Neteja a contrarellotge a les platges per eliminar la plaga de minimeduses

No hi ha respir per a les platges del litoral català. Després de l’erosió de sorra i els estralls causats pels successius temporals del primer trimestre, l’última amenaça és una plaga de meduses Velella velella, petites per la seva grandària però no per la molèstia que causen. La seva picada no és abrasiva com la de la medusa comuna però la seva arribada massiva ha tenyit les platges d’un insòlit i desagradable color blau. Un altre maldecap quan l’inici de la campanya d’estiu és a tocar.

La pluja i els núvols han amargat un pont de primer de maig que es presentava com un entrenament de qualitat per preparar l’arrencada de la temporada turística d’estiu, que donarà el tret de sortida d’aquí a vuit setmanes. Els desperfectes que ha causat el temporal de llevant de les últimes setmanes ha obligat els municipis costaners a no escatimar esforços per posar a punt les platges desgastades. Enmig d’aquest tragí, s’ha produït un desembarcament massiu de minimeduses al litoral català. Milers d’exemplars d’aquest espècimen d’aspecte gelatinós s’amunteguen a les platges de les costes de Barcelona i Tarragona. Si es miren de lluny, pot semblar que centenars de musclos nien sobre la sorra de la platja, on trenquen les onades, però una ullada d’a prop permet verificar que és la medusa coneguda popularment com “vela de mar”, amb referència a la forma que pren el seu característic apèndix cartilaginós. La invasió no és d’ara, va començar fa un parell de setmanes per les platges de la Costa Brava. El Port de la Selva o Llançà van ser els primers municipis que van detectar la incursió d’aquesta medusa, poc comú a les platges catalanes. Des del nord ha anat guanyant terreny fins a arribar a les aigües més càlides de la Costa Daurada.

La temperatura i composició de l’aigua incideixen en la mobilitat de l’espècie. El Ministeri de Medi Ambient recull els “danys al turisme” que pot provocar una presència massiva de meduses i posa en relleu que la seva aparició a les platges, així com la seva abundància, “depèn de determinades condicions meteorològiques: pluges, vents o corrents marins” . La sobreexplotació pesquera afegeix complexitat al fenomen ja que en redueix els depredadors, que ajuden a tenir les meduses sota control.

La Velella velella és habitual a l’altre costat de l’Atlàntic, sobretot a les costes de l’Amèrica del Nord, però n’hi ha que ja s’havia deixat veure amb anterioritat a les platges catalanes. El precedent més recent cal buscar-lo el 2015, però aquella vegada la plaga només va afectar el Delta de l’Ebre.