Els funcionaris cobraran la part de la paga extra del 2012 encara pendent

El ple del Parlament ha convalidat aquest dimecres per unanimitat el Decret llei 2/2018, de 9 de març, de recuperació d'una part de la paga extra del mes de desembre del 2012 als funcionaris de la Generalitat i al personal del sector públic de l'Administració catalana. El decret ha estat convalidat amb els vots favorables de tots els grups i, com a novetat en aquest ple, Junts per Catalunya i ERC han pogut comptar amb la totalitat dels vots dels seus diputats, després que la Mesa hagi admès la delegació de vot dels seus parlamentaris Carles Puigdemont i Toni Comín.

En el text del decret s'estableix que "el personal funcionari, estatutari, eventual i laboral al servei de l'Administració de la Generalitat percebrà la quantitat equivalent al 20,77 per cent de l'import que va deixar de percebre el 2012, i que correspon a 38 dies de la paga extra d'aquell any".

Des de Ciutadans, el diputat Joan García ha lamentat que el decret no s'hagi pogut convalidar fins dies abans que finalitzi el termini màxim per fer-ho, a causa que el bloc independentista de la cambra ho havia ajornat. "Fer esperar els treballadors públics és una constant" per part dels partits que han governat Catalunya durant els últims anys, ha retret García abans de recordar que el problema "el va generar el Govern d'Artur Mas l'any 2011, en voler aplicar les retallades pressupostàries abans que ningú i perjudicar els treballadors públics més que ningú".

El diputat de JxCat Marc Solsona ha explicat que si el 5 d'abril es va retirar el decret de l'ordre del dia del ple va ser per demanar un informe jurídic als lletrats per saber si era pertinent convalidar un decret aprovat sota el règim del 155. També s'ha preguntat si haver de convalidar decrets no aprovats pel Govern català és "una demostració d'autoritat o es tracta d'un menyspreu", i ha recordat que la devolució parcial de la paga extra del 2012 ja s'havia acordat amb els sindicats el juny del 2016.

Per part d'ERC, Chakir el Homrani ha agraït l'esforç fet pels funcionaris durant els últims anys, i ha destacat "l'anormalitat democràtica que implica que estigui encara governant des de Madrid una força política que només té 4 dels 135 diputats que integren el Parlament".

"El 155 té greus conseqüències –ha apuntat– perquè hi ha centenars de persones destituïdes, més de 90 activitats cancel·lades o suspeses, més de 34 organismes intervinguts, normatives decaigudes, més de 90 afectacions a les contractacions, i línies de subvencions afectades, entre altres qüestions".

Alícia Romero, del PSC, ha corroborat que el decret ja estava previst en una negociació col·lectiva de l'any 2016, però també ha recordat que l'anterior Govern de JxSí podia haver fixat el calendari de devolució de les pagues del 2013-2014 "i no ho va fer, amb la qual cosa no culpin de tots els mals el 155".

Romero ha afegit que, encara que és anòmal que no hi hagi un representant del Govern espanyol que defensi el decret davant la Cambra, "els lletrats del Parlament ja han indicat que els autors materials" són els alts càrrecs "dels nivells no destituïts pel 155".

La diputada de Catalunya en Comú-Podem Susanna Segovia ha dit que per explicar el sentit del decret calia remuntar-se al 2012, "quan el llavors president Artur Mas i el seu conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, van fer una de les pitjors retallades sofertes en aquella època actuant, per cert, com a assessora l'actual portaveu de JxCat, Elsa Artadi".

Des de la CUP, Vidal Aragonés ha considerat que "els orígens materials de les retallades" i de les pagues extres no abonades als funcionaris "són les polítiques de la troica comunitària, que s'executen després per governs i grups parlamentaris".

Alejandro Fernández, del PP, ha atribuït els vint dies de retard a convalidar el decret des de la seva aprovació per part del Govern central, "a la voluntat de practicar el victimisme" per part del bloc independentista.