Els Mossos, en un moment difícil

Fa uns dies, quan els carrers de Barcelona es van tornar a encendre després de la detenció de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, a la frontera alemanya, Ferran López, l'actual cap dels Mossos d'Esquadra, va rebre un missatge de WhatsApp: "Com ho portes?". Ell, concís, va respondre amb una fotografia, la de l'equilibrista Philippe Petit caminant pel cable entre les dues Torres Bessones de Nova York.

Des que va culminar el desafiament independentista de Catalunya, amb la celebració del referèndum d'autodeterminació suspès pel Tribunal Constitucional el passat 1 d'octubre, els Mossos d'Esquadra han passat de ser el cos més estimat pels catalans proclius a la fundació d'una República —i una mena de "policia política" per a l'Estat espanyol—, a convertir-se en un cos policial "intervingut" pel Govern espanyol mitjançant l'article 155 de la Constitució i ser els grans "traïdors" de la quimera independentista.

Al cos, de 17.000 agents, alguns segueixen dient "cap" al major Josep Lluís Trapero, que, juntament amb la plana major dels responsables de seguretat de la Generalitat, era processat dijous per la jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela, acusat d'un delicte de "sedició" i un altre de "pertinença a organització criminal". S'enfronta a més d'una desena d'anys de presó.

Els Mossos han estat recriminats pels anomenats "constitucionalistes" per la seva inacció davant dels actes vandàlics d'alguns grups més radicals dels Comitès de Defensa de la República (CDR) aquests últims dies, que han perpetrat sabotatges en peatges d'autopistes i han fet talls de carreteres i de vies fèrries. I també quan no van contenir prou els manifestants als voltants del Parlament el passat 30 de gener. I han estat increpats pels independentistes quan han carregat a les protestes, com la del passat 25 de març a la subdelegació del Govern espanyol a Lleida.

"Facis el que facis et qüestionen uns o els altres", resumeix Toni Castejón, del sindicat de Mossos d'Esquadra (SME). Pel camí d'aquest procés inacabat els Mossos creuen que s'hi han deixat "el respecte", "l'autoritat", "el prestigi", "la confiança dels jutges i dels ciutadans"... Se senten "qüestionats" i defineixen la seva situació actual com de "calma tensa". Diuen que són a "la corda fluixa", en un foc creuat —"tots disparant des de les seves trinxeres i nosaltres donant tombs pel camp de batalla"— , i pendents de diversos processos judicials que afecten tant l'antiga cúpula del cos com 150 mossos denunciats per permetre presumptament que es fes referèndum.

Coincideixen que es limiten a "complir ordres". "Abans eren les de Trapero i ara són les del ministre de l'Interior, Zoido, a través d'en Ferran". Des del Ministeri, que defensa obertament la gestió del nou cap dels Mossos, asseguren: "No hi ha permissivitat en absolut".

El cos està dividit —"com a mínim"— al 50%, entre independentistes i "unionistes", "igual que la societat catalana", coincideixen a afirmar mossos de diferent rang, província i ideologia entrevistats per a aquest reportatge. Però l'interessant, segons el que han relatat, és que "se segueix vivint millor" dins del cos sent independentista: "Són més lliures els que quan es treuen l'uniforme es posen el llacet groc", expliquen; "Els que no són secessionistes prefereixen callar per evitar embolics"; "El que és independentista pot dir-ho als quatre vents, però el que no...". Són el tipus de frases recollides en una succinta mostra de veus, que inclou representants o portaveus dels quatre sindicats del cos.

Aquesta situació no ha canviat "ni amb el 155", asseguren. "La línia de l'anomenada Divisió Interna [el departament d'assumptes interns dels Mossos] segueix sent la mateixa". "Es persegueixen els espanyolistes amb l'obertura d'expedients disciplinaris o sancionant-los per raons pelegrines, com recollir una denúncia en castellà", assegura Àngels Bosch, del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC). I mostra la carta enviada al ministre Zoido sobre aquest tema, de la qual diu que encara no té resposta.

Altres sindicats han sol·licitat l'obertura d'investigacions internes sobre les greus acusacions realitzades contra el cos dels Mossos, concretament per les 36 caixes de papers de la Comissaria General de la Informació intervingudes per la Policia Nacional quan anaven cap a la incineradora de Sant Adrià de Besòs.

El Ministeri i la direcció dels Mossos fan pinya: "Serà la justícia qui determini si hi ha algun comportament il·legal al si de la Policia de la Generalitat". Des de les bases del cos es queixen: "Ningú ha sortit a donar la cara per nosaltres davant d'una acusació tan greu, com que som una policia política".

Els Mossos han passat d'estar dirigits per un ambiciós i carismàtic policia que va complir el seu somni de ser major dels Mossos i que exhibia autosuficiència i aspiracions estatals després de la desarticulació de la cèl·lula gihadista que va atemptar a l'agost a la Rambla i a Cambrils, a tenir al capdavant un home ultradiscret, disposat a fer-se l'harakiri i anar-se'n per on ha vingut sense fer soroll amb l'objectiu d'evitar alguna cosa que el Govern espanyol va plantejar amb l'aplicació del 155: la dissolució dels Mossos.

Opinions per a tots els gustos: "En Ferran és un paio ben manat"; "un funcionari mediocre amb el carisma d'un bacallà"; "un perfil més tècnic que està aconseguint mantenir la normalitat en el dia a dia"; "hem passat de tenir un major amb un carisma exagerat a no tenir veu".

Per rematar-ho, la directora de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), Annabel Marcos, va ser destituïda pel ministeri de Zoido dimarts passat després de confirmar-se que va traslladar ocultes al seu cotxe urnes per a la celebració del referèndum. I dies abans se sabia que també eren mossos dos dels quatre acompanyants de Puigdemont en la inopinada ruta amb cotxe que feia l'expresident des de Hèlsinki a Brussel·les en la qual va ser detingut. I mosso era també un dels arrestats en els aldarulls que van tenir lloc hores després a Barcelona... "Tres o quatre casos entre 17.000 agents", es defensen. Pot ser que el procés no faci caure els Mossos, però caminen sobre un cable.