_
_
_
_

Les novetats de biografies del Sant Jordi 2018

A partir de la correspondència i documents personals inèdits, l’autor ha confeccionat segurament la millor i més completa biografia que s’ha fet de Joan Miró

Carles Geli
'La Rambla: Noia llegint a terra', de Joan Colom (1994).
'La Rambla: Noia llegint a terra', de Joan Colom (1994). mnac

Era com un cargol. Mentre el deixes fer, va bé; però quan intentes tocar-lo, s’amaga”, deia Francesc Català-Roca, amic que el fotografià sovint. Potser la clau que Joan Miró, un dels més grans artistes plàstics del segle XX, visqués dins una impenetrable closca que l’ha convertit fins avui en un gran desconegut es trobi en una desagradable constant que anà marcant totes les fases de la seva vida: el menyspreu que li mostrà tothom i des de ben petit. Començant pel seu pare, home de caràcter dur que s’oposava a les seves vel·leïtats artístiques, els amics, la possible esposa que hauria pogut ser Lola Anglada, que quan va saber que els pares de tots dos volien concertar el matrimoni va dir: “Si el seu fill em veu de la mateixa manera que pinta, estic ben arreglada!”. Ja en cercles artístics, el menyspreu cap a la persona i l’obra mironiana que va mostrar el gran marxant de referència del moment (i que ho seria del seu gran admirat Picasso), Kahnweiler...

El periodista cultural Josep Massot sabia d’aquesta flaca perquè, incansable, cartesià, metòdic, va arribar fins al cor de la biblioteca mironiana, on trobà una mena de manual d’autoajuda, subratllat, on venia a dir que a certa gent li calia un mur de contenció per encerclar un cor salvatge que li impedís endur-s’ho tot per endavant i acabar destruint-se a si mateix.

Joan Miró

Josep Massot

Galàxia Gutenberg
832 pàgines
29,90 / @ 18,99 euros

A partir de la consulta de correspondència i documents personals inèdits, trobats tant a França com als EUA o Mallorca, l’autor ha confeccionat segurament la millor i més completa biografia de la vintena que fins ara s’han fet del geni barceloní. I l’ha farcit d’informacions inèdites en cadascuna de les etapes vitals. Així, descobreix que va muntar el primer taller amb Enric Cristòfol Ricart i que va mantenir una fructífera relació amb els avantguardistes de GATCPAC i ADLAN.

També farceix, i molt, la seva vida sentimental, donant el nom de la polonesa Dora Bianka, pintora dels circs ambulants parisencs i que el trasbalsà tant a ell com espantà els seus pares, que el van fer hereu universal i li van deixar l’edifici del passatge del Crèdit i la masia de Mont-roig: “Ja que no podria viure de la seva incomprensible pintura, tindria un futur assegurat”, resumeix Massot el pensament familiar. I hi afegeix la fugida a Madrid, vuit dies abans del casament amb Pilar Tey.

Qui el 1935 havia visitat Lluís Companys a la presó, o qui va ser l’autor de l’icònic cartell Aidez l’Espagne (segell postal republicà), o del simbòlic mural El segador al Pavelló de la República a l’Exposició de París de 1937, va haver de marxar com un fantasma el 1936 i va tornar igual el 1940, i aquesta és una altra de les perles del llibre. La clau és la mort del seu cunyat per un escamot anarquista, amenaça que va sentir propera; la tornada va ser gairebé clandestina: es quedà a la Palma de la seva dona Pilar Juncosa, amagant-s’hi adoptant el cognom d’ella, Joan Juncosa.

A aquests tresors biogràfics s’afegeix una notable capacitat de contextualització artística, tal com demostra la tesi de La masia com a pedra angular de l’obra mironiana o el seu paper en l’avantguarda a partir de 1945 i la seva relació amb Pollock o Motherwell. O sigui, les banyes del cargol Miró, totes fora...

Tres raons per recomanar-lo

  1. La més completa de la vintena de biografies existents fins ara del pintor en ajuntar, fruit de material inèdit, vida i producció artística.
  2. Desvela les claus de la silenciosa fugida d’Espanya el 1936 i el seu gairebé clandestí retorn el 1940 sense que el molestés el franquisme.
  3. Emmarca per primer cop l’artista en el moviment d’avantguarda internacional de 1945 i analitza ‘La masia’ com a clau de volta de tota la seva obra.

I a més a més...

Mis rincones oscuros

James Ellroy
Traducció d’Hernan Sabaté
Literatura Random House
494 pàgines
22,90 euros


Petits furts, estafes a familiars, actituds pronazis a l’escola, llegir novel·les de lladres i serenos i seguir tots els programes de successos a la tele, beure fins a perdre el sentit, entrar a cases de noies i robar-los la roba interior o fer voyeurisme des de les finestres dels patis, inhalar droga i tenir una psicosi anfetamínica durant cinc anys, acabar amb 27 amb delirium tremens i el col·lapse de la ment en blanc, fins ni recordar el propi nom... En aquesta espiral caigué el nen de 10 anys que, tornant a casa de la seva estimada i odiada mare, amb qui vivia, la va veure violada i estrangulada al carrer. No van trobar mai el culpable. I aquell nen ho va intentar assumir escrivint novel·les negres com La Dalia Negra o L.A. Confidential, amb aquella duresa excelsament escrita, com ho estan aquestes memòries en què ho explica tot amb una sinceritat no apta per a pusil·lànimes. Essencial.

Fernando VII

Emilio La Parra
Tusquets
752 pàgines
25,90 / @ 12,99 euros


Es excelente como hombre particular; como jefe no creo que sepa conducirse ni para su provecho, ni para el de sus súbditos (...) Unas veces carece de astucia, otras de constancia y energía, pero nunca de honradez”, va escriure Maria Josepa Amàlia de Saxònia sobre el seu marit, Ferran VII, possiblement el rei més impopular de l’Espanya moderna. Va fer fora el seu pare del tron, pactà amb Napoleó i ratificà el seu instint absolutista, extorsionà amb els impostos i ficà a la presó els diputats de les Corts de Cadis. Combinant estil àgil i documentació fabulosa (70 planes de notes) que arriba fins a la correspondència privada, el catedràtic d’Història i també biògraf de Godoy mostra un personatge cínic i força venjatiu, que no va saber frenar la pèrdua de l’imperi nord-americà i que l’encertà, només, en deixar la seva filla, Isabel II, al poder. Merescut 30è premi Comillas.

Antigua sabiduría gonzo

Hunter S. Thompson
Traducció de Javier Guerrero
Sexto Piso
544 pàgines 
27,90 euros


Quina és la millor droga per treballar?


—Fa preguntes molt tontes...”


Sí, l’autor de Miedo y asco en Las Vegas i Los Ángeles del Infierno, en forma: s’apleguen aquí, algunes per primer cop en paper, 48 entrevistes que li van (intentar) fer. El resultat: gran autobiografia. Perquè el pare del periodisme gonzo, a banda de desmentir que disparés mai a la seva secretària, o de ratificar que prenia drogues tota la vida (“L’autèntic LSD-25 és el rei de les drogues; en consumeixo”) parla de tot: de l’ofici (“Formar part de la història és fonamental per a mi. M’interesso per l’adrenalina que et produeix ser-hi a prop; la veritat és més rara que qualsevol ficció que hagi vist”), la pallissa dels motards (“Si nedes amb taurons et mossegaran de tant en tant”), de política (“L’11-S va permetre que Bush saquegés el país i desbaratés la democràcia americana”) o de la fi (“Voldria morir explotant”).

El barri de la plata

Julià Guillamon
L’Avenç
232 pàgines
20 euros


Una de les interseccions socials a Barcelona entre el catalanisme menestral i la immigració castellanoparlant es donà als anys seixanta al barri de la Plata del Poblenou, on es concentrà bona part de gent senzilla provinent de València. El crític literari revisita aquell món ja perdut de la infantesa, però que, sobretot, va ser el del pare, calderer, i la mare, filla de Gràcia. Llegint l’anarquista Solidaridad Obrera hi reconeix la veu del primer, mentre que en el Sagarra de La Publicitat, la de la branca materna. Amb aquesta banda sonora íntima, l’autor, amb català fluid, fa arqueologia emotiva i industrial, cosa que el du a parlar, amb tendra cruesa, de l’alcoholisme del pare, dels anuncis de llet o electrodomèstics, de l’emissió de pessetes al barri el 1978 o de personatges com un capellà en texans i un Dyane 6 que acabà sent bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra: Joan-Enric Vives.

El hombre de las checas

Susana Frouchtmann
Espasa
288 pàgines
19,90 / @ 9,99 euros


Llegint la premsa no fa gaire, l’autora descobrí que Frau Preschern, la institutriu que havia tingut de petita, havia estat la dona d’Alfonso Laurencic, bèstia negra de la propaganda franquista que el presentà com el gran ideòleg de les temibles txeques a la rereguarda republicana barcelonina. En un treball envejable, per rigorós i ben tensat, la biògrafa reconstrueix la figura d’aquest misteriós personatge austrohongarès, alt, ros, espia, assidu dels baixos fons i les nits boges de la ciutat, i que acabà pres per delinqüent. Va ser llavors quan, en un enèsim gir a la seva vida, s’oferí a les autoritats republicanes com a temible interiorista de presons i exportador de les txeques soviètiques. Dels 45 centres d’aquestes característiques que hi hagué a la ciutat entre 1936 i 1939, ell només en dissenyà dues. Però va pagar com a boc expiatori, essent afusellat al Camp de la Bota.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carles Geli
Es periodista de la sección de Cultura en Barcelona, especializado en el sector editorial. Coordina el suplemento ‘Quadern’ del diario. Es coautor de los libros ‘Las tres vidas de Destino’, ‘Mirador, la Catalunya impossible’ y ‘El mundo según Manuel Vázquez Montalbán’. Profesor de periodismo, trabajó en ‘Diari de Barcelona’ y ‘El Periódico’.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_