Rajoy va amagar tant com va poder la corrupció de Gürtel

L'entorn de Mariano Rajoy insisteix ara que el cor de la corrupció del PP ve heretada del cercle de José María Aznar, que guarda silenci i aquesta setmana ha viatjat a Nova York mentre l'actual president pateix les greus conseqüències polítiques de la sentència. La discussió eterna del partit és quina part correspon a Aznar i quina a Rajoy, com si tots dos poguessin separar-se fàcilment després d'anys treballant conjuntament. En aquells temps, Aznar era el líder i Francisco Correa, capitost del cas Gürtel, era amic del seu gendre, Alejandro Agag, i va mostrar tot el seu poder quan va acudir al casament de la seva filla. Però en aquesta època Rajoy ja era un home clau de l'aznarisme i dirigia les campanyes que muntava Correa.

Separar les responsabilitats de tots dos no és fàcil, però aznaristes —cada vegada en queden menys— i marianistes discuteixen eternament qui va portar la corrupció al PP. El que no és discutible és què va fer la direcció de Rajoy quan va esclatar el cas Gürtel. Va estirar al màxim possible qualsevol dimissió i va tractar amb cura els seus responsables per si de cas deixaven anar la corda.

En l'apogeu d’Aznar dins del PP, Correa va entendre que podia comprar fàcilment les voluntats d'alguns càrrecs assentats a Génova, 13 que es van quedar al capdavant de l'aparell. El més representatiu de tots va ser Jesús Sepúlveda, que abans de ser alcalde de Pozuelo era un dels responsables de l'organització dels actes electorals. Correa va arribar a regalar-li un Jaguar i en el judici va confessar que dos cotxes de luxe més. El cas de Sepúlveda és evident d'aquesta complicada connivència entre l'aznarisme i el marianisme. Teòricament, l'exalcalde de Pozuelo va ser expulsat de la política pels seus vincles amb Gürtel el 2009. Però Rajoy i el seu equip van decidir reintegrar-lo al PP de manera discreta i pagar-li 120.000 euros anuals de salari durant quatre anys. Just fins que la premsa ho va publicar i es van veure obligats a acomiadar-lo. Rajoy era llavors amic personal del matrimoni entre Sepúlveda i Ana Mato, que encara continua recol·locada ara com a assessora del partit a Europa.

Alguna cosa similar es va fer amb Gerardo Galeote, un altre personatge d'aquest nucli central de l'organització de la trama Gürtel. Rajoy sempre va intentar amagar sota la catifa els problemes que s'acumulaven amb el cas Gürtel. La seva obsessió era guanyar temps, esperar que l'escàndol s'esgotés. I sobretot evitar costi el que costi un enfrontament amb els seus protagonistes, tots ells persones amb les quals havia treballat mitja vida al PP. El president va ser molts anys un home d'aparell i subsecretari d'organització i per tant coneixia totes les misèries del partit.

El que més informació tenia de tots va resultar ser el màxim beneficiari de la corrupció: Luis Bárcenas. Tant Rajoy com Javier Arenas, el seu home més fidel encara dins del PP, eren amics de l'extresorer. El president sempre va confiar en les explicacions que Bárcenas li donava i va intentar que l'opinió pública cregués que havien trencat mentre en privat el tractava com un amic i li enviava SMS d'ànims.

La relació amb Bárcenas era tan estreta i la por que li tenien a Génova era tan forta que Rajoy va haver de desmentir diverses vegades en públic que l'extresorer li estigués fent xantatge. “Jo soc sospitós de moltes coses, però si alguna cosa he demostrat en política és que no accepto xantatges ni pressions. Jo no funciono a força de pressions”, va refutar obertament el juliol del 2009. En aquell moment, Bárcenas en teoria ja no era tresorer. La realitat és que Bárcenas portava tots els comptes, conservava el seu despatx i decidia fins i tot que el PP li pagués els seus caríssims advocats.

Després Bárcenas va ser detingut, va entrar a la presó, va insinuar que podia fer mal i més tard es va dissipar, per intentar protegir d'una condemna greu la seva esposa. No ha estat possible i queda per veure ara la seva reacció.