Desbloquejada la retirada de les restes tòxiques del pantà de Flix

Llum verda per reprendre la descontaminació del pantà de Flix (Ribera d'Ebre). El Ministeri de Medi Ambient ha anunciat aquest dijous que s'ha resolt el conflicte amb FCC, l'empresa que inicialment es va adjudicar el contracte de neteja, però que va abandonar la tasca a mig fer, i que passa a ser la companyia pública Tragsa l'encarregada d'higienitzar el tram de riu Ebre on encara hi ha 79.300 metres cúbics de llots tòxics. Medi Ambient apunta que es desbloqueja la descontaminació més gran que s'ha fet mai a Espanya, una actuació que suma 44,6 milions a un ja important pressupost inicial de 138 milions d'euros. 

El ministeri, a través de la societat Acuamed, ha resolt deixar en mans de Tragsa "l'eliminació completa de la contaminació d'aquest embassament". De fet, la neteja de les restes químiques que acumula l'Ebre al seu pas per Flix, provinents de la històrica planta d'Ercros, és un tema que ja hauria d'estar liquidat des de fa mesos després que el 2008 es presentés com un projecte de recuperació mediambiental que havia de ser un exemple a Europa. No obstant això, a finals del 2015 FCC va donar l'actuació per finalitzada quan, en realitat, la neteja estava a mitges. Segons va destapar EL PAÍS, directius de l'empresa pública Acuamed i de la constructora FCC presumptament van manipular informes tècnics i científics per amagar que encara quedaven llots tòxics al pantà.

En els últims mesos el ministeri ha pressionat FCC perquè es retirés de Flix i deixés pas a una altra empresa que pogués acabar els treballs de neteja. La negativa inicial de FCC, que ha intentat defensar que ha estat diligent en l'actuació, s'ha transformat finalment en acord i Tragsa ja pot començar a netejar des d'avui mateix. El termini d'execució és de 19 mesos.

Les quantitats apreciables de compostos organoclorats, metalls pesants i radionucleids que van detectar les anàlisis d'aigua a Flix amenacen no només aquest tram de riu, sinó tot el curs baix de l'Ebre o, el que és el mateix, posen en risc una població d'unes 800.000 persones i suposen un perill per a una zona d'incomparable valor natural, com és el delta de l'Ebre.