Les tecnològiques aposten per Barcelona

Va néixer com un espai de networking que havia de donar cabuda a emprenedors de Barcelona. Avui, el Pier 01, situat al Palau de Mar, és un formiguer de startups i una mostra de l’atracció que té la ciutat per a les empreses tecnològiques. En aquest centre hi ha Tiendeo, HolaLuz o ByHours. I ara acaba d’aterrar Chartboost, una companyia nascuda a San Francisco, però fundada per dos catalans, Maria Alegre i Pepe Agell. Set anys després que obrís la seva seu a Silicon Valley, l’empresa dedicada a la publicitat en els videojocs ha decidit tornar a Barcelona amb 20 enginyers i un objectiu: buscar el talent i l’ecosistema innovador pel qual es barallen infinitat d’empreses. Els últims mesos la ciutat ha viscut una pluja de projectes tecnològics, des de grans corporacions com Facebook, Lidl, Microsoft o Nestlé, fins a empreses especialitzades, com Satellogic, Energisme, Moodle o Zeptolab. La tecnologia ha impulsat, el primer semestre de l’any, la capital del Mobile World Congress, que necessitava deixar enrere les males notícies pels trasllats de seus socials o per la caiguda del turisme.

Els impulsors del Pier 01 han aconseguit crear un ecosistema emprenedor en què conviuen startups, business angels, inversors, universitats i grans corporacions que busquen noves aplicacions per al seu negoci. Els rànquings que elaboren institucions i consultores internacionals així ho avalen. Segons l’últim Innovation City Program, la capital catalana és la cinquena ciutat més innovadora d’Europa i la tretzena del món, mentre que PwC la considera com la quarta urbs del planeta més ben preparada per als reptes del futur. L’urbanista i assessor de ciutats Greg Clark assegurava en l’últim congrés de Barcelona Global que la ciutat s’havia posicionat als ulls del món com una ciutat creativa i tecnològica. El repte, al seu parer, era crear múscul i créixer. “Barcelona és un ecosistema que ja té moltes peces del trencaclosques. Ara només cal que les administracions centrin el finançament en els projectes que ho valguin”, argumenta Lluís Rovira, director de CERCA, la institució que aglutina els centres d’investigació a Catalunya.

Fa quatre anys, Financial Times publicava el reportatge Barcelona: sun, sea and startups (Barcelona, sol, mar i startups). Des d’aquell moment, la capital catalana ha tingut diversos casos d’èxit. La francesa Vente-privée va adquirir Privalia per una quantitat que el mercat va situar en uns 500 milions d’euros; la nord-americana Take-Two va adquirir l’empresa de videojocs Social Point per uns 230 milions i el gegant japonès Softbank es va fixar en Beabloo, entre d’altres. Aquestes empreses, i moltes altres del sector de l’e-commerce, fintech o biotech, han fet de la capital catalana un aparador per a les grans corporacions. “L’arribada d’aquestes empreses és la constatació que l’èxit de Barcelona passa per ser una ciutat que sigui capaç de crear i retenir talent, que s’ha convertit en el petroli del segle XXI. I per a això, hem de seguir fent els deures i donar facilitats a la gent que vingui a la ciutat: que la fiscalitat i la burocràcia no siguin un problema, que l’anglès sigui una llengua vehicular més... Si som capaços de fer-ho, ens convertirem en un autèntic hub”, sosté el conseller delegat de Barcelona Global, Mateu Hernández.

Pepe Agell, de Chartboost, va obrir la seva primera seu europea a Amsterdam. Ho va fer per la possibilitat de captar bons professionals i per les connexions internacionals de la ciutat amb San Francisco. Avui Barcelona té dues línies aèries (Norwegian i Level) que cobreixen aquesta ruta. I afirma que té bons enginyers i un marc de flexibilitat laboral i empresarial que li ha permès muntar el seu equip al Pier 01. “A San Francisco hi ha una enorme competència pel talent, per la qual cosa les empreses cada vegada miren cap a altres llocs per captar-lo”, explica Agell. Una de les últimes empreses que va arribar a la ciutat és l’argentina Satellogic, que es dedica al disseny de nanosatèl·lits de l’espai amb els quals es capten dades que siguin útils per a l’agricultura, la indústria petroliera o els Governs. “Tenim seus a Buenos Aires i Tel-Aviv, però Barcelona ens semblava interessant pel talent, per desenvolupar qüestions d’algorismes i intel·ligència artificial”, explica el fundador de l’empresa, Emiliano Kargieman. Aquesta companyia espera tenir 100 treballadors a Barcelona en un any.

Xavier Monsó, president del 22@ Network, opina que la capital catalana té el talent que les empreses busquen. I, a més, l’ecosistema de petites empreses tecnològiques té com a referència el 22@, el districte desenvolupat a les antigues zones industrials del Poblenou i en el qual ja treballen 90.000 persones, amb espai per arribar fins a 150.000. “Si a Silicon Valley les startups van néixer als garatges, aquí ho fan a les antigues fàbriques”, resumeix Monsó. Avui molts d’aquests espais s’estan reconvertint en espais de coworking, laboratoris o centres d’investigació. El director del saló 4YFN de la Mobile World Capital, Esteban Redolfi, considera que Barcelona ja ha donat el salt de la pubertat a la maduresa. “Abans teníem empreses sobretot d’e-commerce o videojocs. Ara estem ocupant tots aquells nínxols en els quals no hi érem”, sosté.

Si d’alguna cosa ha emmalaltit la ciutat és de la manca del capital de risc que abunda a Silicon Valley o Londres. “Europa sempre anirà coixa en inversió. Però també és cert que els diners viatgen molt més que abans i els fons no tenen por a trencar les fronteres. Tenim l’avantatge que hem trobat altres fórmules. No tot són les acceleradores. A Barcelona hi ha grans corporacions que estan disposades a treballar, comprar o ser clients de startups. I sigui amb la fórmula que sigui, aquestes aliances estan donant resultats”, afegeix. L’arribada de Facebook a la Torre Glòries o el reforç de Nestlé del seu centre a Esplugues de Llobregat animen aquesta idea. Malgrat els llocs de treball que crearan aquestes empreses (uns 500 només en la subcontracta de Facebook) els sous, que parteixen de 24.000 euros bruts anuals, estan per sota del que ofereixen empreses tecnològiques en altres països. El risc, segons han alertat els sindicats, és que Barcelona se situï com una ciutat tecnològica però també de low cost.