Ni elefants, ni camells, ni cangurs al futur zoo de Barcelona

El Zoo de Barcelona ha posat la primera pedra d'una transformació integral que es durà a terme des d'aquest any i fins al 2031. En aquests 13 anys el Zoo passarà de tenir 300 espècies a tenir-ne només 200. Progressivament aniran desapareixent animals com els elefants, els rinoceronts, les zebres, els ossos, els cangurs, els dofins… El zoo tal com el coneixíem s'esvairà i donarà pas a un nou projecte, on no tot serà la contemplació d'animals, sinó que hi jugarà un paper molt important la conservació, la recerca i la divulgació.

El director del Zoo, Antoni Alarcón, ha presentat aquest dilluns al patronat de la Fundació Barcelona Zoo –integrada per personalitats rellevants en la recerca i docència, activistes i representants de totes les formacions polítiques de l'Ajuntament de Barcelona– la proposta del pla estratègic que pretén transformar el centre animal entre el 2018 i el 2031.

Sí als anys vuitanta la imatge del recinte van ser el goril·la Floquet de Neu i l'orca Ulisses, el 2031 serà la fauna “autòctona”. Alarcón assegurava aquest dilluns que el pla estratègic proposa especialitzar el centre en els ecosistemes mediterranis. Més d'una tercera part del zoo es destinarà a aquest tipus de fauna. Ara només el 15% de les espècies són mediterrànies, la idea d'Alarcón és que superin el 30%. La resta del parc estarà destinada a animals que estan amenaçats en estat salvatge com, per exemple, els primats. Actualment, el 22% de les espècies del zoo estan amenaçades; el projecte pretén que passin a ser el 40%. Finalment, hi haurà espai per a espècies per a les quals hi hagi plans de conservació.

Amb aquestes bases fixades, un centenar d'espècies abandonaran progressivament el centre. Aquest mateix dilluns, els últims dos exemplars de foca han estat traslladats a un parc d'Hongria i a mesura que vagin sorgint oportunitats de trasllats a altres centres passarà el mateix amb els camells, els dofins, els cangurs, els ossos… Altres animals seran traslladats a santuaris on acabaran els seus dies: ja ha passat amb el guepard i passarà amb el rinoceront o els tres elefants que queden.

La proposta d'Alarcón requereix una inversió global de 64,4 milions d'euros, la meitat dels quals es destinarà a les instal·lacions d'animals, un 24% a l'espai públic i els vials de l'interior del parc, un 21% a equipaments i logística i un 5% a enderrocaments.

Malgrat que en la reducció d'espècies també se n'aportaran de noves, com el linx ibèric, es donarà especial atenció a altres, com el tritó del Montseny, la tortuga del rierol o la llúdriga del Besòs.

En cap cas, va voler destacar Alarcón, se sacrificarà cap animal, sinó que es donarà sortida a totes les espècies. El director del zoo pretén que el centre potenciï acords amb centres d'investigació i administracions locals a tot Catalunya. També potenciaran la conservació fora del zoo d'espècies que, malgrat no ser autòctones, estiguin en perill d'extinció.

Es doblarà el pressupost de la recerca i la conservació i l'establiment de línies de col·laboració amb les institucions científiques i acadèmiques. També es crearan nous espais com el bioma de la Mediterrània, un centre de biodiversitat marina, el papallonari i un pavelló d'invertebrats.

Alarcón pretén finalitzar la instal·lació anomenada la sabana del Sahel, on sí que continuaran les girafes i la instal·lació denominada Madagascar.

Ara serà la fundació del zoo la que acabi de decidir el futur d'un parc que, al contrari del que s'havia promès, no canviarà d'ubicació. El zoo del Floquet de Neu i de l'orca Ulisses fa anys que va desaparèixer. Aviat no quedarà ni rastre del zoo d'elefants, tigres i ossos.