La discreta vida de Puigdemont a Berlín

Una vida discreta i de perfil premeditadament molt baix. Carles Puigdemont viu, des de fa 42 dies, a Berlín, quan va sortir en llibertat sota fiança de la presó de Neumünster, al nord del país. Aquí espera fins que la justícia alemanya decideixi definitivament si el lliura o no a Espanya, on l'expresident de la Generalitat està processat per rebel·lió i malversació. I des d'aquí, Puigdemont mou els fils de la política catalana a cop de Twitter, rep delegacions de polítics independentistes i manté trobades amb la comunitat catalana d'Alemanya. La seva activitat internacional és, no obstant això, molt reduïda i, en qualsevol cas, allunyada dels focus.

Perquè encara que a Espanya la presència mediàtica de Puigdemont es veu amplificada pel dia a dia polític i per la seva determinació a fer visible l'autodenominat Govern a l'exili, la veritat és que a Alemanya la seva presència és menor i les seves aparicions públiques se succeeixen amb comptagotes. A Alemanya, Puigdemont no pronuncia conferències ni participa en debats públics, com sí que ha fet en altres països europeus. Alguna trobada amb la comunitat catalana a Alemanya per animar el Barca en el clàssic, una trobada amb l'artista xinès Ai Weiwei, sortides amb els seus familiars i amics que venen a veure'l, molts selfis pel carrer i poca cosa més. I sempre a prop seu, el seu amic inseparable, l'empresari gironí Josep Maria Matamala.

La idea és mantenir la cautela fins que la justícia alemanya es pronunciï i, mentrestant, no interferir en una decisió que, de moment, en les seves fases preeliminars ha beneficiat l'expresident. “La seva agenda política a Alemanya és propera a zero”, sostenen fonts coneixedores de la seva activitat. “És lògic que si està a l'espera d'una decisió judicial mantingui un perfil baix”, afegeixen les fonts.

La de Berlín és una vida “provisional”, com ha qualificat aquest període el mateix Puigdemont, amb un epicentre que se situa a l'elegant barri de Charlottenburg, a l'oest de Berlín. L'expresident es va instal·lar en un allotjament temporal, i en hotels de la zona ha fet reunions amb el seu grup parlamentari. És una zona propera també a les oficines del seu advocat, el prestigiós penalista Wolfgang Schomburg. Una vegada per setmana, Puigdemont s'ha de presentar a la comissaria, ja que es troba en llibertat sota fiança de 75.000 euros i no pot sortir del país.

Puigdemont repeteix sovint que el seu objectiu és tornar a Bèlgica al més aviat possible. “La seva família i alguns amics el visiten, però poca cosa més. Pel tema jurídic, li convé mantenir un paper discret. Té pressa per tornar a Bèlgica i no farà res que pugui entorpir o retardar la seva sortida”, expliquen fonts properes a l'expresident.

La seva prudència coincideix amb l'escassa voluntat dels partits polítics alemanys d'acabar embrancats en el cas Puigdemont, que consideren una patata calenta a la qual prefereixen no apropar-se gaire, per evitar cremar-se. A Alemanya no hi ha, a diferència de Bèlgica, un gran partit, com el nacionalista flamenc, que doni suport polític i logístic a Puigdemont. “Amb els grans partits alemanys no manté contactes”, coincideixen fonts oficials alemanyes. Fins i tot l'extrema dreta, que en un primer moment va dubtar, desmenteix rotundament qualsevol tipus de contacte. “No hi tenim res a veure. Estem a favor d'Espanya, no de Catalunya. És una qüestió interna espanyola i no creiem en cap tipus de mediació”, explica Michael Pfalzgraf, portaveu d'Alternativa per Alemanya, Afd, el partit extremista i antiimmigració alemany.

Els Verds alemanys, en contra de la línia oficial del Govern alemany, sí que demanen una mediació europea. El partit, no obstant això, delega la qüestió catalana als seus europarlamentaris, segons explica Franziska Brantner, responsable de política exterior de la formació ecologista. “A Berlín no tenim contacte directe amb Puigdemont, són els eurodiputats a Brussel·les els que es relacionen amb els partits catalans”. “No es tracta que estiguem a favor de Puigdemont ni de considerar-lo un heroi. Es tracta de la dimensió europea del conflicte i de les potencials repercussions polítiques a tota la Unió”, sosté, alhora que defensa que qualsevol intent de mediació ha de ser acceptada abans per les dues parts.

Die Linke, el partit a l'esquerra de la socialdemocràcia, és el més proper a la causa independentista. Andrej Hunko, el seu responsable per a assumptes europeus, es va reunir amb l'expresident després de sortir de la presó per interessar-se “per la presència d'agents dels serveis secrets espanyols en territori alemany”, explica Hunko, que defensa “una solució política per al conflicte català”. Però assegura també que des de llavors no ha mantingut més contactes amb Puigdemont. Gregor Gysi, l'històric líder de l'esquerra postcomunista alemanya es va reunir aquesta setmana amb l'exalcalde de Girona i li va traslladar la seva defensa d'una Espanya federal amb diferents graus d'autonomia i la seva oposició a la secessió.

Bernd Lucke, un eurodiputat euròfob alemany, va ser el primer polític que es va presentar a la presó de Neumünster per fer costat a Puigdemont. “Des de llavors no l'he tornat a veure”, explica per telèfon Lucke, que va arribar a oferir-li casa seva per instal·lar-s'hi. “Som conscients que si els nostres partits es mostren crítics amb el Govern espanyol, crearem un conflicte diplomàtic”.

Puigdemont sí que ha mantingut contactes acadèmics, però sempre allunyat dels focus. Si a l'exalcalde de Girona no li interessa fer soroll, els seus interlocutors també temen que se'ls acabi associant amb la causa independentista. “Nosaltres ens hem reunit amb ell per parlar del tema de Catalunya, però el problema és que la situació a Espanya està molt polaritzada i ningú vol que sembli que li estigui fent campanya”, explica un acadèmic alemany que prefereix mantenir l'anonimat.

A la prestigiosa Hertie School of Governance de Berlín, es va programar inicialment una conferència per a mitjans d'abril i després es va cancel·lar sense més explicacions. Dues fonts consultades coincideixen que va ser el mateix Puigdemont qui va anul·lar la seva aparició per minimitzar el risc d'interferència en el procés judicial.

Davant de la premsa ha comparegut en quatre ocasions. La primera, tot just quan va sortir de la presó de Neumünster en un local social al sud de Berlín, que va generar gran expectació. La segona, sota condició que no publiqués res del que allà es va dir. La tercera va ser amb Quim Torra, que acabava de ser investit president i, finalment, dijous es va deixar veure de manera fugaç amb uns eurodiputats afins que van venir a visitar-lo.

La decisió del Tribunal Superior de Schleswig-Holstein, que s'ha de pronunciar sobre el lliurament de Puigdemont a Espanya i que s'espera per als propers dies decidirà si el parèntesi berlinès arriba a la seva fi o si s'acaba allargant més del previst.