Un sergent de la Guàrdia Civil admet el robatori de contenidors

El sergent de la Guàrdia Civil Santiago Viana ha confessat i ha sortit més o menys airós d'un complex procés penal. Viana ha admès que va formar part d'una banda d'atracadors que robava contenidors del port de Barcelona. La lentitud del procés li ha permès obtenir una substancial rebaixa de la pena: la fiscalia ja no demana 21, sinó 8 anys de presó, i en petites penes per delicte, el que permetrà al sergent complir un màxim de quatre, segons fonts judicials.

La banda va començar a robar contenidors el 2009, quan Viana va assumir el comandament de la policia judicial del Port de Barcelona per combatre (en teoria) aquest tipus de conductes. La xarxa controlava totes les baules de la cadena: estibadores a sou, connivència d'empleats d'una de les terminals de càrrega del port —l'antiga Tercat, avui BEST—, transportistes i, sobretot, la protecció d'un comandament de la Guàrdia Civil. Viana permetia que els camions travessessin el lloc duaner sense control per endur-se el material robat. Una vegada descarregat al magatzem, el camió retornava el contenidor al moll amb material d'escàs valor o, directament, farcit amb aigua i sorra.

L'enllaç xinès de la banda els informava de l'arribada de contenidors amb mercaderies valuoses. Especialment, perfums i tabac. El tabac es fabricava il·legalment a la Xina i es venia després a Espanya i en altres països europeus, com el Regne Unit. L'Estat va deixar d'ingressar així milions d'euros en impostos, segons va denunciar en el judici un dels líders de la xarxa, àlies Puma, que també va admetre els fets.

Durant la investigació, els Mossos d'Esquadra van saber que Viana havia facilitat, des del seu ordinador, un nombre de matrícula. La policia autonòmica portava temps amb els telèfons intervinguts i escoltant frases com la que el sergent va etzibar a Puma el dia que estava previst un dels robatoris. “El sorteig de la loteria és avui? És que penso a comprar un bitllet per a aquesta setmana”. La banda va estar activa fins al maig del 2010, quan els Mossos van llançar l'operació i van detenir 24 persones.

El procés judicial ha resultat tediós. Uns fets del 2010 han acabat jutjant-se el 2018. El plantejament de la fiscalia era, inicialment, de màxims: demanava 21 anys de presó per al sergent de la Guàrdia Civil i diverses penes (algunes de molt severes) per a una vintena de persones més. L'últim dia del judici, es va replantejar aquest esquema. A la seva declaració, Viana havia acceptat els fets de la fiscalia, però sense oferir-ne detalls addicionals. Puma, no obstant això, va parlar llargament sobre la implicació cabdal d'aquest i d'altres guàrdies civils en els robatoris de contenidors al port. Va anar més enllà: va apuntar que es tracta d'una dinàmica generalitzada i que els Mossos amb prou feines van detectar uns pocs dels centenars de contenidors que desapareixen cada any.

El cas està pendent de sentència. En el seu escrit definitiu, el fiscal atribueix diversos delictes a Viana. Però el que implica la pena més alta és només d'un any i mig. De manera que, en aplicació de les lleis processals, podria estar a la presó un màxim de quatre anys. A la pràctica, no obstant això, i com ja va estar a la presó preventiva, fonts judicials asseguren que la seva estada a la presó serà més aviat breu. Encara que no té en compte la seva confessió per rebaixar la pena, la fiscalia sí aplica al sergent dos atenuants: reparació del dany —Viana va abonar 100.000 euros per la seva responsabilitat civil en el cas abans de la vista— i dilacions indegudes. La causa, admet el fiscal, “ha romàs paralitzada” des de l'octubre del 2014 fins a l'inici del judici, el gener del 2018. A més de Viana, cinc persones més van assumir la seva participació en els robatoris.