Els deures del nou Govern de Quim Torra

Els nous consellers de la Generalitat arribaran als seus despatxos i es trobaran sobre la taula moltes carpetes per tancar. L'Executiu de Quim Torra s'enfronta al repte de reactivar el disseny de noves polítiques i reprendre l'impuls legislatiu després de la intervenció de l'article 155 de la Constitució, que només va garantir la gestió del dia a dia i la presa de decisions es va reduir al màxim. El Govern també s'enfronta a una pèrdua de ritme, heretada del mandat de Carles Puigdemont. L'expresident només va aprovar la meitat de les lleis que va prometre i el final del mandat va estar monopolitzat pel debat independentista.

El control dels comptes i el pes del deute. Pere Aragonès s’enfronta a l’interrogant de fins quan durarà la intervenció estatal sobre els comptes públics de la Generalitat, que es va aplicar per controlar que no es destinessin fons al referèndum de l’1 d’octubre. Un cop reconduït el dèficit públic de l’Administració catalana, Aragonès haurà de bregar amb el deute: 77.740 milions d’euros, equivalent al 34,8% del Producte Interior Brut (PIB). Aquesta quantitat triplica els ingressos anuals de la Generalitat, per la qual cosa els analistes han advertit que això ha fet augmentar la seva dependència respecte al Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA). La conselleria també haurà d’iniciar els tràmits per elaborar els pressupostos per a l’any que ve, que fixaran les prioritats del Govern en matèria econòmica i social.

La incògnita de Trapero. El conseller de l’Interior, Miquel Buch, haurà de gestionar la situació del major Josep Lluís Trapero, investigat per sedició i organització criminal, i que actualment està relegat a tasques administratives en espera del judici. El president Quim Torra va obrir la porta a la seva restitució. Buch haurà de decidir si manté Ferrán López, el comissari del 155, si tria un altre comissari d’una cúpula molt desgastada pel procés, o si intenta convèncer Trapero que torni. Buch s’enfronta a un cos dividit, a uns sindicats preocupats per la politització dels Mossos i a un dia a dia paralitzat, amb projectes com l’aprovació de les Taser, una nova uniformitat o les diverses demandes dels sindicats congelades.

Precarietat en sanitat. La precarietat laboral i la manca de recursos és el que es trobarà la nova conseller de Sanitat. La falta de nous pressupostos ha deixat al marge les propostes més ambicioses de l’exconseller Toni Comín, com la reforma de l’atenció primària. Els professionals demanen un govern estable. El pla de xoc de llistes d’espera ha aconseguit contenir les cues, però els diners addicionals s’han acabat. “Malgrat l’esforç, amb la pròrroga, el que és previsible és que augmentin les llistes una altra vegada”, avisa Josep Maria Puig, del sindicat Metges de Catalunya. La precarietat dels professionals i el relleu generacional —en 10 anys es jubila un terç dels metges en actiu— és el que més preocupa el sector. “Cal plantejar-se si necessitarem més metges, quants més… Correm el risc del curtterminisme, de només reemplaçar els metges que es vagin jubilant, la qual cosa cronificarà la precarietat”, alerta Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona. “Hi ha un problema de qualitat de la retribució i això implica una pèrdua de competitivitat”, apunta Olga Pané, gerent de l’Hospital del Mar. L’obsolescència de les eines de diagnòstic i la manca d’inversió en investigació també són prioritats. La nova consellera haurà de combatre la suspensió de la llei d’atenció sanitària universal per part del Constitucional.

Sense Renda Garantida. El principal repte del nou conseller de Treball, Afers Socials i Família és desplegar de manera efectiva la llei de la Renda Garantida de Ciutadania, que no disposa de reglament específic. Aquesta mesura social, impulsada per l’exconsellera Dolors Bassa, partia d’un compromís parlamentari i d’una iniciativa legislativa popular (ILP). Mesos després de la seva engegada, els impulsors de la ILP i els partits de l’oposició han denunciat irregularitats i una mala gestió en el procediment d’adjudicació. El conseller, Chakir El Homrani, haurà d’aclarir quantes persones cobren la RGC, les sol·licituds denegades i els motius. El Homrani també haurà de fer front a l’atenció als migrants menors no acompanyats. El sistema de protecció de la Generalitat va arribar gairebé al col·lapse a finals del 2017, any que va augmentar un 60% l’arribada de migrants. Les 600 places noves que va crear la Generalitat, sumades a les 700 que ja existeixen, són insuficients, segons el Síndic de Greuges i Save The Children.

L’escola, en el punt de mira. El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, pren el comandament del sistema educatiu en un dels seus moments més convulsos. Haurà d’afrontar les denúncies d’adoctrinament nacionalista, amb els docents en el punt de mira i diferències irreconciliables entorn del model d’escola catalana. El conseller haurà d’abordar el paper del castellà a l’escola. “Cal ampliar aquest diàleg amb totes les forces polítiques per aconseguir treure l’escola de l’enfrontament polític”, avisen des de CCOO. A més, sindicats, pares i entitats socials mantenen sobre la taula de negociació la necessitat d’establir mesures per combatre la segregació escolar i revertir les retallades.

Impulsar les infraestructures. Damià Calvet debuta com a conseller però la cartera no li és desconeguda. Ha estat un dels més estrets col·laboradors de Josep Rull i es preveu que adoptarà un paper continuista, amb confrontació amb Madrid. Calvet entra al despatx amb una bona nova: el desbloqueig de BCN World. Després de la llum verda d’Economia, és Territori qui ha de vetllar per les llicències urbanístiques i ambientals. Un dels desafiaments de Calvet passa per les comunicacions i la mobilitat. La N-340, encara pendent de resoldre el desviament de trànsit pesat; la carretera C-58, un constant maldecap; l’enllaç entre la A-2 i la AP-7, o la N-II són només alguns exemples. A la xarxa ferroviària, Rodalies és una espiral d’incidències.

Acció exterior. El principal repte del departament d’Afers Exteriors, que serà capitanejat per Ernest Maragall, és buscar un nou encaix per a l’acció exterior de la Generalitat dins de la legalitat vigent. Si bé el Govern té competències en aquest aspecte, la xarxa d’oficines de la Generalitat va ser clausurada en virtut de l’article 155 de la Constitució. L’única que encara és oberta és la de Brussel·les. El Govern també va desmantellar el Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat), dedicat a la projecció internacional de Catalunya.

La Justícia i el procés. La nova consellera de Justícia, Ester Capella, afronta el repte de la gestió de Brians 1, que s’ha convertit en el nou centre de presos preventius de referència a Catalunya. Els sindicats exigeixen la dimissió del director pel seu tarannà autoritari. A més d’avançar en la lenta però progressiva digitalització de la justícia, Capella haurà d’evitar en l’institucional els recels de jutges i fiscals motivats pel procés. El departament subministra a aquests professionals els mitjans materials amb els quals treballen, i la recent vaga de togues no convida a l’optimisme.

El laboratori del 5G. El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, va presentar l’any passat, quan exercia el càrrec de Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital, la candidatura de Barcelona per convertir-se en un laboratori europeu per desplegar la tecnologia 5G. Aquest objectiu és un dels principals per al nou conseller. A l’àrea de l’Administració Pública, els sindicats exigeixen que es retornin les dues pagues extraordinàries als funcionaris, que es desenvolupi l’acord per obrir convocatòries d’oferta pública i que es rebaixi la mitjana d’edat.

Els deures a Agricultura. La consellera Teresa Jordà s’enfronta a un territori minat. Els productors demanen solucions a les profundes crisis de preus en sectors com la fruita o l’oli i avisen que no consentiran perdre renda en la propera reforma de la política agrària europea del 2020. Els sindicats han exigit solucions per al problema de l’allotjament dels temporers, sobretot a la zona de Lleida. També segueix pendent augmentar la seguretat dels agents rurals.

Amb informació de Camilo S. Baquero, Rebeca Carranco, Josep Catà, Jesús García, José Ángel Montañés, Lluís Pellicer, Jessica Mouzo i Marc Rovira.