TV3, per a convençuts

TV3 és el canal televisiu més vist a Catalunya i ho és preferentment per al públic més afí a les opcions independentistes. Més del 50% dels catalans que segueixen l'actualitat informativa per televisió escullen TV3 i 3/24 per fer-ho, un percentatge que la situa molt per davant de les altres televisions públiques i privades, segons les dades del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO).

L'enquesta d'octubre passat reflectia que un 82% dels votants del bloc independentista— llavors Junts pel Sí i la CUP— optaven per aquest canal enfront d'un 27.9%, per exemple, dels votants de Catalunya Sí que es Pot, l’11% de Ciutadans o el 17% dels enquestats socialistes. Una percepció que també és compartida per un sector del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). I una conclusió que es pot deduir, també, per l'audiència que tenen programes centrats, essencialment, en l'esdevenir del procés, com el setmanal Preguntes Freqüents amb un share del 17%.

Sobre la taula dels consellers del CAC esperen tenir resposta almenys tres queixes per falta de parcialitat i objectivitat en programes emesos per TV3 en els últims dos mesos. Es tracta del Sense ficció amb el nom “Crònica de l'1 d'octubre de 2017”; la retransmissió del discurs de l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, des de Bèlgica emès pel 3/24; i el Preguntes Freqüents en el qual la presentadora, Laura Rosel, portava una samarreta amb la careta de l'expresident.

Les tres les va presentar el Grup de Periodistes Pi i Margall, una entitat signatària de més queixes l'any passat. No són les úniques, també n’hi ha de particulars. En tot cas, no és un volum molt gran. L'any passat, el CAC en va resoldre cinc i el 2016 cinc més per programes i continguts emesos per TV3 i Catalunya Ràdio, totes elles amb l'acord que no s'havia vulnerat el principi d'imparcialitat. Unes votacions que majoritàriament es van resoldre amb l'empat dels consellers i el vot de qualitat del president, Roger Loppacher —que ho és des de 2012 fruit d'un acord entre CiU i PP— , i els vots particulars d'alguns. “La sensació que tenim és que si no hi ha més queixes és perquè hi ha una gran majoria d'espectadors de TV3 que s'identifiquen amb les tesis independentistes o que, si no ho fan, les toleren per contrarestar el tractament informatiu d'altres cadenes”, apunta la consellera Carme Figueras (PSC), que afegeix que els debats interns del CAC sobre la falta de representativitat de la televisió pública no arriben a res perquè conformen blocs dividits.

Més radicals són alguns dels diputats de la comissió de control de la CCMA de la passada legislatura, com David Mejía, de Ciutadans: “Una gran part de la societat no se sent identificada per TV3 perquè només es dirigeix a un bloc”. I afegeix: “Portem set mesos de paràlisi i estan passant moltes coses a la CCMA que no podem controlar com el cost i els criteris d'alguns fitxatges, com el de Pilar Rahola al programa Tot es mou”, afegeix. La resta dels partits de l'arc parlamentari ha presentat ja una bateria de preguntes per a la primera sessió de la comissió de control, encara per fixar.

Audiència i procés

El Consell d’Informatius de TVE —que representa els treballadors de la cadena— ha denunciat una vegada i una altra la manipulació dels seus programes i ha aconseguit que el Parlament Europeu admeti a tràmit una petició perquè l'eurocàmera s’hi pronunciï. El seu equivalent a TV3, el Consell Professional, no ha rebut en canvi ni una sola queixa dels seus periodistes: “Hi ha comentaris o anotacions puntuals per alguna cosa concreta, però no queixes formals”, apunten fonts del Consell.

La corba de l'audiència de TV3 registrada des de l'estiu passat està lligada a l’esdevenir del procés. El maig de 2017 va tenir un mínim —9,6%— que la va situar en tercer lloc, per darrere de Tele 5 i Antena 3. Després es va anar recuperant, a l'agost es va situar en el 10,1% i va aconseguir tres punts més al setembre. El referèndum de l'1 d’octubre i la successió d'esdeveniments polítics posteriors van disparar l'audiència a un 17,5% d'aquest mes que ha anat baixant al compàs de l'actualitat: desembre va tancar amb un 13% i gener amb un 13,6%. Els TN, tant el del migdia com el de la nit, van créixer en audiència en els moments més conflictius. Ara, el TN de la nit ha tornat a valors de l'estiu passat amb un 22,5% i un 24,5% el del migdia, dos punts per sobre de l'audiència d'agost de 2017.