Puigdemont demana a la justícia alemanya que apliqui la mateixa resolució que Bèlgica

La decisió del tribunal belga, que ha tombat per defecte de forma l'euroordre cursada per Espanya per demanar el lliurament de tres exconsellers catalans fugits a Brussel·les, ha tingut els seus primers efectes a Alemanya, on la justícia estudia l'extradició de l'expresident Carles Puigdemont. El tribunal superior de Schleswig-Holstein ha confirmat a EL PAÍS que ahir dimecres van rebre una demanda dels advocats de Puigdemont en la qual sol·liciten la posada en llibertat del seu defensat arran de la decisió belga.

“Ahir a les 19.30 vam rebre una demanda dels advocats del senyor Puigdemont en la qual demanen que s'aixequi la llibertat sota fiança”, afirma la jutgessa portaveu del tribunal superior de Schleswig-Holstein, Christine von Milczewski. Ara és la Fiscalia, també de Schleswig-Holstein, la que ha de pronunciar-se sobre aquesta nova demanda, segons ha explicat. Abans d'enviar-la a la Fiscalia, han d'obtenir una traducció, ja que la resolució belga està escrita en neerlandès, assegura Von Milczewski.

Fins ara, el tribunal alemany no s'havia adonat en la seva decisió preliminar d'un defecte de forma semblant al que ha tombat les extradicions a Bèlgica i que té a veure amb la falta d'una ordre de detenció nacional que casi amb l'euroordre reactivada pel jutge del tribunal Suprem Pablo Llarena. “Fins ara els jutges [alemanys] no havien detectat que hi hagués aquest problema de forma. Ara han d'analitzar-ho i decidir si hi ha possibilitat d'esmenar-ho”, afegeix la portaveu.

Des de la Fiscalia de Schleswig-Holstein expliquen que “estem al corrent de la decisió de Brussel·les. Per descomptat, el nostre examen del cas inclourà també una clarificació sobre els requisits formals de l'admissibilitat”, confirma en un correu electrònic la fiscal Wiebke Hoffelner.

El procés de Carles Puigdemont a Alemanya es troba a l'espera d'una decisió final sobre el seu lliurament per part del Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein. El termini de 60 dies que marca la llei alemanya per adoptar una decisió —article 83.c de la llei d'extradició— s'acaba a finals de la setmana que ve, tot i que aquesta data es podria ajornar si el tribunal considera necessària una ampliació, com expliquen des de la Fiscalia regional que estudia el cas.

Abans que es produeixi la decisió final del tribunal de Schleswig-Holstein, la Fiscalia d'aquest mateix Estat federat del nord d'Alemanya ha d'emetre un escrit en el qual demanarà l'extradició per tots els delictes pels quals sol·licita el lliurament Espanya, per un o per cap. “Estem treballant encara en aquest escrit”, explicava aquesta setmana per telèfon la fiscal Wiebke Hoffelner. “Pensem que pot trigar encara alguns dies”, estima Hoffelner. “Una vegada que tinguem l'escrit ho presentarem al tribunal Superior de Schleswig-Holstein, que decidirà si accepta o no la nostra petició de lliurament”, afegeix la fiscal que exerceix de portaveu d'aquest cas, i que refusa oferir informació més detallada sobre el curs del procediment.

Puigdemont va ser detingut al nord d'Alemanya el 25 de març quan tornava d'una conferència a Finlàndia i després de passar dotze dies en una presó del nord d'Alemanya va fixar la seva residència a Berlín a l'espera de la decisió de la justícia alemanya. L'euroordre emesa per Espanya demana l'extradició de l'expresident català pels delictes de rebel·lió i malversació i deixa oberta la porta també a un possible lliurament per sedició.

A principis d'abril, la Fiscalia del land alemany ja va avalar en cadascun dels seus punts l'euroordre cursada per Espanya. La Fiscalia de Schleswig-Holstein va demanar l'extradició de Puigdemont per rebel·lió i malversació i va recomanar que el líder independentista fos a la presó fins que es tramités el seu possible lliurament a Alemanya.

No obstant això, al cap de dos dies el Tribunal Superior de Justícia de Schleswig-Holstein, el land en el qual va ser detingut Puigdemont, va ordenar la seva llibertat sota fiança i va considerar que no es donaven els requisits per extradir-lo per rebel·lió. El tribunal va interpretar, sobre la base d'un precedent jurídic d'unes manifestacions contra l'ampliació d'un aeroport, que en el cas català no concorria la violència necessària per doblegar la voluntat de l'òrgan constitucional.

Aquella decisió preliminar no era recurrible, però tampoc definitiva. És ara quan el mateix tribunal i els tres mateixos jutges que van decidir la “inadmissibilitat” de la rebel·lió hauran de decidir definitivament si lliura Puigdemont, com exigeix Espanya, i per quins delictes. “El que aquest tribunal analitzarà dependrà de la sol·licitud de la Fiscalia. Si la Fiscalia considera admissible l'extradició per rebel·lió, el Tribunal de Justícia haurà de decidir sobre això”, indicava fa dies a aquest diari Frauke Holmer, jutgessa portaveu del tribunal.

Des que es va fer pública aquella resolució preliminar a l'abril, les autoritats espanyoles han aportat abundant informació addicional a petició del tribunal, que va demanar aclariments per al cas de malversació. Espanya ha enviat també documentació relativa a un possible delicte de rebel·lió.

En l'últim escrit enviat la setmana passada pel jutge Llarena a Espanya, el magistrat es reafirma en la petició d'extradició per rebel·lió i malversació, però també obre la porta al fet que el lliurament es faci per un delicte de sedició. En qualsevol cas, argumenta Llarena, els jutges alemanys han de decidir a quina qualificació jurídica corresponen els fets descrits.

Davant d'una decisió d'extradició per part del tribunal de Schleswig-Holstein, Puigdemont tindria la possibilitat de recórrer al Tribunal Constitucional alemany, una possibilitat que no descarten els seus advocats.