Els museus de Barcelona, al marge del ‘boom’ turístic de la ciutat

Els museus que l’Ajuntament de Barcelona gestiona o en els quals està en consorci han augmentat 1,7 milions de visitants des del 2010 (suposant un increment del 24%). Però si del total de 6,9 milions de visitants del 2017 es redueixen els 1,2 milions que aporta el Born CCM, que va obrir les portes el 2013, la xifra de creixement se situa només en 500.000 visitants (un 7%). Els 21 museus municipals estan, per tant, lluny de beneficiar-se del boom que viu la ciutat, que l’any passat va tenir 30 milions de visitants. La xifra contrasta amb el 57% de creixement que van registrar en aquest període sis edificis de Gaudí que van superar els 10 milions de visitants.

Dissabte se celebra la Nit dels Museus a més de 4.000 museus d’Europa, una cita en la qual aquests centres obren les portes fins a la matinada per rebre milers de persones que s’hi apropen per conèixer les seves col·leccions i les últimes exposicions. L’any passat, a Barcelona i la seva àrea metropolitana, van ser 175.000 les persones que es van sentir atretes per la crida dels 87 museus que van celebrar la jornada (aquest any en són 83). Però aquesta resposta no és la tònica general. De fet, els barcelonins viuen d’esquena als seus museus i només el 15% dels habitants (el 2014 van ser el 10%) els visiten, malgrat que des del 2009 aquests equipaments són gratuïts els diumenges a la tarda.

Comparar dades de visitants és complicat. Les xifres que es publiquen a principis d’any són provisionals perquè els exercicis es tanquen mesos després. Des del 2014 l’Observatori de Dades Culturals, sorgit a iniciativa de l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub), facilita les xifres oficials, tot i que ho fa lentament, com prova el fet que les del 2017 són accessibles des de dimecres.

Comparant les xifres del 2010, la primera de les sèries que proporciona l’Observatori, i l’última, del 2017, és possible per 21 centres municipals gestionats i consorciats per l’Icub o amb col·leccions municipals —Museu del Disseny, Frederic Marès, Born CMM, castell de Montjuïc, Museu Picasso, La Virreina, Fabra i Coats, Museu d’Historia de Barcelona, MNAC, Macba, CCCB o les fundacions Tàpies o Joan Miró, entre d’altres— veure una evolució positiva d’1,7 milions, ja que s’ha passat de 5,2 a 6,9 milions, la qual cosa representa un creixement del 24%. Però la pujada és molt menor —només de 500.000 visitants i un 7,2%—, si tenim en compte que el 2010 no havia obert les portes el Born Centre de Cultura i Memòria (ho va fer el setembre del 2013), que aporta al còmput gairebé 1,2 milions de visitants, dels quals, segons reconeixen els seus responsables, només 105.000 visiten les exposicions o participen en les activitats, mentre que més d’un milió només el travessen o bé hi treuen el cap per veure les restes del 1714.

Però si només el 15% dels visitants són barcelonins, el 85% restant són estrangers i turistes de la ciutat, un col·lectiu en el qual també hi ha molta feina per fer. Barcelona és una ciutat eminentment turística. El 2017 va rebre fins a 30 milions de visitants, dels quals 20 milions van pernoctar a la ciutat, mentre que vuit anys abans, el 2010, el nombre total de visitants era de 24 milions i 14 milions de pernoctacions, de manera que s’ha experimentat un creixement del 20%. Aquest augment, tal com apunten les dades, no ha beneficiat els museus de la ciutat.

Dels 13 centres que han pujat des del 2010 destaquen el Museu d’Història de Barcelona i el MNAC, que augmenten més de 400.000 visitants cadascun i pugen més del 40%. Amb uns números més modestos també destaca la pujada del Museu Etnològic i de Cultures del Món i el Museu Frederic Marès, que creixen per sobre del 60%. A la part baixa de la taula se situen alguns dels grans centres de la ciutat: la Fundació Joan Miró i la Fundació Tàpies coincideixen en el descens del 48% en aquests vuit anys, mentre que el Macba baixa també un 43%.

Una cosa diferent és el que s’ha viscut en el patrimoni relacionat amb Antoni Gaudí, una de les marques culturals i turístiques de Barcelona, en una ciutat en la qual la gran majoria de visitants admet que ve pels seus monuments, que, a més, valoren amb la nota més alta (al voltant del 9). Si el 2010 sis dels edificis creats per aquest arquitecte –la Casa Batlló, la Casa Museu Gaudí, la Sagrada Família, la Pedrera, el Park Güell, que en aquells dies era un parc obert, i el Palau Güell– rebien 4,4 milions de visites, passats vuit anys, el 2017, el nombre de visitants arriba als 10,3 milions, de manera que es registra un creixement del 5,9 milions i, per tant, d’un 57%.

Dels edificis gaudinians, la Sagrada Família ha aconseguit el rècord de doblar el nombre milionari de visitants, que han passat de 2,3 a 4,5, després de créixer un 48%. La Casa Batlló ha superat el milió de visitants, després d’augmentar un 40%, tot i que el Palau Güell ha estat l’edifici que ha viscut el creixement més espectacular del període, un 75%, mentre que la Pedrera s’ha mantingut al voltant del milió, amb un creixement del 2,9%.