El jutge cita Narcís Serra com a imputat pel forat de Catalunya Caixa

El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno ha citat com a imputat l'expresident de Catalunya Caixa i exvicepresident del Govern espanyol Narcís Serra per les suposades irregularitats en la gestió de l'entitat que van provocar un forat de 700 milions entre el 2000 i el 2007. A més de Serra, el magistrat ha citat 14 exdirectius de la caixa, que va ser nacionalitzada i venuda al BBVA l'abril del 2015. La decisió judicial arriba deu mesos després que la Fiscalia Anticorrupció registrés una denúncia a l'Audiència Nacional per aquests fets, pels quals Serra va declarar davant de la Guàrdia Civil fa dos anys.

La denúncia fa referència a operacions immobiliàries realitzades entre el 2000 i el 2007 i que van resultar ruïnoses. La Fiscalia també assenyala qui va ser director general de l'entitat, Adolf Todó. Serra i Todó estan pendents de judici per haver aprovat augments de sous per a directius quan l'entitat ja es trobava en una situació econòmica molt deteriorada.

La caixa, segons la denúncia, "va executar una intensiva i creixent activitat inversora immobiliària" a través de la seva filial Procam. Aquesta empresa va fer inversions a Espanya, Polònia i Portugal. La investigació se centra en operacions de compra d'immobles i participacions en societats.

Les irregularitats van ser detectades en primera instància pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que es va fer càrrec de Catalunya Caixa el 2011 després de diverses injeccions milionàries de capital (més de 12.000 milions). Les operacions immobiliàries sospitoses no reunien garanties de viabilitat. Els directius de Catalunya Caixa –la denúncia es dirigeix contra 15 persones– van "avalar" les operacions basant-se en la simple confiança dels socis copartícips. Tot i això, no existien informes independents ni es va estudiar exhaustivament "la solvència i capacitat" d'aquests socis per tirar endavant els projectes.

Els projectes immobiliaris estaven condicionats a tràmits urbanístics que en molts casos resultaven "incerts". Es dona el cas que part dels terrenys no eren ni tan sols urbanitzables o bé estaven pendents de requalificacions urbanístiques, la qual cosa suposava, segons recull el fiscal Maldonado, un "risc en la inversió". Les operacions es van tancar, a més, sense incloure clàusules que garantissin els interessos de la caixa.