El cas Puigdemont obre esquerdes entre el Govern espanyol i l’alemany

El cas Puigdemont, i el seu últim episodi amb l'alliberament de l'expresident català d'una presó per ordre d'un jutge alemany, ha obert serioses esquerdes entre dos governs que presumien de ser molt amics, el de Mariano Rajoy i el d’Angela Merkel. En l'Executiu espanyol no s'amaga l'enorme malestar amb aquesta decisió judicial que trastoca tota la seva estratègia davant dels pròfugs de l'independentisme, d'una banda, i amb l'inesperat desmarcatge de la ministra de Justícia d’Alemanya, la socialdemòcrata Katarina Barley, que va considerar “absolutament correcta” i “esperada” aquesta conflictiva decisió judicial.

Desconcert, primer, per la ràpida i sorprenent resolució judicial de l’Audiència Territorial del land de Schleswig-Holstein, que va descartar la petició d'extradició per un delicte de rebel·lió contra l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, i empipament notable després quan es van conèixer les declaracions de la ministra ni més ni menys que de Justícia al diari Süddeutsche Zeitung. El Govern de Rajoy fa mesos que basa tota la seva estratègia davant del procés separatista en moviments judicials, a Espanya, i en els mesos més recents per tot Europa, davant l'al·luvió d'escapolits a diferents països que pretenien escapar dels procediments judicials oberts en territori nacional. El primer i gran argument per contrarestar els intents d'internacionalitzar el procés independentista se centrava en què no havien aconseguit el suport de cap país, cap institució i cap soci.

Rajoy va arribar a esgrimir, aquest dimarts passat a Alger, que Europa no podia limitar-se només a un gran espai econòmic i mercantil sinó que es fonamentava en uns valors morals, democràtics i de dret comuns. Les últimes actuacions judicials aquesta mateixa setmana a Bèlgica, Alemanya i Escòcia, que han deixat en llibertat diversos d'aquests pròfugs independentistes, han suposat tot un revés a aquesta única bala jugada per l'Executiu de Rajoy.

La tarda del divendres se li va preguntar específicament al ministre d’Exteriors, Alfonso Dastis, si no caldria una tasca de pedagogia política i institucional per explicar per tot Europa el moment crític que es viu a Espanya pel que fa a Catalunya més enllà d'esperar a veure què fan diversos jutges. Va dir que no. Que calia creure en la separació de poders, en la independència judicial i que aquest era el sentit de l'euroordre quan es va crear ja fa setze anys. Va ser l'argumentari que va repetir després el ministre portaveu, Íñigo Méndez de Vigo, i aquest dissabte a Sevilla el titular de Justícia, Rafael Catalá, i tots els que van parlar en públic en nom del Govern espanyol.

En privat el malestar amb la judicatura alemanya era total, el qüestionament del funcionament actual de les euroordres era evident i es palpava el desconcert pel que fa al Gabinet de concentració format per Angela Merkel. En les manifestacions es va intentar compaginar el rebuig a les declaracions “desafortunades” de la seva ministra de Justícia, segons va recalcar Dastis, amb la idea que “entrar a cimentar decisions dels jutges” per part de l’Executiu alemany “no sembla el més apropiat en aquests moments”.

La ministra alemanya va arribar a afirmar que la decisió dels jutges de Schleswig era “absolutament correcta” i va apuntar fins i tot que si ara el Suprem espanyol no justificava un altre delicte contra Puigdemont l'expresident passaria a ser “un home lliure en un país lliure, és a dir, a Alemanya” i caldria començar a plantejar-se “parlar també dels components polítics” del cas. Un bon cop a les tesis espanyoles.

Per evidenciar que el Govern espanyol considera aquesta complexa i polèmica qüestió del cas Puigdemont només un contenciós jurídic entre un jutge alemany i el Tribunal Suprem espanyol el mandat que es va fixar va ser dir que no calia establir contactes polítics bilaterals ni al més alt nivell ni en els següents. Rajoy va assegurar que no havia parlat amb Merkel i que no pensava fer-ho, encara que després a La Moncloa van precisar que segurament li trucaria però només per donar-li el condol per l'atropellament múltiple a Alemanya. Dastis va assegurar que no trucaria tampoc al seu homòleg Heiko Maas i el mateix va ratificar el ministre Catalá amb la polèmica Katarina Barley.

El portaveu de Merkel

Des del Govern de Merkel, el seu viceportaveu, Ulrike Demmer, sí que va precisar en roda de premsa: “No hi ha res nou que es pugui dir sobre el tema, es tracta d'un cas que està en mans de la Justícia i que no afecta les relacions entre els dos governs”. Però es va reafirmar que l'equip de Merkel es manté en el concepte que el conflicte català ha de resoldre's d'acord amb la Constitució i les lleis espanyoles.

El ministre Catalá va apuntar a Sevilla, durant la convenció del PP, que la seva homòloga alemanya hauria de respectar totes les decisions judicials del cas, tant les dels jutges alemanys, les del Suprem espanyol i també les de la Fiscalia germana, que va donar suport a la petició d'extradició i que suposa que ara ho farà una altra vegada en el seu informe final del cas després de conèixer la resolució de l’Audiència de Schleswig.