_
_
_
_

Andalusia, Catalunya i Madrid lideren la inversió en infraestructures

L'obra pública creixerà a totes les comunitats, excepte Navarra i La Rioja

Lluís Pellicer
Un tren de l'AVE a l'estació de Sants de Barcelona.
Un tren de l'AVE a l'estació de Sants de Barcelona.Albert Garcia

Després del descens generalitzat de la inversió en infraestructures que el 2017 van patir pràcticament totes les comunitats, aquest any només Navarra, La Rioja i Ceuta veuran descensos en l'obra pública, d'acord amb l'informe econòmic financer que acompanya els Pressupostos Generals de l'Estat. Andalusia, Catalunya i Madrid són les autonomies que més diners rebran en termes absoluts, tot i que Castella-la Manxa, Cantàbria i el País Basc són les comunitats on més creixeran els fons destinats a l'obra pública.

El Govern espanyol invertirà aquest any en infraestructures un total de 14.828,03 milions d'euros, la qual cosa suposa un 15,3% més que el 2017. D'aquesta quantitat, el Ministeri d'Hisenda considera que prop de 4.700 milions d'euros no es poden imputar a una sola regió, ja que es tracta de projectes que afecten més d'una zona o bé es fan a l'estranger. La inversió regionalitzable, la que sí que es pot atribuir a una comunitat, se situa en 10.128,49 milions d'euros. Aquesta quantitat suposa un 17,52% més que en l'exercici anterior, tot i que aquest any l'obra pública va veure com Hisenda li aplicava una contundent retallada de més del 22%, la qual cosa va sorprendre tant els contractistes com les administracions autonòmiques.

Andalusia serà la comunitat que rebrà més inversió en termes absoluts. En total, captarà 1.477,75 milions d'euros, un 27,7% més que l'any passat. La segueixen la Comunitat de Madrid (1.247,31 milions, un 24,7% més) i Catalunya (1.349,59 milions, un 17,4% més). Pel que fa a la proporció sobre el total regionalitzable, es manté aquesta mateixa correlació. Catalunya rebrà el 13,3% del total de recursos que es poden assignar a una zona concreta. La proporció és exacta a la de l'any passat i inferior a la que tradicionalment han reclamat les institucions i patronals catalanes, que reivindiquen que la inversió de l'Estat sigui proporcional al pes econòmic de la comunitat en l'economia espanyola (el 19,2% del PIB), la qual cosa va arribar a recollir l'Estatut d'Autonomia per a un període transitori, que va finalitzar el 2014.

La inversió per comunitats

Andalusia. 1.477,75 (+27,7%)

Catalunya. 1.349,59 (+17,4%)

Comunitat de Madrid. 1.247,31 (+24,1%)

Castella i Lleó. 1.002,13 (+0,53%)

Galícia. 936,79 (+1,31%)

Comunitat Valenciana. 740,36 (+25,64)

Castella-la Manxa. 589,4 (+37,8%)

País Basc. 509,1 (+32%)

Aragó. 407,1 (+18%)

Extremadura. 385,55 (+27,24%)

Múrcia. 340,62 (+25%)

Canàries. 281,54 (+3,8%)

Cantàbria. 272,09 (36,1%)

Astúries. 232,82 (+5,95%)

Balears. 171,67 (+15,95%)

La Rioja. 63,2 (-16,3%)

Navarra. 56,44 (-29,9%)

(xifres en milions d'euros)

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_