_
_
_
_
_

La sortida de Millo oxigena la relació entre els Governs català i espanyol

L'entorn del president de la Generalitat havia denunciat l'actual delegat de l'Executiu central per "humiliar" i "menysprear" Torra

Àngels Piñol
El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.
El delegat del Govern espanyol a Catalunya, Enric Millo.Quique García (EFE)

L'èxit de la moció de censura impulsada per Pedro Sánchez ha generat la sortida del Govern de Mariano Rajoy i tindrà un efecte a Catalunya: el relleu d'Enric Millo a la Delegació del Govern espanyol per un polític socialista. Malgrat que els partits independentistes estan a l'expectativa de qui serà el seu successor, la marxa de Millo oxigena d'entrada la relació entre el Palau de la Generalitat i el palauet del carrer Mallorca. La seva sortida coincidirà en el temps, a més, amb la retirada de l'article 155, després que els nous consellers prenguin possessió del seu càrrec. La gèlida relació entre les dues institucions va culminar fa dues setmanes, quan el Govern va recriminar a Millo que li denegués al president Quim Torra l'ús de la sala d'autoritats de l'aeroport del Prat perquè no ho va comunicar i perquè anava a visitar els presos.

Membres propers a Torra van culpar llavors Millo de "denigrar i humiliar" Quim Torra i van avisar amb un eloqüent "en prenem nota". Membres de la Delegació sostenen que el Palau va actuar menyspreant l'Estat en la seva presa de possessió quan va vetar la presència de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i va obviar els símbols, com la bandera espanyola. La tensió va culminar dimarts en l'acte del Català de l'Any, organitzat per El Periódico. Segons va revelar el mateix delegat, Torra es va negar a donar-li la mà dues vegades i, a l'escenari, va citar totes les autoritats menys a ell. "D'això a casa meva se'n diu ser maleducat. No ens podem comportar com un nen en un pati d'escola", va dir després d'explicar amb ironia que no havia aconseguit encara que Torra es posés ni tan sols al telèfon perquè trucava al Palau i deien que no tenien el seu número de mòbil.

Millo va exposar dimecres aquesta reflexió al Círculo Ecuestre, de Barcelona, quan ja va deixar anar  davant d'uns socis entregats que esperava que no fos un dels seus últims actes com a delegat. Ja se sabia llavors que era més que probable que el PNB donés els seus vots a Sánchez perquè prosperés la moció. "Avui m'ha volgut acompanyar la meva dona. No sempre vol. Aquí hi ha molta gent decent", va afirmar. 

Malgrat que Junts per Catalunya ha acceptat a contracor que el PDeCAT i ERC donessin suport a la moció, la realitat és que el canvi implicarà un canvi substancial en la relació entre el Palau i la delegació. En aquest discurs, Millo va negar a Torra la seva condició d'"interlocutor vàlid" i el va qualificar de "president fictici" perquè estava pendent de trucar a una altra persona —en al·lusió a Carles Puigdemont— cada cinc minuts. Sánchez ha satisfet d'entrada els diputats independentistes del Congrés en considerar Torra —malgrat que fa dies el va qualificar de "racista"— president amb caràcter general.

Nomenat el 2016 home de confiança de Soraya Sáenz de Santamaría pel seu tarannà negociador en substitució de Llanos de Lluna, la imatge de Millo s'ha anat modificant per la seva alineació total amb el Govern espanyol i en considerar les càrregues policials de l'1 d'octubre totalment "proporcionals" fins al punt de qüestionar l'existència de ferits. Qualificat per la CUP com "el virrei" de Catalunya, Millo ha hagut de gestionar l'aplicació de l'article 155 a Catalunya i destaca que en aquest període s'ha aconseguit "l'estabilitat" institucional i ha repuntat l'economia.

Millo va negar  dimecres a Torra la seva condició d’interlocutor vàlid i el va qualificar de “president fictici”

L'última mesura important va ser enviar la setmana passada cartes als més de 900 alcaldes de Catalunya perquè preservessin la neutralitat de l'espai públic després de la polèmica de les creus grogues a Canet. Diversos alcaldes van enviar cartes de resposta a Millo en les quals li recorden, com el cas de Daniel Cornellà, alcalde de Celrà, que efectivament es va trencar la "convivència l'1 d'octubre", o com Eliabet Lisazo, alcaldessa de Camarasa, que denuncia que des que es va aplicar l'article 155 "els moviments feixistes i falangistes" campen lliurement pel municipi.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_