Torra, un president de palla antiespanyol

Joaquim Torra i Pla va néixer a Blanes (la Selva) el 28 de desembre del 1962 i dilluns es pot convertir en el 131è president de la Generalitat, després que Carles Puigdemont l'ungís dijous com el seu successor "provisional", en paraules l'expresident de la Generalitat. Sens dubte, encaixa en la línia més dura de l'independentisme que Puigdemont lidera des de Berlín.

Les cartes de presentació amb les quals Torra arribarà al Palau de la Generalitat no el fan quedar gaire bé. Els seus missatges a Twitter des del 2011 són una bona mostra del seu to supremacista, amb un menyspreu absolut per tot el que remeti a espanyol. Fins i tot l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, li va reclamar ahir a la nit que demanés perdó per aquestes piulades, mentre que el PSC es va afanyar a qualificar-lo de “sectari” i el PP va denunciar la “hispanofòbia” del candidat.

Frases com “els espanyols només saben espoliar”, “evidentment, vivim ocupats pels espanyols des del 1714" o “fora bromes; senyors, si seguim aquí alguns anys més correm el risc d'acabar tan bojos com els mateixos espanyols" no són la millor carta de presentació per a un president de la Generalitat.

Si després de la declaració d'independència del 27 d'octubre l'independentisme va prometre una rectificació per “eixamplar” la base social, l'elecció de Torra no sembla anar per aquest camí. La seva elecció ha estat rebuda amb molta fredor per bona part del PDeCAT, que encara és el partit de l'expresident, ni per Esquerra Republicana. La fredor amb la qual Oriol Junqueras va rebre la notícia des de la presó, on es troba reclòs des de fa més de sis mesos, és tot un símptoma del desgrat per l'elecció. "Sort i encerts!", va escriure l'exvicepresident de la Generalitat a Twitter.

Però no cal entrar tant en el túnel del temps per pensar que al nou president no li sobra la cintura política necessària perquè Catalunya surti de la paràlisi en què es troba des del 27 d'octubre, quan el Parlament va aprovar que Catalunya marxava d'Espanya. Les intervencions de Torra en les últimes setmanes a favor de continuar en la unilateralitat, en defensa aferrissada de Puigdemont i a favor de la instauració de la república catalana en són una bona mostra.

Torra no té experiència política, més enllà de l'activisme independentista com a director del Born Centre Cultural de Barcelona, com a editor o com a president d'Òmnium Cultural durant uns mesos. Ningú dubta de la seva gran formació cultural i el seu coneixement de la història, catalana especialment, però no havia ocupat cap càrrec polític fins que Puigdemont va imposar el seu nom com a número 11 a la llista de Junts per Catalunya per Barcelona en les eleccions del 21 de desembre.

El futur president es mereix els cent dies de marge que se li concedeixen a qualsevol polític que arriba al càrrec, però no se li atribueix el perfil necessari per asseure's a negociar amb Mariano Rajoy un nou escenari polític per a Catalunya, en el qual el primer objectiu serà pactar un nou sistema de finançament autonòmic. Queda per veure si la professionalitat que li va atribuir ahir Puigdemont es consolida o, per contra, neix un nou líder, com va passar quan Artur Mas va designar com a successor qui llavors era alcalde de Girona i diputat. Una carta de presentació que Torra ni tan sols té.