Garrotada del Suprem a la Generalitat per la privatització d’ATLL

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència que va dictar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que anul·lava el contracte de concessió de l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) perquè el sistema d'adjudicació no va ser adequat. La decisió del Suprem és l'últim episodi d'una batalla judicial que va començar el 2012, quan el Govern d'Artur Mas va fer la privatització més gran que s'ha fet mai a l'Administració catalana. La Generalitat va adjudicar la gestió de l'aigua a un consorci liderat per Acciona, durant 50 anys, per 1.000 milions, que anaven destinats a reduir el dèficit. Ara el Suprem ha rebutjat els recursos presentats pel Govern, de manera que queda revocada la concessió al consorci que lidera Acciona.

El concurs per a la privatització de l'empresa distribuïdora d'aigua va ser polèmic des del primer moment pels recursos que va presentar l'altra empresa que competia pel contracte, Aigües de Barcelona. Aquesta companyia va recórrer contra l'adjudicació davant del TSJC, perquè entenia que la societat liderada per Acciona havia obtingut el contracte sense ajustar-se a les condicions del concurs. Acciona va ser apartada, però això tampoc s'hauria d'haver produït, atès que l'error l'havia generat el sistema de concurs tal com l'havia dut a terme la Generalitat.

El problema que observa el Suprem en l'adjudicació és que la Generalitat va generar confusió durant el procés de concurs entre les empreses licitadores, per una sèrie d'explicacions ofertes a Aigües de Barcelona que la perjudicaven i, per tant, "que violaven la igualtat de condicions en què s'havia de fer la licitació". Aquesta intervenció de la Generalitat va introduir, segons el Suprem, "un element de confusió que vicia la licitació perquè afecta el contingut de les ofertes". Per això, assenyala, s'ha de mantenir la nul·litat de l'adjudicació a favor d'Acciona.

L'operació ha estat als tribunals des del començament, però també a la taula de negociació de tots els acords de govern. La reversió de la concessió és una de les exigències que la CUP ha formulat a Junts per Catalunya i ERC per donar suport al seu candidat a la investidura com a president. El cost de recuperar aquesta concessió, no obstant això, seria almenys de 380 milions, segons la provisió que va fer el Govern el 2014, malgrat negar que hagués reservat cap quantitat davant d'una eventual garrotada del Suprem. Segons fonts del sector, a aquesta suma s'hi haurien d'afegir possibles reclamacions per danys i perjudicis.