Un àngel anomenat tramvia

Podria ser La ilusión viaja en tranvía i més aviat sembla El ángel exterminador. En aquesta última, Buñuel reuneix un grup de burgesos a sopar. Encara que no hi ha res que ho impedeixi, no poden sortir de la casa. La casa és oberta, però ells es pensen que hi estan tancats. Acabaran de mala manera, en un estat salvatge. Després d’uns dies terribles, gairebé caníbals, surten al carrer, enfrontats. No hi ha respostes. Cap explicació, simplement s’han succeït escenes sense lògica. És que potser només volien enfrontar-se perquè no són capaços de res més? Vist des de la perspectiva del present, les seves escenes i diàlegs escauen com un guant al moment polític. El bucle de no voler trobar una sortida. Ni per al Govern català, ni per a l’Estat espanyol. Ni tan sols per al tramvia de Barcelona.

El que no hi ha manera de desbloquejar en la relació política catalano-espanyola es concentra també al Cap i Casal. Canviem els indepes del procés pels comuns del consistori. Com si fossin els comensals del film de Buñuel, els grups polítics s’han tancat al tramvia. Aquest divendres el votaran al ple. Del que decideixin dependrà la Barcelona immediata, la de les properes eleccions. Podrà tornar a governar Ada Colau? Tindrà temps d’aconseguir canvis importants a la ciutat? Al film de Buñuel els reunits són burgesos acomodats de trets feudals. En la versió municipal el grup no sembla a primera vista tan caníbal, però aquells tampoc ho semblaven al principi. Encara que no tots són burgesos acomodats, el matís classista hi està present, decidit a expulsar l’alcaldessa Colau de l’Ajuntament. I també el matís identitari que separa les esquerres catalanes. Tots contra Colau.

L’àngel està fet un embolic i el mal rotllo impera. Els regidors cupaires i els republicans addueixen que la gestió del projecte no queda clara. No és un punt menor, per descomptat. Però la qüestió primera és una altra. És descongestionar la ciutat i fer-la més vivible i sana. És el que importa. Republicans i cupaires no es farien de pregar tant si els comuns haguessin avalat més el procés independentista. Però, com al film de Buñuel, no importen les raons, sinó que l’àngel exterminador és pertot arreu. Tant se val que el procés s’hagi clavat una patacada i hagi arribat a un punt de confusió que té, en si mateix, ara, molt d’àngel exterminador, molt més que el tramvia. Semblaria el moment de sumar esforços i teixir aliances amb una alcaldessa pragmàtica com Colau. Doncs no, no hi ha manera. El guió de Buñuel s’imposa. La porta és oberta però s’entesten a no sortir.

No hi ha lògica, no es formulen les preguntes amb claredat, les respostes no quadren. Els republicans al·leguen ara que amb el tramvia es perdran un munt de viatgers diaris. Llavors, per què el van incloure al seu programa? Els cupaires diuen que els comuns només tenen bones intencions. Els socialistes, que en principi votaran a favor del tramvia, només n’avalen un tros, res d’unir el Trambaix amb el Trambesòs. La plataforma Unim els Tramvies, que aplega entitats veïnals i socials, intenta que s’arribi a un acord.

No es tracta tant d’estar amb Colau o contra Colau sinó de veure l’essencial, allò que amb elegant discreció suggeria dilluns, en aquest mateix diari, Pere Macias, director d’Estratègia del Tramvia de l’Ajuntament i antic regidor convergent, a saber: els enemics del tramvia són els grups de pressió de l’automòbil. Es pot dir més clar i tot: el Reial Automòbil Club és qui porta des de fa anys la batuta contra el tramvia. Darrere del RAC hi ha grups de poder gairebé feudal, els patricis barcelonins que no paeixen que per primera vegada no mani un d’ells al consistori, que hi mani una dona com Colau.

Barcelona és una de les ciutats amb més densitat de cotxes d’Europa. La recorren 6.000 vehicles per quilòmetre quadrat, el doble que a Madrid (3.000) i el triple que a Londres (2.000). Poca broma, és un assumpte greu que afecta la vida quotidiana i la salut. El càncer de pulmó es deu al fum dels cotxes tant o més que al del tabac. A més, també és qualitat de vida i salut poder desplaçar-se amb més rapidesa.

“Vegeu la satisfacció amb què continua viu el vell esperit de la improvisació”, diu un dels personatges d’El ángel exterminador. També ara. Quan semblava que gairebé tots els grups municipals estaven pel tramvia, l’àngel de l’enfrontament s’ha anat imposant, improvisant i repetint-se més que l’all. Se'n sortirà?

Mercè Ibarz és escriptora i professora de la UPF