana de Municipis van presentar un recurs contenciós administratiu contra la dissolució del patronat del consell de diplomàcia, que encara no ha estat resolt. El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha assegurat aquest dimarts que “és raonable que s'aposti per recuperar” el Diplocat, si bé demana a Maragall que també aposti per potenciar la cooperació internacional.