El fundador de Glovo: “Crec que són uns diners justos per a una feina intensa però senzilla”

El model de negoci d'empreses de repartiment a domicili que es basen en aplicacions al mòbil està passant pel seu millor moment. L'empresa catalana Glovo, creada el 2015, va facturar 17 milions d'euros el 2017. Aquest any preveu superar els 90 milions i entrar a set nous països. Malgrat aquest èxit, el model laboral d'aquestes empreses no havia estat mai tan qüestionat. Sempre més al marge de la polèmica que les seves competidores, Glovo té 400 treballadors en plantilla. Defensa que més enllà d'aquests treballadors el que té són socis: els 5.600 establiments amb els quals pacta el repartiment dels productes i els més de 7.000 repartidors que, amb bici o amb moto, els entreguen.

L'empresa no veu aquests repartidors com a treballadors, sinó com a col·laboradors que paguen la seva quota d'autònoms, que decideixen quan volen treballar i quan no, i que fins i tot paguen dos euros cada quinze dies per fer servir l'aplicació. El fundador de Glovo, Òscar Pierre (Barcelona, 1992), assegura que la seva empresa és una solució per a les persones que necessiten ingressos flexibles, especialment els joves, tot i que la mitjana d'edat és de 32 anys. Pierre creu que, en comptes de fugir d'aquest model, és l'Administració qui ha de canviar la llei d'autònoms davant d'una tendència laboral que avança cap a l'atomització dels ingressos.

P. Hi ha la percepció que aquestes empreses impliquen precarietat laboral. Què en pensa Glovo?

R. Amb els glovers no estem generant llocs de treball fixos. Som una solució per a la gent que necessita un ingrés addicional. Això queda demostrat amb el fet que la mitjana d'hores que fan els repartidors és molt baixa, entre dues i tres hores al dia. Del que menys es queixen els glovers és del que guanyen per comanda, que de mitjana són cinc euros. Crec que són uns diners justos per una feina que és intensa però senzilla. I ells hi estan d'acord, perquè si no ho estiguessin no voldrien treballar amb nosaltres. Som una solució, i això ens emociona molt, perquè creiem que estem canviant el món.

Dit això, les crítiques sempre són bones perquè et fan enfocar més, i ho podem fer molt millor en termes d'eficiència, ja que, per exemple, els repartidors esperen de mitjana deu minuts per comanda, i això es pot resoldre amb tecnologia. A més, centralitzem serveis per a ells, com l'assegurança, els gestionem la facturació…

P: Faries la feina de repartidor?

Más información

Els repartidors que treballen per a aplicacions mòbils s’organitzen

L’‘app’ de repartiment a domicili Glovo aconsegueix cinc milions per créixer

R. Jo la faig habitualment, per estar en contacte amb els glovers. I el meu germà petit la començarà a fer, perquè vol viatjar aquest estiu. I sí, la faria si necessités un ingrés extra. És una manera molt fàcil i ràpida de començar a ingressar.

Sí, seria repartidor si necessités un ingrés extra. És una manera molt fàcil i ràpida de començar a ingressar”

P. Creus que hauria de millorar la legislació dels autònoms?

R. Sí, la societat està canviant. El tema de la flexibilitat s'infravalora, però és molt important. Poder decidir quan, com i on treballes és fonamental. Estic segur que cada vegada hi haurà més gent que dirà que no vol tenir caps, no voldrà tenir horaris, i tindrà diferents vies d'ingressos: farà classes, treballarà com a glover, posarà el seu pis a Airbnb... Aquesta és la tendència del futur. A més, és molt positiva la quantitat de talent i riquesa que generen aquestes plataformes en el terreny tecnològic.

Però el marc legal que tenim a Espanya de moment no ho preveu: el primer any, d'acord, perquè la quota d'autònoms és de 50 euros, però és que després has de pagar gairebé 300 euros tot i que tinguis un ingrés petit. No té cap sentit. I l'exemple que la societat està evolucionant és que tots els països europeus s'hi han adaptat menys nosaltres. Jo ho veig força simple: que es pagui un percentatge del que ingresses, o que potser si ingresses molt poc estiguis exempt d'algunes coses...

P. La Inspecció de Treball de València va obrir un expedient a Deliveroo perquè considerava que la  relació que té amb els repartidors és laboral i no mercantil. Què és el que us fa diferents?

R. Nosaltres ho tenim molt clar. Un glover és un col·laborador i, per tant, no el pots obligar a fer res. Altres plataformes potser demanen que els repartidors satisfacin més les necessitats dels clients. En el nostre cas no és així. Si volen trigar mitja hora o una hora, o si volen deixar de fer la comanda, són lliures, i el nostre servei d'atenció al client no el pot obligar a fer res, perquè en el moment en què ho fes deixaria de ser una relació mercantil i passaria a ser una relació laboral. Òbviament, hi ha certes normes perquè el servei sigui bo i respectuós.

P. Els glovers han de pagar dos euros cada quinze dies per fer servir l'aplicació. Això no és pagar per treballar?

R. Té la mateixa lògica que el que et deia. El nostre negoci té tres potes (establiments, repartidors i clients) i no pot ser que només paguin dos. Són col·laboradors, la plataforma els aporta una sèrie de beneficis, i aquests dos euros ens ajuden a cobrir parcialment aquesta infraestructura. I és una cosa que ells van entendre, i que fan altres plataformes com Uber o Airbnb.

P. Els marges que obteniu són molt petits, d'un euro per una comanda mitjana de 18 euros. És possible arribar a ser sostenibles?

R. Sí, a països com Espanya o Itàlia ja hem arribat a un volum suficient per ser-ho. És qüestió d'anar optimitzant i seguir invertint per consolidar els mercats que encara no ho estan i obrir-ne de nous. L'expansió la centrarem a Llatinoamèrica, i l'acabarem cobrint tota. El nord d'Europa ens fa una mica més de por, no hi estem tancats, però no és la nostra prioritat. I veiem tres regions amb molt potencial: l'est d'Europa, l'Orient Mitjà i tot Àfrica, on hi ha ciutats molt interessants per a aquest negoci.

P. Quina és la decisió més important que heu pres que explica el vostre èxit?

R. Des d'un punt de vista més conceptual, crec que una cosa que vaig fer molt bé va ser que, amb 21 anys i només amb una idea, em vaig envoltar de gent molt bona en el que fa. Una altra clau va ser començar a cobrar comissions d'algú més que no fos el client. Quan només teníem el botó màgic de “demana el que vulguis”, els marges eren molt negatius i vam estar a punt de tancar. I comissionar els establiments ens va ajudar molt. I l'altra clau és que vam decidir convertir-nos en una referència en el repartiment de menjar. Ara a Glovo pots demanar qualsevol cosa, però també som especialistes en menjar. La nostra filosofia de treball és tenir molt poca por del fracàs. Per exemple, ara obrirem el negoci al Caire o Istanbul, i serà difícil, però ens fa més por no anar-hi.