Quim Torra promet el càrrec ometent la Constitució i el Rei

Ni tres minuts ha durat la presa de possessió de Quim Torra com a nou president de la Generalitat de Catalunya. En l'acte més minimalista d'aquest tipus que es recordi al Palau de la Generalitat, el nou líder català ha jurat el càrrec sense fer cap referència a la Constitució o al Rei i s'ha limitat a prometre "fidelitat al poble de Catalunya". Torra només ha estat acompanyat per la seva família i els únics símbols a la sala han estat una senyera i el medalló que identifica el president, que Torra no ha dut, però que sí que estava sobre la taula. Torra portava el llaç groc a la solapa de l'americana. El Govern espanyol, en desacord amb el format de l'acte, ha rebutjat assistir-hi.

"Prometo complir lleialment amb les obligacions del càrrec de president de la Generalitat, en fidelitat a la voluntat del poble de Catalunya, representat en el Parlament", ha jurat Torra davant del secretari de la Generalitat, Víctor Cullel. Es tracta d'una fórmula similar a la que va fer servir Carles Puigdemont el 2016 i que va ser polèmica pel fet de no esmentar ni la Carta Magna ni el Rei. La justícia, no obstant això, va determinar que la fórmula no està reglada. En la presa de possessió de l'expresident tampoc hi havia cap bandera espanyola.

La cerimònia ha estat presidida pel president del Parlament, Roger Torrent, i Cullel. També hi havia la companya de Torra, Carlota Miró, i altres familiars que el president ha saludat després del jurament. A la sala només hi ha una estàtua de la Mare de Déu de Montserrat, la patrona de Catalunya, i un tapís de Sant Jordi. A la taula hi havia el medalló que identifica el president de la Generalitat i que Mas va donar a Puigdemont el dia de la seva investidura. Es tracta, sens dubte, d'un símbol de la bicefàlia que se li vol donar a aquest Govern i en el qual el mateix Torra assegura jugar un paper de simple "custodi".

El Govern central ha volgut escenificar el seu malestar amb l'acte rebutjant assistir-hi. Una imatge que contrasta amb la presència en l'acte d'investidura de Puigdemont. El 2016, van assistir en nom del Govern central el llavors ministre de l'Interior, Jorge Fernández, i l'exdelegada del Govern espanyol María de los Llanos de Luna. Entre el públic també hi havia l'inspector general de l'Exèrcit a Catalunya, Ricardo Álvarez-Espejo, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

El desacord entre les parts el motiven els detalls de la presa de possessió. El Govern central –encarregat de la Generalitat en virtut de l'article 155– i l'equip de col·laboradors del nou líder català negociaven des de fa dos dies el contingut de l'acte, però finalment no hi ha hagut acord. El Govern espanyol ha informat oficialment aquest matí que se li "ha intentat imposar el nivell de la delegació governamental", cosa que no s'ha acceptat. La Moncloa considera, a més, que el model d'acte pel qual finalment s'ha optat "degrada la dignitat de la institució".

Sense convidats

La convocatòria oficial als mitjans no ha arribat fins aquest mateix dijous a les 10.20 i inclou detalls atípics en una cerimònia d'aquest tipus. La presa de possessió acostuma a ser un acte amb un gran nombre de convidats, ple de simbolisme i amb un gran desplegament mediàtic. Tots aquests detalls s'han minimitzat i l'equip de Torra ha optat per una trobada gairebé íntima, amb la presència únicament de la família del futur president i alguns treballadors del Palau de la Generalitat. No s'ha convidat, per exemple, els expresidents de la Generalitat o del Parlament. Tampoc els presidents dels altres grups parlamentaris.

La presa de possessió habitualment es fa al Saló de Sant Jordi, amb més aforament i el més simbòlic del Palau. A la de Carles Puigdemont, per exemple, hi van assistir 400 persones. Aquesta vegada s'ha optat pel Saló de la Mare de Déu de Montserrat, molt més petit. L'acte s'emmarca en "l'estricta legalitat catalana", diu la nota de convocatòria enviada pel Departament de Presidència de la Generalitat.

A la façana del Palau sí que hi oneja la bandera espanyola. Addicionalment, s'ha penjat al balcó el tapís amb l'escut de la Generalitat que se sol exhibir a les festes oficials i un masteler addicional amb una altra bandera catalana, informa Pere Ríos. Torra ja havia anunciat que una de les seves primeres mesures com a president de la Generalitat seria col·locar-hi un gran llaç groc, el símbol de suport als polítics en presó preventiva. De fet, la frugalitat dels actes l'atribueixen des del seu entorn al respecte al moment d'"excepcionalitat polític i de respecte als presos polítics".

L'accés als mitjans de comunicació també ha estat restringit, argumentant problemes d'aforament. Només els mitjans públics catalans i les agències poden ser al saló on es farà l'acte. La resta de mitjans podien seguir des de la sala de premsa del Palau de la Generalitat. La presa de possessió tampoc ha despertat gaire expectació entre els catalans, ja que, a diferència d'altres ocasions, hi havia pocs curiosos a la plaça de Sant Jaume.

Un acte “formal”

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha volgut treure ferro a la polèmica i ha assegurat que la presa de possessió de Quim Torra és un acte "formal". Preguntat per la no presència del Govern central, Catalá ha dit que el fet "rellevant" és que Torra designi els seus consellers i que els dos governs puguin "començar a treballar junts", informa Guillem Andrés.

Inés Arrimadas, líder de Ciutadans i cap de l'oposició quan es constitueixi el Govern, s'ha referit a l'acte d'aquest dijous en una entrevista radiofònica: "Nosaltres sempre anem a aquest tipus d'actes, però no ens han convidat, així que no ens hem plantejat si anar-hi o no".

Per la seva banda, el líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha proposat avui regular les preses de possessió dels càrrecs públics perquè sigui obligatori "acatar la Constitució i respectar al cap de l'Estat i la Monarquia". "Presentarem una iniciativa legislativa per regular i concretar els nomenaments d'alts càrrecs i càrrecs electes perquè es protegeixi la lleialtat constitucional en els actes de possessió", ha anunciat el líder socialista a Antena 3, després de defensar que les "manifestacions polítiques cal deixar-les per a altres moments" i que "en el moment de prendre possessió del càrrec cal acatar la Constitució".