Tres mesos sense consolat filipí a Barcelona

Dotzenes de filipins van cridar l'atenció dels mitjans de comunicació el 7 d'abril en manifestar-se davant de l’Hotel Silken de Barcelona. Allà els atenien dos funcionaris desplaçats des de la seva ambaixada a Madrid. Només dos dies al mes, fins que hi hagi un avís nou, aquestes visites seran el servei consular que rebran els 15.000 filipins empadronats a Catalunya. El Ministeri d’Exteriors va tancar al gener el consolat de Barcelona després d'acomiadar Jordi Puig, fins llavors cònsol honorari. El Govern espanyol va exigir la destitució de Puig per haver difós imatges seves a favor del procés.

Puig explica que la raó del seu acomiadament va ser una fotografia que va penjar a les xarxes socials el 3 d'octubre, durant l'aturada general convocada a Catalunya per protestar contra les càrregues policials de l'1-O. L'ambaixada va emetre un comunicat a principis d'abril argumentant que el relleu de Puig està justificat per l'article 55 de la Convenció de Viena sobre relacions consulars. Aquest article especifica que els representants diplomàtics “estaran obligats a no fer ingerències en les qüestions internes d'aquest Estat”. És el quart cònsol a Barcelona destituït per exigències del Govern espanyol des del 2016, per raons similars i vinculades al procés d'independència: el 2016 va ser fulminat el cònsol honorari de Letònia Xavier Vinyals; el 2017 va ser acomiadat el de Bulgària, l'exjugador de futbol Hristo Stòitxkov. L'últim relleu va ser el del cònsol honorari de Finlàndia, Albert Ginjaume, al febrer. El seu acomiadament va ser criticat en una carta subscrita pels 94 cònsols establerts a Barcelona.

El tancament del consolat de les Filipines ha estat el que ha causat més rebombori pels contratemps que suposa per a la població d'aquest país resident a Catalunya, una de les més arrelades a Barcelona. L’Institut Estadístic de Catalunya estableix que a Catalunya hi ha 15.000 filipins inscrits, encara que representants d'associacions locals eleven el nombre a més de 25.000 –més de la meitat dels que hi ha a Espanya– si es tenen en compte residents no empadronats o persones de pas, com ara mariners de creuers. La Comunitat de Madrid té 12.000 ciutadans filipins empadronats.

Jordi Puig va ser cònsol de les Filipines des del 2012. A la seva residència –i consolat– va haver-hi fins a l’estiu passat quatre empleats per a serveis consulars, dos procedents de l'ambaixada i dos més que contractava ell. La seva dedicació a les Filipines és per vincles familiars. Malgrat ser un consolat honorari, oferia de facto serveis de consolat diplomàtic. Les Filipines va tenir un consolat diplomàtic a Barcelona, amb deu empleats, fins al 2011, explica Puig.

Puig explica que al desembre va rebre la carta d'acomiadament, tot i que assegura que el Ministeri d’Exteriors filipí ja tenia la petició formal del Govern central des del novembre. L'ambaixada no va respondre a les preguntes d'EL PAÍS sobre la previsió de reobertura del consolat. El cònsol general sí que ha informat per escrit a les associacions filipines que el 5 de febrer ja havien proposat al ministeri alguns noms per ocupar el càrrec. El vistiplau, destaca l'ambaixada, no depèn únicament de les autoritats filipines, sinó també del Ministeri d’Exteriors espanyol, que hi ha de donar “l'aprovació o acceptació”. L'ambaixada va anunciar el 2 d'abril que dilluns vinent, dia 16, anunciarà novetats sobre la qüestió del consolat. Marc Malapitan, president de l’Associació Kalayaan Cultural, ha estat la persona que ha capitanejat la pressió sobre l'ambaixada per reobrir el consolat. Malapitan no espera res significatiu d'aquest anunci i avisa que, segons amb quin representant diplomàtic parla, estimen que el consolat podria reobrir-se d’aquí a un mes o d’aquí a dos anys.