La Generalitat redueix el dèficit i per primera vegada compleix amb Montoro

El Govern de la Generalitat va complir l'any passat per primera vegada des del començament de la crisi de les finances públiques l'objectiu de dèficit fixat pel Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per a les comunitats autònomes, del 0,6% del producte interior brut (PIB). Segons les dades provisionals del Departament d'Economia i Hisenda, l'Administració catalana va tancar el 2017 amb un desfasament en els seus comptes del 0,58% del PIB. El Ministeri d'Hisenda va imposar al setembre una retenció dels crèdits pressupostaris de la Generalitat que suposava la congelació de 470 milions d'euros. La Conselleria estima, no obstant això, que l'impacte definitiu ha estat de 91 milions d'euros.

Redreçar els comptes públics ha estat el principal maldecap dels responsables d'Hisenda de la Generalitat aquests últims anys. L'Administració catalana partia, el 2010, d'un desfasament entre ingressos i despeses de 9.100 milions d'euros, equivalent al 4,48% del PIB. I a més, amb compromisos de pagaments a l'ombra, molts dels quals ha hagut d'anar incorporant dins del seu deute públic.

L'any passat, per primera vegada des que va irrompre la crisi, l'Executiu català va tancar dins dels objectius marcats pel CPFF. L'any anterior, el 2016, la Generalitat s'havia quedat a les portes de situar-se dins dels objectius, després de tancar l'any amb un dèficit del 0,92% del PIB. Les dades provisionals del 2017, que han de ser validades per la Intervenció General de l'Estat, assenyalen que Catalunya va acabar amb un dèficit de 1.297 milions d'euros. Això suposa una reducció del 85,8% respecte a l'inici de la recessió.

El Departament d'Economia i Hisenda atribueix la reducció del dèficit sobretot a l'augment dels ingressos, del 7,8%, especialment els procedents del model de finançament, que va permetre compensar amb escreix l'increment de la despesa del 4,9%. El dispendi es va destinar, sobretot, a sufragar salaris, despesa corrent i transferències, principalment les corresponents als concerts educatius, les farmàcies i les universitats.

La Generalitat està des del setembre sota la intervenció del Ministeri d'Hisenda per garantir que no es destinaven fons públics al referèndum il·legal de l'1 d'octubre. Això va suposar la retenció dels crèdits de tots els programes no considerats “serveis públics fonamentals” o “prioritaris”, que sumaven 470 milions d'euros. Aquesta xifra incloïa els 304 milions del fons de contingència. No obstant això, la Generalitat explica en el comunicat que al llarg de l'últim trimestre Hisenda va anar revocant parcialment aquest acord “a petició expressa dels departaments afectats” per “raons d'urgència i necessitat”. Això va suposar finalment reduir la quantitat afectada a 91 milions d'euros.