_
_
_
_

Justícia lenta, condemnes mínimes

Els 56 presos que es van amotinar a la presó de Quatre Camins el 2002 eludeixen la presó o són absolts per prescripció

Jesús García Bueno
Motí del 2002 a Quatre Camins.
Motí del 2002 a Quatre Camins.TEJEDERAS

Més de mig centenar de presos es van amotinar a la presó de Quatre Camins (Vallès Oriental) el maig del 2002. Ara, el cas ha arribat a judici. I s'ha saldat amb penes mínimes de presó –que han quedat suspeses– i, en altres casos, amb absolucions perquè els delictes han prescrit. La lentitud de la justícia també ha obligat a asseure's al banc dels acusats antics presos que han refet la seva vida. "No podem oblidar que ens hem reunit aquí avui per jutjar fets que van passar fa 16 anys", ha detallat aquest dilluns el jutge, després d'assumir una important rebaixa de la pena que ha estat possible, entre altres coses, per les "dilacions indegudes" del procés penal.

El 2007, o sigui, cinc anys després que es produïssin els fets, la Fiscalia ja havia presentat les seves conclusions i el cas estava a punt per arribar a judici. El ministeri públic sol·licitava cinc anys de presó per a 56 presos (per a dos d'ells elevava la petició fins als deu anys) que havien protagonitzat un motí a Quatre Camins. Des de llavors, no obstant això, ha passat més d'una dècada sense que s'albirés el final.

Els presos van iniciar una vaga de "braços caiguts" en protesta perquè el treball que feien al centre penitenciari no els servia ni per obtenir beneficis penitenciaris ni ingressos. Al crit d'"A la guerra!", els presos dels mòduls 1 i 2 van arremetre amb "pals, pedres i ferros" que van trobar al seu pas contra els funcionaris de presons que intentaven contenir-los i, després, contra els agents dels Mossos d'Esquadra que van acudir a sufocar la revolta. Un jutge de Granollers va obrir una investigació sobre els fets que va finalitzar el 2007 però que, no obstant això, encara va trigar 11 anys més a arribar a judici. Per què? Problemes amb les notificacions, recursos dels advocats i altres circumstàncies que mostren com la maquinària judicial és, en ocasions, lenta i pesada.

En 16 anys passen moltes coses. Entre d'altres, que la gent es mor: dels 56 presos inicialment acusats, només se n'han jutjat 47. Un total de 16 interns han admès haver participat en el motí i han pactat amb la Fiscalia una pena mínima d'un any de presó, que s'eleva en el cas concret d'un dels interns a 15 mesos. La rebaixa ha estat possible per les "dilacions indegudes" del procés. La Fiscalia ha admès que, durant dos llargs períodes de temps (del 2007 al 2011 i del 2013 al 2016) no va haver-hi cap activitat en la causa. La pena, a més, ha quedat suspesa: si els interns no tornen a delinquir en dos anys (alguns són a la presó per altres delictes), no hauran d'entrar a la presó.

A altres 23 reus no els ha fet falta ni tan sols aquest reconeixement de culpa. La Fiscalia ha admès que, en el seu cas, els delictes han prescrit; en algun cas, fins i tot, l'absolució ha estat flagrant perquè a l'amotinat ni tan sols se li ha pres declaració en tot el procés.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_