El Dalí més pop

Què tenen en comú Salvador Dalí i els Beatles? D'entrada, poca cosa, més enllà que són dos dels màxims representants de tots els temps del món de la pintura i de la música, respectivament. També, que un i els altres van ser durant dècades objecte de gran interès dels fotògrafs, que intentaven captar tot el que feien. Un d'ells, que va conviure tant amb el quartet de Liverpool com amb el pintor de Cadaqués, va ser el britànic Robert Whitaker (1939-2011). Als Beatles els va acompanyar durant dos anys en la seva última gira mundial convertint-se en el seu fotògraf de cambra. Amb Dalí va conviure entre el 1967 i el 1972, tant a la casa de l'artista a Portlligat com durant les seves estades a l'hotel Meurice de París, generant prop de mil instantànies d'allò més variades.

El 2017, després de diversos anys de negociacions amb els fills del fotògraf, la Fundació Gala-Salvador Dalí va adquirir un total de 707 fotografies realitzades al pintor —a més de molts altres negatius—, de les quals ha seleccionat 27 que es poden veure des d'ahir a l'exposició Salvador Dalí. Robert Whitaker. 1967-1972, que estarà oberta un any a la Sala de les Loggias del Teatre Museu de Figueres.

En les fotografies, que proporcionen una de les imatges més pop del geni, podem veure Dalí saltant amb cara de nen dolent, llançant un immens pa de pagès a l'aire, amb unes ulleres semblants a les antenes d'un cargol, vestit d'uniforme militar (sense graduació) amb un cranc a la falda o en barnús i espardenyes assegut al sofà amb forma de llavis de Mae West.

Salvador Dalí s'ho passava bé posant per als fotògrafs, gesticulava i actuava per donar vida al personatge mediàtic que va construir al llarg dels anys. Ho feia davant dels professionals que cobrien els múltiples esdeveniments als quals el pintor i la seva parella, Gala, anaven, ja fos a Espanya, França o Itàlia. També als Estats Units, on van viure gairebé deu anys fugint de la Segona Guerra Mundial i on van tornar cada any, a partir del 1948, a passar l'hivern per vendre tot el que havia creat l'estiu anterior. Però Dalí també va rebre a la casa de Portlligat un bon nombre de professionals que es van apropar per retratar-lo en el seu ambient més íntim i relaxat. Entre els uns i els altres, conformen una llista llarguíssima en la qual apareixen Man Ray, Cecil Beaton, Eric Schaal, Brassaï, Marc Lacroix i Philippe Halsman, però també fotògrafs locals i amics del pintor, com Meliton Casals, Joan Vehí, Josep Postius, Juan Gyenes, Francesc Català Roca i Ricardo Sans, entre d'altres, a més de les fotografies que van fer secretaris de la parella, com Robert Descharnes i Enrique Sabater, i fins i tot Gala, a qui sempre li va agradar immortalitzar amb la seva càmera molts dels moments de Portlligat.

La majoria de les 27 fotografies que, durant un any, la Fundació Gala-Salvador Dalí exposa de les 707 que ha adquirit als hereus de l'anglès Robert Whitaker són fidels a la frase que, segons Whitaker, li va dir el pintor el 1967 quan els va presentar l'historiador i col·leccionista Douglas Cooper: “Soc la prostituta més gran del món que ha posat per a fotografies”. I Dalí va estar a l'altura d'aquesta afirmació tan contundent. En les imatges podem veure'l —pels anys acumulats de posats— amb molta espontaneïtat i dominant el seu espai com un showman consumat, que, a més, tenia un gran sentit de l'humor.

“Fotografiaré tots els forats que pugui trobar. Vaig començar per les orelles, després la boca i el nas”, va afegir Whitaker. El resultat van ser unes imatges impactants, en les quals hi ha molts primers plans extrems de tres dels seus òrgans sensorials, sobretot de l'ull esquerre, en el qual apareix retratat el mateix fotògraf i una segona i misteriosa persona asseguda en un mur. També es va fixar en les mans de l'artista, un reflex descarat de la seva maduresa.

“Dalí ha jugat com pocs amb la performance”, va explicar Montse Aguer, directora dels Museus Dalí en la presentació de la mostra, en la qual va destacar “que les imatges semblen espontànies però mostren una gran posada en escena”, que els dos artistes van compartir “des d'un sentit irònic i intel·ligent”. “Dues de les imatges són una picada d'ullet al Maig del 68”, va continuar Aguer. Es refereix a les instantànies en què Dalí apareix a la seva habitació de l'hotel Meurice de París. En una es veu Dalí assegut en una butaca al costat d'una fotografia de John Lennon. “Era en una festa per celebrar la venda de la pesca de la tonyina a la fundació Paul Ricard, a la qual el pintor volia que assistís el músic per mediació de Whitaker, però al final no va venir”, va explicar Aguer.

Entre les imatges que la fundació no ha mostrat hi ha les de la Susie, la dona de Whitaker, prenent el sol en topless al costat del pintor. Tampoc les que il·lustren la visita que van fer els dos a Barcelona per conèixer l'obra de Gaudí que tant li agradava al pintor. El 2007 Whitaker va recopilar les seves fotografies del pintor en un llibre: In the Company of Dalí.

El fotògraf va seguir amb la seva tècnica de grans primers plans extrems al llarg dels anys noranta, desenvolupant el concepte anomenat “Whitograph”, filmant amb les 36 exposicions d'un rotllo un mateix primer pla per crear un únic retrat.

La Sala de les Loggias, després de l'exposició dels retrats de Philippe Halsman, es consolida com un espai per a la fotografia. “Volem que la gent, amb exposicions com aquesta, identifiqui Dalí amb el seu museu”, va reblar Aguer.