_
_
_
_

L’ús de les tàser pels Mossos acumula quatre mesos de retard

La Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya ha de donar el vistiplau per a l'ús de les càmeres associades a les armes

Rebeca Carranco
Un mosso rep la descàrrega d'una táser en una prova.
Un mosso rep la descàrrega d'una táser en una prova.M. Minocri

La pistola elèctrica, coneguda com tàser, s'està fent esperar. Els Mossos tenen des de fa dos anys llum verda del Parlament per poder utilitzar-les. Les últimes previsions eren que al gener, els agents ja tinguessin les armes elèctriques. Però ara com ara, les 134 pistoles continuen en un magatzem, a l'espera d'un tràmit perquè els agents puguin fer-les servir. La Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya ha de donar el vistiplau per a l'ús de les càmeres associades a les armes.

“Quan això passi, es podran utilitzar”, explica una portaveu del cos policial en referència a l'autorització de la Comissió. Però quan podrà complir-se el tràmit és una incògnita. La Comissió es va reunir el dijous passat, i segons una portaveu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC, que presideix la comissió) no hi havia cap punt del dia que fes referència a les càmeres que hauran de portar els agents. Des dels sindicats policials, es donava per descomptat que el dijous s'aprovaria. Una portaveu de Mossos ni confirma ni desmenteix si es va debatre, i assegura que no tenen cap resposta oficial de la comissió, que acostuma a trigar uns dies a informar de les decisions que es prenen. La reunió següent està prevista per al proper 6 de juny.

Fonts properes a l'ús d'aquest dispositiu donen per descomptat que a mitjan estiu els Mossos ja estaran fent servir les pistoles elèctriques tàser. Serà la policia més gran a Espanya que emprarà les pistoles elèctriques, que és més popular entre les policies locals (unes 200 les utilitzen). L’Ertzaintza, la policia autònoma basca, també les fa servir des de fa un temps. “Estem en la fase de promoure-les entre Policia i Guàrdia Civil per veure si hi ha alguna voluntat”, explica Vitor Rodrigues, portaveu d’Axon, l'empresa adjudicatària de les armes.

Mort de Benítez

El debat de l'ús de la tàser per part dels Mossos va agafar un impuls definitiu arran de la mort de Juan Andrés Benítez en una reducció policial, al barri del Raval, l'octubre del 2013. Poc després, el Departament d’Interior, que fins llavors havia estat reticent a utilitzar-les, va obrir la porta a aquest arma elèctrica, que els sindicats policials defensen unànimement des de fa anys. “Entre la porra i la pistola, que no s’acostuma a fer servir, no tenim res”, explica el portaveu d’USPAC, Josep Miquel Milagros.

Des de llavors, s'han fet diversos cursos de formació, de diversos dies cadascun, perquè els agents sàpiguen fer-les servir. Però encara no s'ha aprovat el protocol intern amb les normes a seguir en l'ús d'aquesta arma, que porta associada l'activació d'una càmera, que portarà l'agent, per gravar l'actuació policial. La patrulla a més a més disposarà d’un desfibril·lador per poder actuar immediatament en cas que qui rebi la descàrrega elèctrica de la pistola pateixi una complicació cardíaca. Cada comissaria tindrà una tàser, que únicament podrà fer servir el cap de torn. Els Mossos faran una prova pilot en quatre comissaries, i progressivament s'anirà ampliant a la resta: de Girona, a Barcelona i Tarragona i, finalment, a Lleida. 120 estaran a les comissaries i se’n guardaran 14 més, que la policia no ha aclarit amb quina finalitat.

Perillositat

L’associació STOP Tàser, que va néixer fa dos anys per intentar frenar-ne l’ús, demana que no s'utilitzin a les zones de custòdia de les comissaries. I continua alertant de la perillositat de les pistoles elèctriques. Segons un informe d'Amnistia Internacional, 500 persones han mort des del 2001 als Estats Units després de rebre una descàrrega d'una pistola tàser, encara que aclareixen que no sempre és la descàrrega el motiu directe de la mort.

“El treball de STOP Tàser ha servit perquè l'ús de l'arma estigui limitat i controlat”, assegura l'advocat de la plataforma, Andrés García Berrio. I lamenta que s'hagin dut a terme els cursos de formació als Mossos d'Esquadra sense tenir el protocol d'ús llest, que demanen que sigui públic. També reclamen que la càmera no gravi des del moment que es desenfunda, sinó abans i després, per poder veure tota la seqüència dels fets.

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites
_

Sobre la firma

Rebeca Carranco
Reportera especializada en temas de seguridad y sucesos. Ha trabajado en las redacciones de Madrid, Málaga y Girona, y actualmente desempeña su trabajo en Barcelona. Como colaboradora, ha contado con secciones en la SER, TV3 y en Catalunya Ràdio. Ha sido premiada por la Asociación de Dones Periodistes por su tratamiento de la violencia machista.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_