La ministra de Justícia alemanya va trucar a Catalá per aclarir el “malentès” sobre Puigdemont

El Govern alemany i l'espanyol intenten rebaixar la tensió generada per la ministra de Justícia alemanya, Katarina Barley, que va qualificar d'"absolutament correcta" la decisió de l'Audiència Territorial de Schleswig-Holstein de descartar el processament de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió. La integrant socialdemòcrata del gabinet de coalició encapçalat per la conservadora Angela Merkel s'ha posat en contacte amb el seu homòleg espanyol, el ministre Rafael Catalá, per aclarir el "malentès". Així ho ha assegurat el portaveu del Ministeri de Justícia alemany en l'habitual roda de premsa del Govern alemany dels dilluns.

Un intent de solucionar aquesta topada entre els dos països ha estat apuntalat pel portaveu de l'Executiu alemany, Steffen Seibert (“el conflicte català pot i ha de resoldre's dins del marc de la Constitució i de l'ordre legal espanyol"), que, no obstant això, s'ha trobat amb una veu discordant a les files de l'SPD, també al Govern. "Ja és hora que el Govern espanyol busqui una solució política per a Catalunya", ha dit Rolf Mützenich, un dels portaveus del grup parlamentari dels socialdemòcrates al diari Handelsblatt.

Les declaracions de Barley, publicades pel Süddeutsche Zeitung, van ser pronunciades durant una trobada informal amb periodistes. La titular de Justícia en principi va posar l'accent en la necessitat de començar a "parlar també dels components polítics" de la solució al desafiament independentista. També hauria assenyalat els seus dubtes sobre el fet que l'expresident català pugui ser processat per malversació, l'altre delicte pel qual el vol jutjar el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena. I hauria afegit que el normal en un país lliure és que Puigdemont estigués lliure.

Aquestes apreciacions van provocar un gran malestar a l'Executiu espanyol. “Un país lliure és aquell en el qual es respecta la separació de poders”, va reaccionar una font governamental del màxim pes, criticant que la política es pronunciés sobre un assumpte intern d'un país amic i actués com a comentarista de les decisions judicials. El ministre d'Exteriors, Alfonso Dastis, fins i tot va qualificar les declaracions de la política alemanya de “desafortunades”. Immediatament, el Govern espanyol va apostar per “despolititzar” la polèmica, al·ludint al fet que es tractava d'un assumpte judicial, mentre permetia que el PP protagonitzés el gruix de les crítiques.

“Si l'euroordre no funciona, el tractat de Schengen no té sentit”, va arribar a dir el portaveu europeu del PP, Esteban González Pons, durant un acte presidit pel president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. “Si algú intenta fer un cop d'Estat i no és retornat al país en el qual va intentar fer el cop d'Estat, pot ser que haver aixecat la frontera s'acabi convertint en una mala decisió”, va argumentar, protagonitzant les crítiques del PP a Alemanya que no pot fer el Govern espanyol. “Si la Unió Europea serveix perquè uns Estats qüestionin uns altres, la UE perd la seva funció”, va assegurar. I va aventurar: “La justícia ens donarà la raó, perquè la nostra raó és la raó de l'existència d'Europa. Europa ha de protegir-nos a tots els europeus per tenir sentit”.

Crítica socialista al Govern espanyol des de Berlín

Encara que els dos Governs s'esforcen per rebaixar la tensió, aquesta no decau per la intervenció dels partits. En les declaracions de González-Pons els han seguit les de Rolf Mützenich, un dels vicepresidents del grup parlamentari dels socialistes alemanys, socis de govern de Merkel.

L'alliberament de Puigdemont, ha dit aquest polític en declaracions al diari Handelsblatt, és “comprensible” i “el Govern espanyol ha d'acceptar que la jurisdicció alemanya decideixi, independentment dels requisits polítics”. “Ja és hora que el Govern espanyol busqui una solució política per a Catalunya”, ha subratllat. "Si per fer-ho desitgés obtenir l'ajuda de tercers, un Estat europeu o la UE serien els interlocutors adequats", ha seguit. I ha rematat: "El Govern federal haurà de reflexionar sobre si l'ordre de detenció europea i internacional, davant de les experiències amb la justícia turca, espanyola i polonesa, encara permet un procediment adequat i satisfà els principis de dret de l'Estat democràtic".